Foradia

Passat el cicle electoral i ara ve la resaca electoral del resultat

Article per Jaume Brotóns, Veí d’Alcoi.

Ha passat el 28 d’abril i el 26 de Maig, i l’elecció de quatre nivells de l’Administració, Europea, Generals, Autonòmiques i Locals. Si no pasa res fins a dins de quatre anys no tornarà a haver-hi eleccions (si no hi ha avançament en les Generals, cosa poc probable). En les Europees, l’extrema dreta s’ha consolidat amb el seu discurs xenòfob, i la desfeta de conservadors i socialistes és important, han ressorgit els liberals, però el més important és l’ascens dels Verds, amb l’esperança que això suposa per a les futures polítiques Mediambientals a Europa.

En un altre article ja vaig tindre l’ocasió d’opinar sobre el resultat de les generals i autonòmiques, en les quals parlava que Sánchez el tenia just per a formar govern, sense comptar amb els independentistes (via vots a favor o abstenció), i que després del resultat del 26M està plantejant a Unidos Podemos, el quedar fora del Govern per la seua feblesa territorial en el resultat obtingut, o fins i tot permetre’s el luxe de trencar el cordó sanitari de Rivera i intentar formar govern amb ell, sinó a nivell nacional en les autonomies. També en les autonòmiques comentava el risc de l’avançament electoral en la Comunitat Valenciana, així com la poca visibilitat de l’acció de Govern de Compromis i també a nivell de les Corts valencianes de Podem, que els ha passat factura. 

El resultat del 26 M, ha confirmat el que es preveia. Vox no ha mantingut les expectatives però pot ser decisiu per a portar avant polítiques molt regressives (Memòria històrica, feminisme, avortament, Violència de gènere, política amb els migrants etc.), en part per l’anomenada al vot útil del PP, que fins i tot ha suposat el reforçament d’un afeblit Casado. No s’ha produït el “sorpass” de Ciutadans, però la suma de les tres dretes fa que el buc insignea autonòmic i local de Madrid, continua en mans de la dreta. La desfeta d’Units Podem, és important, tant per la pressió mediàtica i les clavegueres, com la divisió interna, l’actitud de Errejón i Carmena, però també de la divisió entre Podem i Esquerra Unida en moltes comunitats i ciutats, també l’ensulsiada de les confluències és significatiu i la seua aposta per anar soles ha passat factura a tota l’esquerra. 

Aquesta divisió de l’esquerra que és un tòpic, s’ha produït una vegada més, i això ajuda a la dreta, que encara que dividida com mai en tres candidatures, aconsegueix guanyar en molts llocs i mantindre’s. Però el pitjor de tot ha sigut l’abstenció, que ve del vot progressista i que es desmobilitza ràpidament ja siga per cansament electoral o el pitjor, per falta de motividad política i el desànim de veure als partits i líders de l’esquerra tirant-se les andròmines al capdavant. La pèrdua per exemple de Podem ( que era la marca que va concórrer en 2015) juntament amb les confluències de llavors -Els Comuns, En Marea, a la Valenciana-, ha sigut de tindre 113 diputats autonòmics a 45 en les tretze Comunitats que s’han celebrat eleccions entre el 28 A i el 26 M.

En l’aspecte d’eleccions locals a nivell nacional, Podem no es va presentar com a tal, però així i tot també han baixat els regidors que estaven en candidatures Municipalistes. Els anàlisis que es volen realitzar ara de les causes del resultat electoral del 26M, tant en Podem com en Esquerra Unida que han anat plegats en autonòmiques com en generals, no deixen de ser les mateixes quant a la divisió de l’esquerra, -els protagonismes personals, com els de Llamazares, Carmena o Errejón-, o aventures com la de Sánchez Mato a Madrid sense cap resultat, entre altres, que han sacsejat a Units Podem i l’han deixat a la deriva, amb les conseqüències de no tindre una força a l’esquerra del PSOE suficient per a portar avant polítiques socials molt importants per a grans sectors de la població, que des de la crisi econòmica pateix i sembla que patirà per molt de temps les conseqüències d’aquesta.

En el cas d’Alcoi, on com es preveia el PSOE augmentaria la seua representació municipal i ha estat a punt d’aconseguir la majoria absoluta, amb el que li haguera deixat les mans totalment lliures per a fer les seues polítiques, equivocades o no però les seues. El cas de Ciutadans que com vam dir es preveia que la situació local passaria factura, i ho ha fet amb la pèrdua de dos regidors. Quant a Compromis, que ja vaticinava la baixada de les generals, i encara que les autonòmiques tenien alguna esperança, semblava en l’ambient que la possibilitat d’augmentar la seua representació o fins i tot mantindre-la no estava clar, al final ha perdut molts vots i un regidor. El PP ha aguantat l’estirada, perquè s’ha beneficiat de la crisi local de Ciutadans, i per tant els vots a Vox no li han passat factura, s’ha quedat amb els seus quatre regidors i a penes 145 vots menys. Vox era d’esperar que després del 28 A, els seus votants utilitzaran el vot útil cap al PP, i han obtingut un solo regidor, així i tot és previsible que aquest partit es consolide a tots els nivells, -nacional, autonòmic i municipal-. 

Finalment l’esquerra, -Guanyar i Podem-, s’ha produït lo que es veia vindre. No es podien repetir els resultats de 2015, amb sis mil vots i cinc regidors, per la divisió de la seua oferta en dues candidatures. Les previsions de Guanyar segur que hauran sigut més optimistes que el resultat obtingut amb dos regidors i 143 vots menys que Podem, que presentant-se per primera vegada a unes locals i amb la crisi interna del partit i la desfeta en general del 26M ha obtingut a nivell local un bon resultat, amb quasi 2400 vots i dos regidors en el seu debut. 

Ara toca governar per a la ciutat, i intentar que tot el parlat en positiu per a Alcoi en la campanya electoral es faça realitat. S’agilite el parc de Rodes (amb tot el que implica per a la futura indústria tecnològica de la ciutat), l’espai de la Colònia d’Aviació, el polígon Mancomunat, la revitalització del Centre, la promoció d’habitatge social, la millora d’infraestructures dels Barris ( sobretot en Cultura, Oci i Esport), l’auditoria de la gestió dels serveis externalitzats, com el de TUASA, la Brosa o l’Aigua, l’impuls al turisme local amb la revitalització del Patrimoni Industrial, i el reforçament de l’oferta educativa, sobretot en el camp de la Formació Professional, així com la coordinació necessària entre el treball de la nostra Universitat Politècnica del Campus d’Alcoi i els Empresaris locals i comarcals, per a aconseguir ocupació de qualitat i aprofitar sinergies. Comença la legislatura i estarem observant.

Font: Jaume Brotóns, Veí d’Alcoi./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *