Foradia elgrat

Una parada pròxima als drets humans, la justícia social i la solidaritat

· Possiblement cap partit farà les polítiques que necessitem veure realitzades, però alguns ens aproparan més a elles i altres ens allunyaran · Si l’autobús no para en el carrer que tu vols baixar, el que fas és baixar en la parada més pròxima al teu destí

Si l’autobús no para en el carrer que tu vols baixar, el que fas és baixar en la parada més pròxima al teu destí. Per molt lluny que et deixe l’autobús, sempre et deixarà més a prop del teu destí que si no l’agafes. Votar és un poc el mateix: possiblement cap partit farà les polítiques que necessitem veure realitzades, però alguns ens aproparan més a elles i altres ens allunyaran.

Avui dia, n’hi ha massa forces que espenten a l’autobús cap a la parada de la intolerància, de la violació dels drets humans, de l’autoritarisme i de la injustícia social. Massa forces que volen fer-nos arribar de nou a un tipus de feixisme que està ressorgint a Europa des de fa anys d’una manera alarmant.

Aquest neofeixisme ha aparegut, en bona mesura, gràcies a les polítiques d’austeritat, retrocés en els drets laborals i retalls socials que la Unió Europea està dictant des de fa anys. Aquestes han fet minvar els recursos materials de les famílies i institucions públiques, han fet minvar l’economia del carrer: han provocat molt de patiment.

Quan els recursos materials escassegen, la tendència de l’ésser humà, que compta amb un egoisme de potencial creixement, és la de tancar les portes a l’altre. I en eixe context, els discursos de demonització de les altres cultures, de destrucció dels llaços de solidaritat i de construcció de murs poden arrelar-se en el debat social i en el sentit comú: ho estan fent.

Aquests són alguns dels factors que van fer nàixer durant els anys 30 del segle passat el nazisme, que en definitiva es basa a instal·lar en les classes mitjanes i populars la lluita del penúltim de l’escaló social contra l’últim, eximint de tota culpa i responsabilitat a les grans corporacions i grans poders, que són els que, ara com ara, estan perpetuant l’espoli dels pobles i construint un món de grans desigualtats.

I en aquesta línia d’argumentació, no hem de perdre de vista que els grans moviments migratoris són, en bona part, producte de la indústria de la guerra que tants beneficis aporta a alguns dels grans poders occidentals.

Aquest 26 de maig tenim l’oportunitat d’agafar un autobús europeu que ens allunye d’aquestes tendències. El que es decidisca en Europa durant els pròxims anys serà sense cap dubte més decisiu per a transformar les nostres vides i les nostres societats que les polítiques que es duguen a terme a nivell municipal, autonòmic i, inclús estatal. Agafem el bus i allunyem-nos dels murs antisocials tot el que ens siga possible, apropem-nos al màxim a la parada dels drets humans, la justícia social i la solidaritat.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *