La Carrasca demana substituir el pla d’erradicació de la Xylella per mesures de contenció
• Són més de 30 els municipis de les comarques de les Marines i del Comtat amb arbres afectats. A hores d'ara continuen detectant-se casos. • El pla d’erradicació dels ametlers infectats per la Xylella fastidiosa és “ineficaç i no garanteix l’eliminació del bacteri”
El pla d’erradicació dels ametlers infectats per la Xylella fastidiosa és “ineficaç i no garanteix l’eliminació del bacteri”. Ho comunica la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció, qui planteja com a alternativa “ampliar la zona demarcada subjecta a mesures de contenció”.
Concretament, la Carrasca-Ecologistes en Acció demana que la Conselleria d’Agricultura “canvie ja el seu enfocament i treballe per l’establiment d’un protocol de contenció que, davant del repte que representa la Xylella, ha d’anar acompanyat de la dotació de tots els recursos econòmics i científics necessaris”.
Són més de 30 els municipis de les comarques de les Marines i del Comtat que presenten arbres afectats de la Xylella fastidiosa. A hores d’ara continuen detectant-se arbres infectats.
Aquest bacteri pot ser responsable de diverses malalties que afecten nombrosos cultius (com la vinya, els cítrics, les oliveres, etc.) i espècies silvestres i de jardineria. Es transmet de planta a planta a través d’insectes vectors capaços d’alimentar-se de la saba que circula pel xilema dels vegetals.
Tal com informen des de la Carrasca, la primera confirmació de la presència de Xylella fastidiosa a la península es va produir en 12 ametlers al terme municipal del Castell de Guadalest en juny de 2017, però “no hi ha cap seguretat que el bacteri no estiguera present molt abans”.
Des de llavors, la Conselleria d’Agricultura ha dut a terme un pla d’erradicació, que ha comportat l’eliminació de 28.000 ametlers (segons les dades de gener de 2019), majoritàriament arbres sans.
La Carrasca afirma que el protocol d’erradicació no està seguint-se de manera correcta i en moltes ocasions els ametlers no són arrancats, sinó tallats, facilitant la propagació del bacteri.
A banda d’aquest fet, “el protocol d’erradicació té un greu impacte sobre l’agricultura de muntanya característica de les nostres comarques, on el manteniment de les terres de cultiu de secà són vitals per a la conservació del paisatge i dels sistemes de terrasses -els bancals-, imprescindibles per a frenar l’erosió, una amenaça important en un territori amb una geografia accidentada, amb forts pendents i amb un clima mediterrani caracteritzat per unes pluges escasses però torrencials”.
Les mesures d’erradicació tenen també un impacte econòmic i social, ja que comporta l’eliminaci de desenes de milers d’ametlers “un dur colp per al futur dels pobles d’interior, on l’agricultura és de gran importància per a revitalitzar-los i frenar el despoblament, amb gent jove que està tornant a la terra, sovint practicant l’agricultura ecològica”.
Davant d’aquesta situació, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció considera que cal arribar a la mateixa conclusió a què s’ha arribat al sud de la regió de Pulla (Itàlia), “per a la qual la Comissió Europea ha aprovat la Decisió d’execució (UE) 2018/927, de 27 de juny de 2018, que reconeix que no és possible erradicar la Xylella fastidiosa en la zona tampó que s’havia establit i que, per tant, calen mesures de contenció“.
Aquesta decisió “té més sentit encara en un territori com el de les nostres comarques, on les terres de cultiu solen ser parcel·les petites, enclavades entre terrenys forestals i barrancs, on s’hi troben nombroses espècies vegetals silvestres que poden ser hostes del bacteri i que no és possible eliminar”.
Al mateix torn, els ecologistes plantegen la necessitat d’augmentar els esforços en investigació, “amb l’estudi de tractaments que actuen sobre les plantes o sobre els vectors, però que no afecten altres espècies beneficioses. I s’han d’incrementar també els controls analítics i limitar la destrucció únicament als arbres infectats (amb demostració analítica, no només visual), respectant els vegetals sans”.
Els ecologistes demanen també que es mantinguen i s’intensifiquen els controls sobre el tràfic de vegetals i els vivers, “ja que s’ha demostrat que la via principal de propagació del bacteri a llarga distància és el comerç de plantes infectades”.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi