Foradia

En defensa del planeta

columna per Sergi Rodríguez Castelló

El planeta es crema. Trau fum per tot arreu. L’Amazònia, Àfrica, Sibèria… grans extensions de boscos d’incalculable valor ecològic convertits en grans extensions de cendra. El món en foc, un infern. La temperatura del planeta en augment. El canvi climàtic irreversible. La mà humana, eixa espècie extremadament perillosa i agressiva que arrossega tot allò per on passa com la pitjor de les plagues conegudes, és la culpable de la desfeta. L’home i el seu sistema econòmic basat en un creixement insostenible que ja passa factura i que paguem i pagarem amb la nostra pròpia existència. Quin absurd tan gran! Quina barbaritat més bestial!

Jo que pretenia passar un estiu sense calfar-me el cap ni deixar que em pujara la temperatura més que la necessària per la calor, em bull l’ànima i l’enteniment quan sent que s’agredeix la natura i m’he socarrat encara més per tanta barbaritat com la viscuda a l’agost. I mentrestant, assistim passius a un suïcidi col·lectiu anunciat? No reaccionem com caldria. Pareixem adormits o,  el que és pitjor, zombis. Perquè no només els focs cremen els pulmons més preuats i necessaris per viure sinó també la sobreexplotació dels recursos, el genocidi d’animals i plantes, de pobles i de cultures que sí que estan en equilibri amb la natura, la producció de contaminants, el creixement caòtic… la desolació.

Quin futur de merda (mai millor dit) deixarem a les generacions futures? Llegia l’altre dia que amb aquest escenari són ja moltes parelles de joves que han decidit no tenir descendència, que no volen dur a aquest món éssers innocents perquè patisquen a les seues carns la fi de l’espècie humana. Quina tristesa! El sistema capitalista no sols ha restat les expectatives de qualitat de vida de la majoria de la humanitat sinó que aconseguix eliminar-les per complet, fins a fer pensar que no val la pena tenir filles i fills. És com una rendició, com una assimilació d’una derrota anunciada.

Jo que com a bon alcoià tinc més moral que el “Alcoyano”, no em dóna la gana acceptar la derrota. Preferisc lluitar fins a la mort, almenys per fer la punyeta als depredadors causants d’aquesta barbàrie. No m’aturaré, ni em cansaré, ni deixaré de mobilitzar-me i de denunciar els malparits de Trump, Bolsonaro, Salvini, i companyia. De tots aquells que d’una manera o d’una altra són culpables del procés destructor que vivim i de la penalitat de la major part dels éssers humans. Dels que ho fan per enriquir-se a costa de la pobresa de la resta o de malferir el planeta, i dels que ho donen com un fet irreversible contra el qual no paga la pena oposar-se activament.

El dia 27 de setembre hi haurà a tot arreu mobilitzacions per exigir polítiques en defensa del Planeta. Cal omplir els carrers i demostrar que no permetrem continuar cap a la destrucció. Per dignitat i per supervivència cal aturar-los.

Font: Sergi Rodríguez Castelló./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *