Edgar Bernat: “la despoblació del teuladí ens ha de fer plantar les orelles”
• Els experts ens ofereixen un diagnòstic de la situació del teuladí al nostre entorn i algunes conclusions • Si els teuladins, que viuen al mateix lloc que nosaltres, estan desapareixent, és senyal que alguna cosa no estem fent bé
Els experts alerten del despoblament que està experimentant el teuladí, no a soles a les nostres comarques, sinó també a tota Europa. Un fet que està relacionat directament amb la qualitat de l’aire que respirem, la contaminació que produïm i els nostres hàbits de vida. D’aquesta manera, la desaparició del teuladí, tal com sostenen els experts, és un indicador també de l’empitjorament de la nostra qualitat de vida.
El departament de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi ha organitzat, junt amb la plataforma Salvem el Teuladí i el Grup Reiet d’Anellament, al Parc Caramanxel, de la mà de l’ornitòleg de la Font Roja, Pep Cantó. Una activitat per a donar a conèixer de manera divulgativa les principals característiques del teuladí i de les espècies que conviuen amb ell en el nostre entorn.
Durant aquesta, entre altres coses, hem pogut conéixer la situació del teuladí, que està minvant alarmantment la seua població.
Edgar Bernat és investigador de la Universitat de València. Està realitzant la seua tesi científica sobre l’espècie del teuladí de les Comarques Centrals Valencianes. A continuació ens ofereix un diagnòstic de la situació del teuladí al nostre entorn i algunes conclusions per a tindre en compte pel bé, no a soles dels mateixos teuladins, sinó també d’altres espècies, incloent-hi la humana.
– Quins són els factors que estan promovent la desaparició del teuladí?
Els factors més importants de la desaparició del teuladí estan relacionats amb els canvis que estan introduint les societats que viuen al costat del teuladí, a les ciutats i als pobles. I aquests estan relacionats amb la trilogia del teuladí: l’alimentació, la reproducció i els seus llocs per a amagar-se.
– Com estan veient-se afectats aquests factors?
N’hi ha menys alimentació per als teuladins a la ciutat: està reduint-se la quantitat de gespa i la quantitat de verd. Pel que fa a la reproducció: el teuladí cria, com el seu nom indica, a les teulades. Com que les cases estan canviant la seua arquitectura, tenen menys forats per a amagar-se i reproduir-se. Respecte als seus refugis, estan desapareixent molts arbres i arbustos. Per altra banda, la contaminació humana també està afectant el teuladí: els cotxes, les fàbriques. Aquesta contaminació està envellint al teuladí de manera molt accelerada.
– Quina és l’aportació que fan els teuladins al nostre entorn?
La primera aportació que fan és la de neteja: netegen la brutícia dels carrers. El segon és que són un bioindicador, és un ésser viu que indica l’estat de la ciutat. Si els teuladins, que viuen al mateix lloc que nosaltres, estan desapareixent és senyal que alguna cosa no estem fent bé. Això pot comportar també problemes per a les persones. D’alguna manera ens està indicant que hem de plantar les orelles i plantejar-nos què és el que està passant: estem menjant realment bé? Estem respirant un aire net?…
– La desaparició del teuladí és un problema no a soles d’Alcoi i de les nostres comarques, sinó inclús europeu…
És un problema europeu. Es va detectar durant els anys 50 o 60 en el Regne Unit. Des de llavors tots els estudis ens han confirmat les tendències decreixents de les seues poblacions. La Societat Espanyola d’Ornitologia ha publicat durant aquests dies un informe confirmant que durant els últims 10 anys hem perdut un 21% dels teuladins que teníem, 30 milions de teuladins, és una barbaritat. Ens ha de fer recapacitar sobre què és el que està passant.
– Què hauríem de fer per a donar-li al teuladí les seues condicions de vida necessàries?
Mantenir la seua trilogia: El teuladí necessita insectes per a criar els seus pollets, si no n’hi ha parcs i zones verdes, no n’hi ha insectes i no tenen per a criar els seus pollets. Els hem de dotar de refugis, principalment als parcs: han de tindre llocs on amagar-se dels depredadors i nius on poder estar tranquils. Per altra banda, al teuladí de les nostres comarques no els agraden les construccions altes, les zones on n’hi ha molta gent ni els cotxes i la contaminació.
– Heu comentat que els coloms són un competidor agressiu del teuladí?
N’hi ha molts coloms i és un problema, però no està del tot demostrat de manera científica que siga un competidor directe amb el teuladí. Encara no tenim cap estudi que ho confirme de fora clara.
– L’abundància que tenim de coloms pot suposar algun perjudici per a l’entorn?
Quantitats molt grans de coloms no són bones. Podrien transmetre malalties, defequen per tots els llocs, degraden els edificis, fan els nius on no toca, produeixen brutesa… En cada ciutat s’hauria de fer un estudi científic per confirmar si n’hi ha realment més coloms dels que és saludable i si cal aplicar algun tipus de tractament. Sempre actuant a través dels mètodes científics, perquè en algunes ciutats estan donant pinso esterilitzador als coloms, però això pot afectar a altres espècies de manera paral·lela.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi