Foradia

Crònica de l’èxit anunciat d’un nou 8 de Març històric

• El feminisme s’ha consolidat: perquè, si volem una societat més sana, és completament necessari. I per això aquest 8 de Març tornarà a ser històric. • L’antifeminisme també avança. I té darrere a grans poderosos i grans capitals

Tot apunta que aquest 8 de Març tornarà a ser històric. Ajuntaments, associacions, institucions i una gran part de la societat, preparen la celebració amb conviccions i consciència d’urgència. La nostra societat és cada vegada més sabedora de la xacra que suposa viure en un sistema on la meitat de la població és infravalorada, té menys oportunitats i ha de conviure sota l’amenaça tàcita de la força de l’home sense empatia.

L’any 2018, el 8 de Març va ser una reivindicació històrica. Enguany ho tornarà a ser. El pensament feminista avança amb força: s’ha implantat en el sentit comú de la població. És un moviment transversal, que, per a bé de la dignitat humana, s’ha arrelat a la societat. I ho ha fet perquè és necessari.

El que reivindica el feminisme, en síntesi, no són ni més ni menys que valors humans. En un sistema on es fomenta l’egoisme, el plaer immediat i el benefici econòmic sense cap tipus de consciència, el feminisme està reivindicant empatia pels altres. Empatia davant les injustícies, davant els més febles, davant els més indefensos. Més empatia per a un sistema on la psicopatia és cada vegada més evident. Que tinguem una visió de conjunt, una consciència de comunitat.

Per això el feminisme s’ha consolidat: perquè, si volem una societat més sana, és completament necessari. I per això aquest 8 de Març tornarà a ser històric.

Però no hem d’oblidar que alguns sectors poderosos estan organitzant una contrarevolució feminista. Un moviment que està reaccionant contra aquesta crida als valors humans: l’antifeminisme, liderat per les forces polítiques d’ultradreta. Els estatunidencs ho saben molt bé, que han de patir fets com que el seu president, màxima autoritat, realitze declaracions públiques on les dones són absolutament denigrades, i amb elles la civilització humana.

Significativa és la postura del partit polític més ultra que ha vist nàixer Espanya des de la Falange, que demana explícitament la derogació de les lleis, ajudes i programes que durant els últims anys s’han construït contra la violència de gènere.

L’última iniciativa d’aquest partit, el qual està marcant en bona part l’agenda política i mediàtica, és la de fer un llistat dels noms i cognoms de les persones que treballen en les unitats de violència de gènere. Una llista negra, podríem dir. El següent pas seria, sense dubte: les purgues polítiques.

L’antifeminisme també avança. I té darrere a grans poderosos i grans capitals: els que volen que les dinàmiques de poder i d’acumulació de beneficis no canvien; als que els molesta que la societat tinga en compte criteris d’igualtat, de respecte i solidaritat; als que els interessa, per tal de refermar els seus privilegis, el silenci de les majories socials.

El feminisme representa una amenaça per als privilegis dels poderosos i una esperança per a la civilització, a parts iguals. El 8 de Març serà un mal dia per als poderosos i una nova victòria per a les majories socials.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *