La connexió desapareguda
• El ramal tindria un cost inferior als 3 milions d'euros i una longitud de 2,6 quilòmetres • L'accés a l'Hospital d'Alcoi des de l'autovia central figurava en els projectes inicials d'aquesta carretera i finalment va ser suprimit.
La notícia que el Consell ha descartat incloure en el seu pla d’infraestructures la connexió de l’autovia central amb l’Hospital d’Alcoi, coneguda la setmana passada, ha tornat a posar d’actualitat una obra pública, que sembla afectada per una estranya maledicció i que amb el pas del temps s’ha convertit en una reivindicació permanent de tota la comarca.
Cal assenyalar que els projectes inicials del tram d’autovia central corresponent a la circumval·lació d’Alcoi incloïen tres accessos a la ciutat: els dos existents actualment i un tercer, que entrava per la zona del Rebolcat i que connectava directament amb l’Hospital Comarcal Verge dels Lliris i amb el barri de la Zona Nord. La desaparició d’aquesta tercera opció va ser un misteri i una autèntica sorpresa, que es va detectar quan les obres d’aquest tram d’autovia, inaugurat l’any 2009, ja estaven començades. La seguretat era tal, que fins i tot l’Ajuntament de José Sanus va programar la construcció d’un pont entre el Viaducte i la Zona Nord, dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava, per a connectar amb aquest ramal. S’entenia en aquells dies que l’existència de tres accessos diferents era el mínim exigible per a una ciutat de la grandària d’Alcoi.
Entre canvis d’administració local i canvis en el Ministeri de Foment, mai es van aclarir les causes per les quals es va produir aquesta supressió, encara que tot indica que la mesura responia a retallades econòmiques en les inversions públiques. Cal subratllar, que era una infraestructura relativament barata, amb un cost inferior als 3 milions d’euros, amb una longitud de 2,6 quilòmetres i amb un període d’execució d’any i mig. Convé recordar que el cost total de l’autovia central entre València i Alacant superava àmpliament els 500 milions d’euros.
Una vegada obert al trànsit el tram d’autovia de la circumval·lació d’Alcoi, la construcció d’aquesta connexió es convertia en una missió molt complicada, ja que suposava l’inici d’una obra nova al marge del que ja estava pressupostat. Malgrat aquesta circumstància, els alcaldes de la comarca es van unir en diferents ocasions per a exigir aquesta infraestructura. L’arribada a l’Hospital Comarcal a través dels dos accessos ja existents era i continua sent complicada i provocava importants retards en els trasllats urgents de malalts en ambulància. L’obertura del pont Francisco Aura ha alleujat alguna cosa aquesta situació, però el problema continua sent ací, ja que els vehicles sanitaris es veuen obligats a recórrer zones de nucli urbà amb trànsit intens o carreteres comarcals amb nombroses corbes.
La història dels últims deu anys és la història de contínues temptatives fracassades perquè es construïsca aquesta carretera. S’ha intentat a través del Ministeri de Foment i a través de la Generalitat i en els dos casos, no hi ha hagut cap mena de resposta positiva. Administracions del Partit Popular i del PSOE han passat pel govern autonòmic i el central sense atendre aquesta petició unànime de la comarca. Hi ha importants dubtes sobre qui té les competències per a una actuació d’aquestes característiques i l’únic precedent existent és un ramal de connexió amb l’Hospital de Dénia, construït en el seu moment pel Consell del PP.
Ha sigut precisament el Partit Popular el que ha presentat al·legacions a l’últim pla d’infraestructures del Consell perquè incloga la construcció d’aquest ramal. La petició s’ha vist rebutjada per la Conselleria, que ha al·legat que es tracta d’un traçat urbà. La notícia ha provocat malestar entre els alcaldes, que han anunciat la seua voluntat de continuar pressionant perquè aquest projecte es convertisca en una realitat.
La desaparició del tercer accés de l’autovia a Alcoi ha tingut també la seua inevitable repercussió sobre el disseny urbanístic de la ciutat, ja que aquesta connexió directa hauria contribuït a revaloritzar les àrees del Rebolcat i del Viaducte. Així mateix, la decisió del Ministeri de Foment de l’època (encara sense explicar) suposa un clar greuge a una ciutat, que pel seu nombre d’habitants i per les seues característiques geogràfiques necessitava aquesta infraestructura per a obtindre una major rendibilitat d’una autovia central, que va arribar ací amb quasi quinze anys de retard respecte a altres comarques com la Vall d’Albaida, la Costera o la Foia de Castalla.
La possibilitat que aquest vell projecte perdut es convertisca en realitat algun dia estarà molt condicionada per la capacitat dels alcaldes i de les institucions comarcals per a pressionar a l’administració autonòmica perquè recupere una idea que mai degué ser rebutjada. Mentrestant, la frustrada connexió de l’autovia central amb l’Hospital Comarcal continuarà surant en aquests llimbs d’actuacions frustrades que han passat de llarg per aquesta ciutat i per aquesta comarca.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi