Foradia

Ni George Orwell s’ho podia imaginar

· Potser, el pitjor del capitalisme de la vigilància està per vindre: el seu potencial controlador es deixa veure en altres llocs del món · Ni George Orwell s’imaginava que podria existir un sistema de vigilància i control tan potent com el que estem veient nàixer

L’evolució de les noves tecnologies, gràcies a Internet, és exponencial: es multipliquen les seues aplicacions i possibilitats. Cosa que afecta directament al nostre dia a dia. Avui mateix, cosa impossible fa només 20 anys, les xarxes socials permeten que mantinguem la relació amb els nostres contactes, amb qui podem compartir inquietuds i continguts sense que les distàncies siguen cap mena d’impediment; el nostre dispositiu mòbil ens pot guiar eficaçment cap a un recòndit destí situat a quilòmetres del nostre punt de partida; podem comprar qualsevol producte des de casa un diumenge a la nit i rebre’l en qüestió d’hores…

Ara bé, aquests serveis, encara que ho pareguen, no són gratuïts. Les empreses i corporacions propietàries dels dispositius, aplicacions i plataformes que utilitzem, a banda dels diners de contractació, obtenen el seu benefici acumulant i venent les nostres petjades digitals: quins són els nostres contactes, què parlem amb ells, on estem en cada instant, quines són les nostres idees polítiques, què ens agrada comprar, quins són els nostres hàbits diaris… Aquestes petjades, filtrades per algoritmes interpretatius i catàlegs de sistematització, conformen un perfil digital de cada usuari, que queda a l’abast de les empreses propietàries, eliminant així tota la nostra privacitat.

Els menys exigents amb els seus drets diran “bé, els avantatges que em proporcionen les tecnologies compensen el valor de les meues dades digitals; a més, no tinc res a ocultar”. Però aquesta postura comporta deixar que les corporacions, a més de vigilar-te (no sabem fins a quin punt (hi ha experts que diuen que, entre altres coses, el nostre telèfon grava permanentment tot el que se sent)), facen negoci venent les nostres dades a empreses i entitats que després elaboraran missatges per a influir-nos (quan no directament manipular-nos). Ho vam veure amb el cas Cambridge Analytica, que va aprofitar la informació personal dels perfils de Facebook per a crear continguts personalitzats (alguns ostensiblement manipulatoris) que persuadien als mateixos usuaris perquè votaren a Trump en les eleccions generals.

Però, potser, el pitjor del capitalisme de la vigilància està per vindre: el seu potencial controlador es deixa veure en altres llocs del món. El govern xinés ha posat en marxa el projecte pilot d’un sistema de crèdit social que atorga un perfil virtual a cada ciutadà, que és dotat d’una puntuació que augmenta o baixa en funció a les seues accions: si fa accions socialment reprovables (com involucrar-se en un altercat, tindre deutes, criticar al govern o comprar alcohol) baixen els punts que conformen el seu crèdit personal i és considerat un ciutadà poc confiable. I si fa accions socialment ben acceptades (com donar sang o participar en una campanya del govern), augmenten els seus crèdits socials. Quan una persona té molts crèdits obté beneficis i descomptes en alguns serveis (com el tren o el bus), el contrari d’una que tinga pocs crèdits, que entra en una llista negra i no pot fer ús de determinats serveis públics i privats o ha de pagar més per ells.

Aquest sistema podria funcionar en un món utòpic en el qual els que posseeixen el poder tinguen bones intencions i treballen incondicionalment pel bé comú. Però com tota persona amb un mínim de coneixement polític i empresarial sap, aquest món no existeix, i per tant, el risc de que s’utilitzen les nostres dades digitals privades en contra del bé personal i comú, com de fet ja succeeix, és més que evident.

En definitiva, ni George Orwell s’imaginava que podria existir un sistema de vigilància i control tan potent com el que estem veient nàixer. I nosaltres estem endinsant-nos en ell, acceptant-ho i potenciant-ho sense cap mena de mirada crítica.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *