Trobar a faltar a Rajoy
• Si no poden convéncer amb l’argument, intentaran véncer amb la força. Són les formes de la dreta quan es transforma en ultra. • Que el verí que es vol inocular a la població provoque un efecte-rebot i mobilitze a tot qui aposta per la convivència, la solidaritat, el diàleg, la pedagogia, la igualtat, el respecte i el consens
Sí. Com són les coses. D’un dia a un altre canvia el sentit del vent. I amb la ubiqüitat i atemporalitat de les comunicacions, gràcies a les noves tecnologies, el vent bufa amb una força descomunal, portant-nos indicis i tendències preocupants.
L’època de Rajoy va ser nefasta en molts sentits: el seu govern va aprofitar la crisi econòmica per a esquarterar els drets laborals, va exercir totes les maneres de corrupció que va poder, va sacrificar moltes de les possibilitats vitals de les classes mitjanes i populars en honor a les grans empreses, va agreujar el conflicte català, va promoure l’exili econòmic de milers dels joves més formats i preparats del nostre país, va desmantellar bona part dels serveis públics i dels drets socials…
Va aplicar, en definitiva, un programa polític i econòmic neoliberal, que no té altre objectiu que ampliar els guanys dels més rics (al·legant, amb paraules, però mai amb fets, que eixa riquesa brollaria cap a les majories socials). Però no va traspassar mai el límit de la convivència social: no va promoure culturalment la denigració de cap col·lectiu social, no va enfrontar a uns ciutadans contra uns altres, no va compartir actes mai amb la Falange Espanyola, Espanya 2000 i Hogar Social Madrid. No va plantejar una tornada als valors de la dictadura.
Ara veiem com tot es fa més agressiu, més violent. Veiem com s’ha normalitzat l’ús dels símbols nacionals, de vegades al costat d’altres anticonstitucionals, contra les nostres veïnes i veïns. Veiem l’auge dels discursos que criminalitzen a tot qui no comparteix la visió dels que, trencant il·legítimament i sanguinàriament amb la democràcia, van véncer la Guerra Civil.
L’objectiu és el mateix de sempre (sabem que és la lluita de classes el fil conductor de la història de les societats): fer més rics als rics. En Andalusia ho podem palpitar de manera explícita: volen eliminar el Pla de Foment d’Ocupació Rural (el PER) (font bàsica de supervivència dels jornalers) i, al mateix torn, l’impost de successions (que a soles afecta un tres per cent de la societat, qui té més d’un milió d’euros de patrimoni).
Però ara, davant les evidències, saben que el seu argument no convenç. Veuen que el que pot convéncer de veres és l’aplicació de polítiques com les que, de manera blanda i tímida però marcant el camí a seguir, està dibuixant el Govern del PSOE: l’augment del sou mínim interprofessional, plantejament de plans d’ocupació, la vinculació de les pensions a l’IPC, l’extensió i millora dels drets socials i altres propostes de repartiment de riquesa (com pujades d’impostos als bancs). Si no poden convéncer amb l’argument, intentaran véncer amb la força. Són les formes de la dreta quan es transforma en ultra.
En aquest context, hi ha dues tendències contraposades: la primera, la societat formant part de la transformació ultra. El vent internacional bufa a favor, però, per a relativitzar un poc aquesta tesi, cal parar atenció al fracàs (contra tot pronòstic) de la manifestació que, amb molts diners i aliats mediàtics, van promoure en contra de vora la meitat dels espanyols. En qualsevol cas, la unió fa la força, i els tres partits amb trets ultres han fet passos en aquest sentit, demostrant tindre una visió per damunt dels seus interessos particulars de cada formació.
L’altra opció és la reacció social a l’extremisme: que el verí que es vol inocular a la població provoque un efecte-rebot i mobilitze a tot qui no vol l’odi, la imposició, l’exclusió, la discriminació, l’autoritarisme i el càstig com valors dominants en la política. A tot qui aposta per la convivència, la solidaritat, el diàleg, la pedagogia, la igualtat, el respecte i el consens. Podrem fer un sondeig de l’envergadura d’aquest posicionament el 8 de Març.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi