La Col·lecció Museogràfica de la Nina d’Onil és reconeguda com a col·lecció museística del País Valencià
• Situada en un palauet del segle XIX, anomenat Casa l'Hort, la col·lecció de nines té una naturalesa històrica, cultural i artística. • La col·lecció serveix per a traçar una cronologia sobre la història de la nina a Onil i la comarca
La Col·lecció Museogràfica de la Nina de l’Ajuntament d’Onil ha sigut reconeguda com a col·lecció museogràfica permanent del País Valencià per part de la conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Situada en un palauet del segle XIX, anomenat Casa l’Hort, la col·lecció de nines té una naturalesa històrica, cultural i artística.
La col·lecció serveix per a traçar una cronologia sobre la història de la nina a Onil i la comarca. I és que les nines estan unides a la història d’Onil, ja que de l’argila amb la qual els avantpassats fabricaven teula i tubs per al conducte de les aigües es van fabricar les primeres nines a final del segle XIX.
En ella es mostra l’evolució dels materials utilitzats per a confeccionar-la: fang, fècula de creïlla, pasta, cartó, porcellana, de drap farcida de serradures, fins a arribar al vinil. També l’aparició d’elements que s’incorporen en les nines com ara ulls mòbils, articulacions amb moviment o els diferents mecanismes reproductors de veu, plor o riure.
Amb el pas del temps, la indústria de la nina permet ampliar el nombre d’objectes i accessoris que acompanyen les nines com ara mobles de fusta, accessoris de llanda i la fabricació de cases de nines, cotxets, bressols o llitets dels materials més variats.
En el museu exhibeix, a més de nines fabricades a Onil, també nines alemanyes i franceses, perquè aquestes destinacions en dominaven el mercat mundial gràcies a la gran varietat de models i els seus preus competitius.
Aquesta col·lecció museogràfica, a més de convertir-se en un símbol d’interés per a la població d’Onil, resultarà un atractiu turístic que podrà incloure’s en recorreguts programats per al gaudi de la zona.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi