Del logos al mite
• Les persones sempre estem aprenent: l’educació forma part de la nostra vida, de la realitat de l’ésser humà • Podem dir que estem transitant un moment obscur de la història, en el sentit que no és la raó i la lògica la que organitza i dirigeix el debat públic
Les persones sempre estem aprenent: l’educació forma part de la nostra vida, de la realitat de l’ésser humà. Tota la informació i cultura que ens volteja forma part d’aquesta educació. La peculiaritat dels nostres dies és que un dels discursos que predomina al nostre voltant és el propagandístic, un tipus de publicitat política que pretén modular les nostres idees.
La propaganda envaeix les nostres vides. Perquè la majoria d’informació que rebem per part dels grans mitjans de comunicació (també des de les xarxes socials) oculta una intencionalitat de modular de determinada manera el nostre pensament. En les nostres pantalles proliferen les explicacions fal·laces, la desinformació, les generalitzacions interessades, les mentides, la descontextualització dels fets, l’ocultació de realitats, els debats tendenciosos, els publireportatges disfressats… I tot se’ns planteja com informació objectiva.
La propaganda implícita està sent el discurs majoritari en bona part del coneixement que constitueix l’únic tipus d’educació que rep una part important de la societat. Està inundant el debat social, l’esfera pública, el sentit comú. Està creant una manera de pensament basada en les falsificacions de la història i del present, en prejudicis que atempten contra tot tipus de raonament lògic que intente explicar la realitat.
Amb aquest panorama cultural com a rerefons de l’activitat col·lectiva, podem dir que estem transitant un moment obscur de la història, en el sentit que no és la raó i la lògica la que organitza i dirigeix el debat públic, sinó, com abans de l’aparició de la Filosofia, els mites i les llegendes. Com s’explicaria d’altra manera que, a aquestes altures del segle XXI, encara hi haja gent que reivindique, des de la bona fe, la figura de dictadors com a solució als problemes actuals? Tornem del logos al mite.
En un moment històric en el qual el món es transforma a ritmes exponencials, aquesta cultura de la propaganda impedeix que siguem capaços de comprendre, més o menys, els grans canvis materials que s’estan donant i que determinen el nostre futur.
No tenim eines per a comprendre la repercussió que està tenint Internet en les nostres societats, ni com evolucionarà, per a bé o per a mal, gràcies a la revolucionària tecnologia de la Big Data. És molt difícil tindre nocions cabals de la tendència desbordada cap a una desigualtat social abismal entre rics i pobres. Els terratrémols geopolítics globals, i totes les seues repercussions, queden també fora dels nostres coneixements. Igual que succeeix amb l’esgotament dels recursos naturals més bàsics.
L’educació informal que estem rebent, en bona part programada pels poders fàctics, a més de deixar aquests buits, està privant a la societat de les millores peces de coneixement que la humanitat ha arribat a descobrir a través de l’evolució de milions i milions d’anys: com funcionen les societats, la psicologia humana, els avanços en neurociència, les innovacions sanitàries i tecnològiques que, ben desplegades i aplicades, farien del nostre un món millor.
No en va sociòlegs com Boaventura de Sousa Santos estan alarmant de les conseqüències que ens pot deixar aquest paisatge cultural: un retrocés històric que ens fa avançar en el sentit contrari dels valors que van inspirar la Declaració dels Drets Humans de 1789: igualtat, llibertat i fraternitat. Tenim per davant el risc d’una involució civilitzatòria que es pot veure materialitzada en la pèrdua dels drets civils, polítics i socials i en les lleis que fan que aquests es complisquen.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi