Votar en crisi
Columna per Sergi Rodríguez
Ja se’ns anuncia que hem d’estar preparades i preparats per a una nova crisi ̶com si no ho estiguérem ja! Perquè la que diuen que ve, és la mateixa que arrosseguem des de fa temps. En el fons, ens avisen perquè anem assumint que haurem de suportar una altra vegada salaris de misèria, ajustar a la baixa les pensions, fugir a l’estranger per trobar majors possibilitats laborals, perdre en salut, en educació… i en tot allò que abans s’anomenava Estat del Benestar.
És clar que el missatge és per a nosaltres, per a la majoria social que sempre patim les crisis: per als treballadors i treballadores, per als pensionistes, per a les persones que lluiten cada dia per poder arribar a final de mes mantenint a familiars en atur, o per a dependents que necessiten cura sense que les ajudes socials arriben a cobrir totes les necessitats o per a qui estalvia tota una vida per poder dignificar l’assistència a la gent gran amb la poca oferta pública de què pot disposar.
El missatge, és clar, no és per als grans banquers, ni per a les grans multinacionals, ni per als polítics professionals que tenen assegurada la qualitat de vida des de les institucions. No ho és per a les empreses energètiques, d’apostes, financeres o d’altres grans negocis especulatius, mitjançant la gran estafa de les portes giratòries. Aquesta gent acomodada no pateix les crisis anunciades. Ben al contrari, aprofita per augmentar per mil els seus beneficis. La prova està que en tot aquest període de crisis que arrosseguem, els rics són més rics i els pobres, més pobres, i que la diferència numèrica entre uns i altres s’ha fet immensa. Un percentatge molt xicotet acumula una gran riquesa, mentre que una gran majoria acumula cada vegada més i més pobresa.
Per a aquesta gent, evidentment les mesures per eixir de les crisis que ella mateix provoca tenen sempre una única recepta: retallades en serveis públics, salaris, pensions, privatitzacions, liberalisme financer sense control, estímul i ajudes per al benefici del gran capital. Diuen, com ja han repetit mil vegades en les mil crisis que hem patit, que una banca sanejada, un capital lliure de la intervenció de l’Estat i que una gran entitat empresarial motivada, són garanties per a eixir de les crisis. Com sempre, les mateixes fórmules per omplir-se les butxaques i continuar amb un sistema del qual viuen amb plena comoditat.
Per a nosaltres, la crisi és sistèmica. No caben ja solucions dintre del mateix sistema ni poden fer-se receptes anticrisi des dels partits del sistema. És condició imprescindible fer tot el contrari del que s’ha fet fins ara. Cal tindre una banca pública que puga dedicar-se a ajudar a la petita i mitjana empresa, a les iniciatives per crear ocupació, amb crèdits ajustats a les necessitats socials reals. Cal posar taxes a la circulació del capital financer, blindar els serveis bàsics de la població i impedir que es convertisquen en negocis per a la iniciativa privada. Cal una fiscalització realment progressiva, on pague més el que més té i menys el que menys té. És necessari que les grans fortunes tributen com cal i no continuen gaudint dels beneficis que per la seua condició han obtingut. Cal capgirar la realitat que vivim. Cal una força política progressista amb la força suficient com per trencar el règim que vivim i impulsar un canvi real del sistema que hem viscut als darrers anys. Per això, és tan important en les eleccions que vénen, que Unides Podem-Esquerra Unida tinga el suport suficient per a condicionar eixe canvi. El vot útil de l’esquerra ara i en aquest context és Unides Podem-Esquerra Unida.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi