Foradia

Un front comú de pau i humanitat

• Estan fent arribar al control dels estats a organitzacions i persones que res tenen a veure amb els valors de la pau, el respecte, l'humanisme, la convivència i la tolerància • La realitat s'ha extremat fins al punt que la gent de bé ha de tornar a defensar, com a prioritat urgent, un front comú a favor dels drets humans

La crisi econòmica que va esclatar en 2008 va disparar la pobresa de la societat. Avui sabem que, encara que alguns indicadors assenyalen que aquesta ha quedat superada, la pobresa i la precarietat han quedat instal·lades. En l’extrem contrari: una minoria social que consolida la seua riquesa i els seus luxes desorbitats.

Aquesta dada no sol escoltar-se als grans mitjans de comunicació, però resulta crucial per a comprendre els nostres dies: la crisi global del 2008 va ser la conseqüència de les polítiques neoliberals que s’han estat aplicant de manera més o menys global des de finals dels anys 70, entre altres: privatització de serveis i béns públics, desmantellament de condicions laborals i d’organitzacions de treballadors, eliminació de mesures proteccionistes i d’impostos a les classes més elevades, empoderament legal de les grans multinacionals.

Aquests són alguns dels factors més importants causants de que els multimilionaris hagen augmentat durant l’últim any un 12% la seua riquesa; mentre que les classes mitjanes estan desapareixent i les condicions de possibilitat de desenvolupament de les majories socials són tan poques i tan baixes. La situació actual dels joves espanyols és clarificadora: un de cada cinc treballadors (ja no parlem de persones en atur, sinó en actiu) està en risc de pobresa.

Durant els últims anys, com és natural, hi ha hagut intents de resposta al neoliberalisme: moviments socials i polítics que, sota els principis de la justícia social, la democràcia i el repartiment de la riquesa, han intentat organitzar alternatives de govern i de governança. Ho han fet caminant a contracorrent dels poders econòmics hegemònics, per això (vull pensar que encara) no han aconseguit més que èxits puntuals.

Però paral·lelament a aquestes organitzacions que, apel·lant a la raó i els valors humans, buscaven restaurar la dignitat de les societats, s’han conformat altres moviments de reacció contra la realitat que ha deixat el neoliberalisme: els moviments nacionalistes autoritaris. Estem veient com aquests estan proliferant i creixent a Europa, Llatinoamèrica, Rússia, els EUA…

Són aquests últims moviments els que estan fent arribar al control dels estats a organitzacions i persones que res tenen a veure amb els valors de la pau, el respecte, l’humanisme, la convivència i la tolerància. L’exemple més fefaent és el de Bolsonaro a Brasil, que, d’alguna manera, s’ha reivindicat com el continuador de la dictadura que va patir el país durant els anys 1964 i 1985. Preocupant és també, en aquest sentit, la situació d’Àustria, Hongria, Polònia, França i molts altres països on partits polítics d’intolerància ideològica, cultural i social estan augmentant alarmantment els seus votants i militants.

Aquests nous moviments, a banda d’impulsar polítiques que continuen afavorint a les classes més elevades i perpetuant la precarietat de les majories, estan posant en perill la democràcia com a sistema de convivència i instaurant noves formes d’exercir el poder que atempten expressament contra els drets humans.

Davant d’aquest panorama, ja no basta amb la reivindicació i defensa dels partits polítics, organitzacions i moviments que proposen mesures de repartiment de riquesa, de consum responsable dels recursos naturals i de polítiques que vagen cap al desenvolupament social. La realitat s’ha extremat fins al punt que la gent de bé ha de tornar a defensar, com a prioritat urgent, un front comú a favor dels drets humans: cridar a la raó i a la pau, als sentiments de germanor i d’humanitat.

Font: Rodrigo Paños./





Una resposta de Un front comú de pau i humanitat

  1. Arbre Agulló i Guerra 10 de Febrer de 2019 en 7:39

    SI, UN FRONT COMÚ PER LA PAU, UNA ONU DELS POBLES

    Vivim de l’aigua, l’aire que respirem, dels recursos naturals. Els rius, mars són comuns. Si un país respeta el mediambient vol rius i mars i no esgotar els recursos, pren les mesures correctes però al costat es troba un que contamina, les seves mesures no serveixen. S’escau és elemental que formem una ONU dels pobles que faci una governança global, per preservar la Natura, el planeta habitable, que alhora la gestió sigui local, seguint els criteris generals. Això és el programa bàsic de supervivència que els estudiangts de secundària de Suecia, Holanda i d’altres han entès. Les altres disputes entre partits i estats són paper mullat.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *