Foradia

Joan Deusa guanya el II Premi de Poesia de Beniopa Pare Miret

El lliurament del premi tindrà lloc el 19 de juliol a les 20.30 hores a l'antic edifici de la Quadra de Beniopa i s’acompanyarà d’un recital de poemes a càrrec de Saforíssims

La Societat Literària Saforíssims i els festers de la Mare de Déu dels Desemparats de Beniopa han organitzat la segona edició del Premi de Poesia de Beniopa Pare Miret. La intenció del guardó no és altra que fer perdurar la memòria i el coneixement de l’obra de l’autor i de fomentar, en general, l’estima, el reconeixement i la divulgació de la poesia, que compta a la nostra comarca amb importants figures literàries.

Aquest premi poètic està dotat amb 250 euros per a un únic poema i una escultura original de l’escriptor i artista de Benifairó de Valldigna Josep Basset. El premi ha tingut una excel·lent acollida entre els i les poetes, tant de dins de la Safor com d’altres geografies. S’han presentat un total de 53 poemes, la qualitat dels quals ha fet realment difícil l’elecció del guanyador. Finalment, el jurat, constituït per Teresa Pascual, Josep Maria Balbastre i Isabel Canet Ferrer, ha seleccionat l’obra El plor dels samarucs, del jove poeta de Gandia Joan Deusa Dalmau, que constitueix un cant a la nostra terra des d’una mirada vital, i a la vegada crítica, davant un futur incert.

El lliurament del premi tindrà lloc el dia 19 de juliol a les 20.30 hores a l’antic edifici de la Quadra de Beniopa i s’acompanyarà d’un recital de poemes a càrrec de Saforíssims, amb la lectura del poema guanyador, que ha estat publicat en el Llibre de Festes de Beniopa. El toc festiu ve a càrrec d’un concert de música al qual està convidada tota la ciutadania.

Sobre el Pare Miret

Francesc Martínez Miret, més conegut com a Pare Miret, va nàixer a Beniopa l’any 1901 en una família molt humil. Entrà de ben jove a la Casa Seminari dels Pares Camils a Vic, on ja residien altres capellans del mateix poble. Allí adquirí una sòlida formació en teologia, llengües clàssiques i descobrí la poesia en llengua catalana, que es convertí en la seua passió, enlluernat sobretot per l’obra de Jacint Verdaguer. Molt prompte començà a publicar poemes de to jocfloralesc en revistes valencianes, al costat d’autors com Xavier Casp o Martí Domínguez entre d’altres. Guanyà la Viola d’Or dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1932 amb «Enyorança de la Mare dels Desamparats», i l’Englantina d’Or de 1933 amb «Els Almogàvers».

Font: Redacció./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *