El bloqueig polític nacional amenaça projectes a Alcoi i a la comarca
Actuacions com la reforma del tren Alcoi-Xàtiva, la reforma de Rodes o el pla del Molinar poden veure's afectades per la inestabilitat a Madrid i pel deficient finançament autonòmic • La legislatura pot convertir-se en un hivern financer amb congelació d'inversions
El bloqueig polític que viu el país, amb quatre eleccions generals i una moció de censura en quatre anys, i els gravíssims problemes de finançament que pateix la Generalitat Valenciana per la falta d’un interlocutor clar a Madrid amenacen a un bon nombre de projectes estratègics d’Alcoi i de la comarca. Actuacions com el pla de millora del tram ferroviari Alcoi-Xàtiva, la construcció de l’autovia l’Olleria-Gandia, el desenvolupament de la recuperació de l’illa de Rodes a Alcoi i la rehabilitació de l’àrea d’arqueologia industrial romanen pendents que s’aclarisca un panorama polític marcat per la inestabilitat, que pot paralitzar algunes de les iniciatives més destacades previstes per a aquesta legislatura.
Durant la campanya electoral del passat mes d’abril es presentava als mitjans de comunicació un pla per a millorar les infraestructures de la línia fèrria Alcoi-Xàtiva, que suposava una inversió pròxima als 20 milions d’euros. Aquesta iniciativa, que anava a ser impulsada pel govern socialista de Pedro Sánchez, no ha arribat a desenvolupar-se i queda a l’espera del que isca de les urnes en els comicis del pròxim mes de novembre. Estem davant un dels nombrosos exemples de les conseqüències que està tenint el bloqueig institucional sobre alguns dels projectes més destacats de la zona. Actuacions com la tan reivindicada connexió ferroviària entre Dénia i Gandia també es troben afectades per aquesta mateixa situació, a l’espera que en el panorama de la política nacional s’aconseguisca una certa estabilitat, que permeta a l’Administració central planificar a mitjà i a llarg termini.
Amb ser greus aquests dos problemes concrets, la pitjor cara d’aquesta anòmal escenari polític ens la trobem quan parlem del finançament autonòmic. Quatre anys de constants canvis de govern han impedit que la Generalitat Valenciana resolga l’endèmic dèficit financer que arrossega des de fa quasi dues dècades. El canvi d’interlocutors a Madrid i la continuada provisionalitat dels governants de l’administració central han impedit que l’actual govern de Ximo Puig haja resolt aquesta manca. Des de diferents fonts es coincideix a assenyalar que l’administració autonòmica valenciana està a la vora de l’abisme financer, afegint que al llarg de l’any 2020 podria enfrontar-se amb un col·lapse en tresoreria, com el que va afrontar el Consell del PP en el període entre 2011 i 2015, que va obligar a congelar inversions i que va dificultar el dia a dia institucional. Es dóna com molt possible la possibilitat que la Generalitat prorrogue els seus actuals pressupostos a l’espera del que passe en el Govern central.
Pel que respecta a Alcoi i a la comarca, la falta de fons impediria la participació de la Generalitat en alguns dels projectes més destacats per a aquesta legislatura. Actuacions com la recuperació de l’illa de Rodes, amb la creació d’un CDT per a turisme d’interior i d’un institut tecnològic de la cosmètica, resultarien inviables sense els fons del Consell. Alguna cosa semblant passaria amb el pla municipal per a recuperar l’àrea del Molinar i convertir-la en un gran eix turístic basat en l’arqueologia industrial. Pel que respecta a infraestructures de titularitat autonòmica, la reivindicada autovia entre l’Olleria i Gandia, encara en fase d’estudi, no podria desenvolupar-se donat el seu elevat cost econòmic.
El dèficit financer de la Generalitat complicaria l’execució d’importants obres en matèria d’educació i sanitat. L’ampliació del centre de salut de la Bassa, la reforma de l’Institut Andreu Sempere, la construcció del col·legi Bracal de Muro o la unificació del Bosco de Cocentaina són algunes de les actuacions que podrien veure’s afectades per aquest hivern econòmic. Al costat d’elles, també podria suprimir-se importants reserves de fons destinats a plans per a frenar el despoblament rural en una comarca en la qual estan situats la gran majoria dels municipis de risc de la província d’Alacant.
Si la passada legislatura va ser, amb totes les seues limitacions pressupostàries i amb la pesada herència del PP, un període polític d’assoliments, entre els quals va destacar la reobertura del CADA i la posada en marxa dels jutjats del barri antic, aquest mandat pot veure’s marcat pels problemes generats per la falta de finançament extern. Els resultats de les pròximes eleccions, previstes per al 10 de novembre, seran bàsics per a conéixer el futur d’Alcoi i de la comarca. Si d’aquests comicis sorgeix una administració sensible amb els problemes del finançament autonòmic, podríem assistir a la desactivació de moltes d’aquestes alarmes i a una normalització progressiva del panorama. Si la correlació de forces que sale de les urnes manté el paisatge d’inestabilitat política, ens trobaríem davant un període difícil en el qual tots els grans projectes de futur es veurien alentits o paralitzats.
Queda clar que el bloqueig que viu des de fa quatre anys la política nacional és un fenomen que transcendeix les fronteres de Madrid. L’ona de conseqüències negatives arriba fins a l’última comarca i fins a l’últim ajuntament, ja que les aportacions de fons externs resulten imprescindibles per al correcte funcionament de totes les institucions, fins a les més modestes.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi