Pablo de Gracia: “Cal buscar una fòrmula que permeta la sostenibilitat en les Cambres”
Ha estat a FEDAC, ha recolzat la Plataforma per la Reindustrialització de les comarques centrals i ara presideix la Cambra de Comerç d’Alcoi. Pablo de Gracia és, a més, un dels majors dirigents empresarials que, amb la referència de la seua pròpia empresa, Foradia, impulsa la necessitat de modernitzar-se sense perdre la tradició, els orígens.
En la darrera edició en paper de EL GRAT, entrevistem a Pablo de Gracia, empresari de referència a Alcoi i comarca, i president de la Cambra des de fa uns mesos.
- L’objectiu de la Cambra, amb la teua incorporació com a president, era negociar amb Alacant. Així ho vas assegurar a l’abril de 2018. Com esteu treballant a hores d’ara?
Podem dir que l’objectiu va ser finalitzar aquest objectiu que ja va engegar Enrique Rico, amb aquest procés de negociació. De fet, es va signar un conveni pel qual es permitia que Alcoi donara servici a les poblacions properes, de la comarca, parlem. Està clar que no deixa de ser un contracte de bones intencions, amb unes regles que s’han de complir. Una d’elles, per exemple: nosaltres partim d’una premisa de tindre una demarcació local, per tant, qualsevol actuació que es faça a altra població s’ha de demanar permís. A Alacant, que no posa cap tipus d’objecció, sempre i quan hi haja certa cordialitat i sintonia. Sí és cert que vam vore, en el passat, alguns moments de tensió entre Oriola i Alacant, amb el mateix tipus de conveni, però va decidir en alguns moments anar de manera unilateral. Això no va sentar gens bé a Alacant qui, lògicament, té la llei.
- Parlant ara d’altres Cambres. Què dir del recurs cameral permanent que es va suprimir amb l’era Zapatero? I que demostra un canvi en la direcció de qui agafes el relleu, Enrique Rico, que portava des de 1991.
Es va eliminar una de les fonts d’ingressos més importants que tenia la Cambra, era un impuls. Totes les empreses adscrites en la demarcació que tenia la Cambra havien de pagar unes quotes. No vaig a entrar a valorar si em sembla bé o malament que s’haja suprimit este recurs, però crec que, quan ocorre, s’han de donar una sèrie de funcions ‘extra’ a les cambres com a entitat pública que som, per tal de poder donar un servici i tindre un manteniment sostenible en el temps.
- Ara, quina és la principal injecció econòmica on es sustenteu les cambres? N’heu rebut una.
La subvenció ha vingut des de la Conselleria d’Economia. Des del primer moment en què es va entrar a governar en aquesta Conselleria sensible, les cambres que tenen una demarcació local juguen en unes condicions inferiors a aquelles que tenen una zona més àmplia, s’ha signat una partida pressupostària de 50.000 euros, anual, que es podrà revisar cada quatre anys. Uns diners que s’han de justificar a partir d’una sèrie d’accions destinades a fomentar el teixit econòmic.
- Es una quantitat suficient, sota el teu parer?
No. És un inici, que nosaltres agraïm moltíssim, però pensem que hauria de ser major. Un dels problemes en què es trobem avui en dia és que, actualment, a Alcoi treballen tres persones, una d’elles fent funcions més institucionals i no tant tècniques. Això fa que no puguem tenir la rapidesa que ens agradaria per a poder oferir tots els servicis que ens arriben d’Europa o de la Cambra d’Espanya, i que es puguen beneficiar les nostres empreses, que és allò que volem. Per exemple, el tema de l’exportació és una ‘pota’ que a mi m’agradaria explotar més, però no tinc els recursos suficients. El tema de la digitalització, també, sobretot de les xicotetes empreses, també parlant del comerç, ja que algunes estan molt per baix del que hauria d’estar una empresa tecnològica. Aquest tipus d’ajudes, primer de sensibilització i després de recolzament per a que es puguen incloure ferraments per la digitalització, són coses que ens agradaria fomentar.
- Supose que aquest és el ‘handicap’. Afegir modernitat en una ciutat on hi ha tantes empreses encara molt tradicionals. Molts empresaris encara estan ‘verds’.
Sí. Estan ‘verds’ i no saben on anar. Jo sóc conscient d’aquest problema. Entenem que les empreses, igual que ens passa a la Cambra, necessiten vendre i facturar, que a voltes és difícil. Per tant, per a estes coses es necessita que algú s’encarregue de fer un diagnòstic de la situació particular de cadascuna, i poder oferir-los nosaltres un tècnic, per ajudar a la digitalització. I intentar ser més competitius, ara que estem en la quarta revolució industrial, que no és el futur, és, ja, el present. O ens posem les piles seriosament en aquest assumpte, o ens quedarem enrere. En un món globalitzat on estem és un luxe que no podem deixar passar.
- Com veus el sector industrial actualment i on situaries Alcoi?
No tinc dades per a dir-te la posició d’Alcoi, encara que sí és cert que ha sigut molt industrial des de sempre. També és cert que la zona on estem, hi ha un sector, dels més importants de la Comunitat Valenciana, que és el turisme, en el que s’ha apostat molt, abandonant un poc la resta, el recolzament cap als més tradicionals. És veritat que està canviant la cosa. Parlem, per exemple, de l’eix industrial, que inclou Alcoi, des de l’Olleria fins a Tibi, a banda de les àrees més metropolitanes. Nosaltres cooperem entre les comarques d’altres regions, però també ha d’anar acompanyat d’un canvi de mentalitat. Hem de deixar de pensar d’una manera tradicional, canviar la nostra forma de pensar, de gestió, orientats a les tecnologies de la informació i la comunicació. I globalitzar-se.
- És cert que amb el teu altre nomenament, en aquest cas, com a vicepresident al Consell de Cambres de la Comunitat, ajuda a traslladar les necessitats de la comarca més ràpidament.
Efectivament. A més, hi ha una sèrie d’activitats a escala estatal, inclús europeu, on volem que destaque el nom ‘d’Alcoi’. Però també de la comarca. Jo no entenc un teixit propi d’una ciutat de 60.000 habitants, sinó en un sentit més ampli. La idea és fer un global, un total.
- Quines iniciatives?
Arriben a través de Cambra d’Espanya, que posa a disposició del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana. És molt important estar ahí. Si no, eixes ajudes podrien quedar-se en València, Alacant i Castelló. Parlem, a banda de l’exportació, de potenciar el turisme d’interior, on s’interconnecten operadors estrangers en associacions. El tema de la digitalització, també.
- Aquest canvi, t’ha ajudat a comprendre un poc més a l’Administració, doncs?
La comprenc, que no vol dir que la compartisca. Cal un canvi també a nivell d’Administració, igual que nosaltres hem de ser més productius i més competitius, reduint tot allò burocràtic que no aporte valor i centrant-se més en les persones i empreses, igual han de fer ells. Per a poder posar en marxa un projecte costa moltíssim: crec que hauríem de fer una reflexió per veure la situació actual de l’Administració. Fa uns anys, els problemes amb les ajudes venien perquè les empreses no volien acollir-se a elles, ja que sabien que no anaven a cobrar, tal volta, en tres anys. Els costos financers eren impossibles.
- Com veus, arran d’açò, el futur més a mig i llarg termini de les cambres?
El futur de les cambres passa per tornar a analitzar quines són les seues funcions, veure què estan fent en altres països -com ara França-. Que siga una mà de l’Administració, podent reduir el temps de resposta. Si és molt difícil per tota l’estructura que hi ha, que es pogueren recolzar en activitats, i que la cambra ajudara a l’hora d’agilitzar en llicències d’obertura de comerços, als emprenedors que volen obrir una nova empresa, etc. En França, tota la gestió dels aeroports ho porta la Cambra. Buscar una fòrmula que permeta una sostenibilitat en aquestes entitats, que són necessàries per al desenvolupament econòmic d’un territori, i que puguen tenir personal, tant en nombre com en qualificació, per garantir el complet recolzament a les empreses.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi