Foradia

Contra l’oblit

columna per Sergi Rodríguez

Vaig conéixer l’amic Paco Aura per la dècada dels huitanta, quan encara no havia caigut el mur de Berlín. La seu de la Unesco a Alcoi es trobava a l’Alameda i recorde que pintaren a la façana una creu gammada de simbologia nazi. Aquella amenaça fou el motiu pel qual el vaig conéixer. Paco vingué al Club preocupat per aquella manifestació de feixisme i intolerància, que cada cop apareixia amb major freqüència per alguns carrers d’Alcoi i que el feien tremolar. No oblidaré mai la primera vegada que em parlà de la seua vida i del que significava aquell senyal per a un home que, com ell, l’havia patit tan brutalment a la seua pell.

Després del seu alliberament del camp de concentració de Mauthausen, es féu la promesa, juntament amb altres supervivents, de mantenir viva la memòria del que allí va ocórrer. A França es constituí l’Amical de Mauthausen, una organització l’objectiu de la qual era i és treballar per fer efectiva tan noble promesa. Paco vingué a la UNESCO a oferir-se per encetar una trajectòria de conferències i xarrades que va mantenir fins als últims dies de la seua vida. N’organitzàrem al Club, a la Casa de la Cultura, als Instituts… Així va començar Paco a treballar de valent per tot el País Valencià i arreu de l’Estat amb la finalitat de donar a conèixer la dramàtica i vergonyosa realitat del que significà el nazisme i perquè aquella crueltat no es tornara a repetir mai més.

Recorde amb especial emotivitat l’acte que organitzàrem a la sala de conferències de la Casa de la Cultura. Era plena de gom a gom i Paco contà els fets viscuts a Manthausen amb una descripció detallada de tot l’horror viscut. La finalitat única era fer una crida a no oblidar mai els fets i combatre la guerra amb la pau; la intolerància, amb l’educació; l’odi, amb l’amor; la dictadura, amb la democràcia; l’oblit, amb la memòria, per despertar en la ment de les persones la necessitat d’evitar que la història es tornara a repetir. I allí mateix, al final de l’exposició, s’alçà un home major que amb llàgrimes als ulls digué: “El que diu Paco Aura és tot veritat. Jo també ho vaig viure”. Era Pedro Ruiz, un excapità de l’exèrcit republicà, resident a Alcoi i que també va córrer la mateixa mala sort que Paco Aura. Com ell, durant molts anys havia estat forçat a l’anonimat, com si pel fet d’allunyar-se d’aquell horror i deixar passar els anys en silenci ajudara a esborrar aquella inexplicable barbàrie. Rere aquella escena commovedora que ningú no esperava, nasqué una amistat entre tots dos que durà fins a la mort del capità Garcia.

Com Aura i Ruiz, molts altres homes i dones patiren l’època més negra de la història del segle XX: primer fou el cop d’Estat a Espanya, que provocà la Guerra Civil, i després l’exili i els camps de concentració a França i Alemanya. Gràcies als seus testimonis podem saber d’aquell horror que no pot quedar en l’oblit. Paco se n’encarregà. Fou combatent tota la seua vida i va dedicar gran part de la seua vida a advertir-nos que la bèstia pot despertar i tornar a sembrar l’odi i la barbàrie. No és un fet passat que cal oblidar ni esborrar perquè pensem que no pot tornar a passar. Paco va dedicar gran part de la seua vida per advertir-nos: la bèstia pot despertar i tornar a sembrar l’odi i la crueltat.

Nosaltres tenim l’obligació de seguir la lluita d’aquest gran home i d’altres que com ell van vore els ulls de la bèstia i s’hi fixaren per dir que mai no serien vençuts, que resistirien i viurien per explicar a la humanitat com acabar amb tanta barbàrie. El creixement de l’extrema dreta a EUA, a Europa i ara també a Espanya, amb la irrupció de Vox a Andalusia, és un cop molt dur per a qui sap, gràcies entre altres a Paco Aura, que tot s’inicia quan el pensament de l’odi, les fòbies i les intoleràncies del feixisme s’arrelen a les ments de les persones. Per això hem d’impedir que una taca incipient esdevinga una mar de quitrà. Eixe és el millor homenatge que podem retre al nostre estimat Paco Aura.

Font: Sergi Rodríguez Castelló./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *