Alcoi en quinze dies: per la pau, la convivència i la democràcia
• Els esdeveniments produïts a Catalunya durant els darrers dies no tenen precedents en la història de la democràcia espanyola • El que procedeix des del punt de vista de la democràcia, la pau i la convivència entre pobles, és la condemna pública de l’agressió del Govern contra el poble català
Els esdeveniments produïts a Catalunya durant els darrers dies no tenen precedents en la història de la democràcia espanyola. El poble català ha iniciat una mobilització per a poder votar la seua relació amb l’Estat espanyol. El referèndum convocat per a fer-ho ha sigut anul·lat legalment pel Tribunal Constitucional. Però la població catalana ha volgut demostrar el seu desig de dur-lo a terme (encara que sense garanties).
El Govern del PP ha reaccionat alçant un estat d’excepció: suspenent de facto el dret d’autonomia de Catalunya (ha assumit el control de les seues finances, entre altres), suspenent el dret a la lliure expressió (ha tancat pàgines web, registrat impremtes, requisat urnes i detingut càrrecs públics), i enviant Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya per a controlar a la població.
Aquesta actuació no ha sufocat les ànsies del poble català per votar l’1 d’Octubre, més aïna el contrari: el nombre de gent que volia votar ha augmentat. La jornada de l’1 d’Octubre ha desbordat els col·legis electorals amb gent expressant de manera pacífica la seua opinió (no vinculant). Les autoritats estatals han ordenat als cossos policials carregar físicament contra aquesta gent. El resultat d’una violència policial desproporcionada i brutal ha sigut: més de 800 ferits, entre ells gent gran, que han deixat unes imatges horroroses i inimaginables en un Estat de Dret.
Els representants públics catalans han comés errors greus, com encoratjar a la gent a votar un referèndum sense garanties i començar un procés d’independència de manera unilateral (malgrat que bona part de la població no s’ha declarat mai independentista). Fets que es poden reparar amb voluntat de diàleg, consens i negociació per part del Govern espanyol.
Però aquestes rebel·lies no són proporcionals a la reacció autoritària que ha dut a terme el Govern del PP transgredint drets humans. Els problemes polítics mai no poden ser solucionats per la força, la imposició, la suspensió dels drets i la violència física. Aquests fets no fan sinó augmentar els desitjos i les raons per les quals el poble català vol pronunciar-se respecte a la seua autonomia.
I el que és pitjor, la normalització d’aquesta reacció agressiva per part del PP suposaria un debilitament de la democràcia i l’Estat de Dret que deixaria a tot el conjunt de la població espanyola en un estat de vulnerabilitat absoluta.
Per aquests motius, el que procedeix des del punt de vista de la democràcia, la pau i la convivència entre pobles, és la condemna pública de l’agressió del Govern contra el poble català. I en aquest sentit, tant persones, com entitats, mitjans de comunicació i Ajuntaments haurien de donar exemple (alguns ja ho han fet, amb molta dignitat).
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi