Foradia

La lluna està tana

Columna per Sergi Rodríguez

Diu el President en funcions —però que no funciona—, el Sr. Pedro Sánchez, que anem de nou a eleccions. En quatre anys, quatre convocatòries electorals. És cert que tenim un sistema democràtic bastant deficient, però no és precisament per manca d’urnes i paperetes. Com que el Sr. Sánchez entén que li són insuficients els resultats anteriors, no té cap problema a convocar una altra vegada eleccions. El PSOE, com el PP i Cs, sols renega de les urnes quan són els catalans  els qui convoquen consulta.

El Sr. Sánchez diu que vol que parlem més clar. Es veu que està una miqueta sord i no escolta el que li ha dit la gent que ja va votar el 28 d’abril: que no ha tret la majoria suficient com per governar en solitari, que les electores i els electors ja no donen suport a les majories absolutes i que hi ha vida més enllà del bipartidisme. Li han dit molt clarament que si vol governar, ha de negociar la gestió amb altres forces polítiques. Les urnes no parlen a ell només, com sembla creure’s, són plurals i parlen a tots els partits i coalicions que es presenten a les eleccions. 

Les persones que votem donem a cadascú el suport per a fer-se valdre i volem que defenguen el pes dels nostres vots, que hi negocien però que no els regalen, i que asseguren l’aplicació del programa amb el qual s’han presentat. Tot açò no ho ha entès massa bé el Sr. Sánchez, que segueix pensant que va guanyar per majoria absoluta i que, com a tal, està avalat per a governar. Ara, però, se n’adona que això no és matemàticament possible i demana que li parlem més clar. 

Les enquestes reflecteixen tres qüestions molt clares: que una immensa majoria de la gent està farta i cabrejada, que una gran part d’aquesta no anirà a les urnes i que potser arrossegue alguns diputats més però  insuficients per obtenir la majoria absoluta. Ha comès, per tant, una irresponsabilitat suprema i molt perillosa: el probable creixement de l’abstenció i el decreixement de la democràcia. A més a més, és molt probable que el resultat de les eleccions del dia 10 de novembre no siga molt diferent al de fa uns mesos, per molt d’interès que tinguen el PP i el PSOE de reviure el bipartidisme per a continuar les polítiques d’alternances que els ha mantingut al poder durant més de quaranta anys: poder compartit de corrupció,  connivència amb els interessos de la banca, de la gran patronal, de les grans fortunes, de l’absurda monarquia, de les portes giratòries i de les privatitzacions dels guanys i socialització de les perdudes. 

El somni de reviure el bipartidisme i que el PSOE siga l’única opció de l’esquerra, que és el que pretén Sánchez, és història passada. Algun dia se n’assabentarà. Per això, si vol que li parlem més clar, ho farem. Estirem-li per l’esquerra. Obliguem-lo que pacte amb l’esquerra o que es lleve definitivament la màscara, que deixe de marejar la perdiu per acabar pactant amb la dreta, com ha fet històricament el PSOE des que s’instaurà el Règim del 78. Les “raons d’Estat” —allò que han justificat per a pactar amb la dreta la reforma, de manera vergonyosa— , l’article 135 de la constitució per prioritzar el pagament a la banca en detriment de les necessitats bàsiques de la població o l’aplicació del 155 per reprimir l’exercici del vot a Catalunya, són la falsa argumentació per justificar el que és injustificable.

Diguem-li-ho clar: Sr. Sánchez, la lluna està tana. Heu sentit parlar de la lluna tana? Doncs, això.

Font: Sergi Rodríguez Castelló, EUPV./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *