Rosa Pérez, Consellera: “Crearem un Institut de Memòria Històrica a les comarques del sud”
Parlem amb la Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica: "La reedició del pacte del Botànic és fonamental" · "Les responsabilitats institucionals sempre són mitjans per dur endavant polítiques"
Parlem amb la Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, al seu despatx de València.
Feia quatre anys que Esquerra Unida no tenia representació a Les Corts, i ha entrat de nou, i en força. Arribar d’aquesta manera deu de ser molt satisfactori.
Efectivament. La veritat és que és un objectiu que es va marcar aquesta direcció, que a més a més té un any i poc. Era fonamental tornar a Les Corts Valencianes. És cert que nosaltres, en el 2015, encara que vam quedar fora, teníem representants a molts ajuntaments, també a les diputacions, i formàvem part de molts governs de canvi del nostre territori. Però sempre déiem que mancava la veu d’Esquerra Unida al Botànic. Era, per tant, un objectiu clar que ens vam marcar el 28 d’abril de 2018. Molt satisfets de tornar-hi. Cal dir que som l’única força política que, després d’eixir de les Corts, torna a entrar i, a més a més, en responsabilitats de govern. Nosaltres sempre hem dit que volíem ser subjectes actius del canvi polític. Estem molt contents, encara que també és una gran responsabilitat que esperem encertar.
De fet, era una condició que va demanar Esquerra Unida: tenir una Conselleria per formar part de l’executiu.
Clar, el que no pots quedar-te és en una situació en què no sigues al final ni oposició ni govern. Estar en el govern vol dir tindre capacitat de gestionar, incidir en les polítiques que van a dur-se endavant. Esquerra Unida, evidentment, ho tenia molt clar: així ho va aprovar la seua executiva per unanimitat, que volíem formar part del govern, que significava formar part del Consell.
Resultats, però, menys positius a escala municipal i en les diputacions. Com ho valora?
El tema de les diputacions ha estat un resultat de prioritzar l’autonomia municipal; per a poder obtindre representació ahí, has de tenir una única marca on sumes tots els vots. En un moment en què es va fer una confluència a escala autonòmica, però que no estava clara en molts municipis, nosaltres tampoc vam voler des de la direcció imposar a aquells que no volien confluir, ho feren, ni tampoc al contrari. Com dic, vam acordar prioritzar l’autonomia municipal, deixar-li a cada col·lectiu aquesta legitimitat.
Des del principi, ha manifestat la seua intenció de “fer equip” amb la resta de forces al govern que presideix Ximo Puig. Com està anant?
A nivell de Consell, cal destacar que no parteix des de zero, porten quatre anys. Tenen moltes dinàmiques ja instaurades que són molt positives, com poden ser els seminaris, per exemple. Nosaltres estem aprenent del funcionament que ja tenen.
Imprescindible, la reedició del Pacte del Botànic.
Jo crec que era fonamental per a la ciutadania valenciana, un deute amb ella. Ja vam dir aquestos quatre anys passats que no tenia res a vore amb el govern que portava el Partit Popular, amb polítiques molt positives, i altres que no compartíem. Que s’havia avançat, i ara calia fer-ho molt més. En eixa línia estem treballant.
Ha manifestat més d’una vegada que la idea de sumar esforços va impresa en l’ADN. Com és compatibilitzar el càrrec de coordinadora del seu grup i Consellera?
L’important és saber que coordines grups. Quan fas bons equips, el treball no es suma, sinó que es multiplica. Aquesta és la clau. Crec que tenim molt bon equip en la Conselleria. Es tracta de coordinar. Nosaltres no tenim un secretari, sinó un coordinador. No és el mateix. Tot això facilita les coses. Nosaltres continuem en la idea de què hem de ser subjectes del canvi polític, però, sense perdre el peu del carrer, sent la veu dels moviments socials.
La tasca en la memòria històrica, que ja va engegar des de la Diputació de València com a representant del grup, què suposa traslladar-ho a una major escala? S’ha marcat com a objectiu l’exhumació de totes les fosses.
