Prieto de Paula: “la poesia de Garcia Montero va marcant les fites per les quals transita la cultura espanyola”

· Ángel Luís Prieto de Paula és especialista en poesia espanyola. Catedràtic en Llengua i Literatura Espanyola i professor a la Universitat d’Alacant · Luís García Montero fa ús de la funció social de la poesia, que és donar compte de les realitats històriques, dins d’una lectura materialista

Ángel Luís Prieto de Paula és especialista en poesia espanyola. Catedràtic en Llengua i Literatura Espanyola i professor a la Universitat d’Alacant, escriu crítica literària en els suplements culturals dels diaris El País i ABC i compta amb nombroses publicacions. Ens comenta què representa la figura de Luis Garcia Montero.

– Què representa la figura de Luís García Montero per a la Història de la Literatura espanyola?

Des del moment que va guanyar el ‘Premi Adonáis’, en l’any 82, i malgrat que ja havia publicat un parell de llibres, es va convertir en una sort de guia que ha anat recorrent tota la història de la Transició, la democràcia, ‘La Movida’, els anys 90, el trànsit cap al tercer mil·lenni… I sempre ha anat deixant fites en forma de llibres poètics. De manera que, agrade o no agrade (encara que a la major part dels lectors sí que agrada), és un poeta que va marcant les fites per les quals transita, jo no diria la poesia espanyola, sinó la cultura espanyola reflectida en la poesia.

– S’adscriu dins de el corrent poètic conegut com la poesia de l’experiència?

Sí, però la poesia de l’experiència és un rètol que funciona com les navalles suïsses: serveix per a tot menys per tallar. Al final no significa quasi res perquè s’utilitza amb massa poca precisió. García Montero va nàixer com a poeta en Granada dins del corrent que van anomenar ‘l’altra sentimentalitat’, que va tractar de coordinar o compatibilitzar un tipus de poesia civil, una poesia que tenia algun aspecte concomitant amb la poesia social, però que no era poesia social; i després la vessant de la intimitat. Fins al moment, els poetes socials havien considerat que aquestes dues vessants eren dos elements contradictoris. L’altra sentimentalitat, en el curs dels anys 80’ va ser absorbida per un corrent més ampli, que és el que coneguem per la poesia de l’experiència. En conclusió, per a entendre’ns, García Montero és, no sé si el màxim representat, però sí el més conegut poeta de la poesia de l’experiència.

– Podríem dir que la seua poètica conjuga l’experiència històrica amb la subjectivitat?

Sí, és una de les novetats a les quals m’he referit. És un poeta que no estableix una dicotomia entre la vessant civil i la vessant personal. Fa ús de la funció social de la poesia, que és donar compte de les realitats històriques, dins d’una lectura materialista. I al mateix temps, compren la intimitat com una forma de subversió. Perquè el que és privat també és una qüestió pública.

– Com podríem definir la seua poesia o el seu estil poètic, a grans trets?

La seua és una poesia que, si no s’entén en el mal sentit del termini, fàcil. Dic que no en el mal sentit del termini perquè és una poesia escrita amb molta dificultat. El lector no té la percepció del fet que ha d’utilitzar una espècie de llenguatge críptic o esotèric per a penetrar en ella. Per això podem dir que és una poesia que no es dirigeix a lectors de poesia exclusivament, sinó directament a lectors. Per altra banda, és una poesia que es pronuncia sobre les qüestions més candents. I per últim, és una poesia que va evolucionant amb el curs de la història i amb la biografia personal de l’autor. En conclusió, com deia Whitman, quan estem llegint aquest llibre estem llegint a un home.

Notícies que també el poden interessar

Mónica: “Els autònoms han de pagar en funció al que han generat”

Podem Alcoi debat sobre els resultats electorals

Homenatge a Teresa Berganza amb un cartell de renom internacional