Volem exhumar-ho tot. Farem el que es puga. Sempre, de comú acord amb el que són les associacions memorialístiques i les famílies, i també els ajuntaments. L’altre dia, per exemple, vam anar a Alacant per reunir-se en la Comisió Cívica per la Recuperació de la Memòria Democràtica, que deia que era inviable exhumar les fosses d’Alacant. Tot això s’haurà de treballar conjuntament. Nosaltres sí tenim en marxa dos projectes, dues adjudicacions, tant en Castelló com a Alacant, d’exhumacions, que hem de veure com iniciar. També està, encara molt incipient, la base de subvencions. Estem a l’espera de veure si hi ha un govern espanyol compromés en aquest tema. És un deute històric amb el ciutadà.
S’han engegat moltíssimes iniciatives. L’Oficina d’atenció a les víctimes de la represió o el projecte Memòria a l’escola, acompanyat del documental ‘Fills del silenci’. Ara s’afig l’assumpte dels xiquets furtats.
Sí, nosaltres vam engegar aquest treball. És un deute. Estem veient-ho ara a l’Argentina. Moltes vegades la societat espanyola té més coneixement de les desaparicions que han hagut a altres països, com també Xile, i no sap que ací hi ha molt més. Volem treballar en la línia d’Argentina, fer un banc d’ADN per a què es puguen retrobar eixes famílies, eixos nadons furtats.
Altra de les seues competències és Cooperació. Va assistir al judici del cas Blasco.
Sí. Vaig anar a les conclusions. Aquest cas va marcar una època que començà a traure a la llum tota la corruptela. L’advocada de la Generalitat va dir clarament que podia considerar-se una ‘banda organitzada’. Crec que és un cas que ha marcat el principi d’una època que va tindre el seu repunt quan jo presente el cas Taula, el cas de tots els casos. A banda d’això, tinc el orgull de ser la Consellera també de Cooperació i volia anar a eixe judici, clar, també vinc del gremi. Crec que l’advocacia de la Generalitat ha fet un treball formidable, que mostra un canvi d’institucions.
Un 0,4% ha dit que destinarà fins el 2023.
Sí. A més, és un objectiu fixat, no solament pels partits del Botànic, sinó per tots aquells amb representació a les Corts en la darrera legislatura. És un acord que està signat.
Transparència. Els ciutadans ens costa d’entendre açò.
S’ha fet molt bon treball en Transparència en aquestos quatre anys, tenint en compte que era una Conselleria nova, amb tot per fer, venint d’una administració molt opaca, que ara és transparent, i que ho serà encara més. Transparència el que fa és que hi haja una informació directa del que passa en l’administració i on els alts càrrecs tenen uns deures.
Va declarar que tenia una mica de por de “no estar a l’altura” en el càrrec de Consellera. S’ho veu ja més factible?
Totes les noves responsabilitats s’han d’assumir així, amb respecte. Ja vaig agafar un repte en el 2011, quan vaig ser triada diputada provincial d’Esquerra Unida, quan estàvem en l’oposició, amb l’objectiu d’investigar les pressumptes corrupteles del Partit Popular. Fa quatre anys, vaig adquirir un altre: el de governar i dur endavant les polítiques de Memòria Democràtica i Inclusió Social, entre d’altres, que s’ha cumplit. Les responsabilitats institucionals sempre són mitjans per dur endavant polítiques.
Ens queda una quarta pota: Participació.
El nom de la Conselleria, que abans començava per Transparència, ara és Participació. És molt important fer copartícip dels canvis a la ciutadania i, per altra banda, que el govern puga rebre eixes propostes.
Què es pot fer des de la Conselleria, i del govern autonòmic, per les comarques centrals.
Cal vertebrar tot el territori. Tendim a què el centre siga València, però pense que eixa línia ja està canviant. La signatura del pacte del Botànic va ser a les comarques del sud, aquesta vegada. Nosaltres, l’Institut de Memòria, el tindrem també al sud. Eixa podria ser una assignatura pendent de la passada legislatura, on ara hi ha més consciència.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi