lasarga ajualcoitel

Entrevista a l’oncòleg Jose Manuel Sastre

• José Manuel Sastre és oncòleg de l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi i ens parla del càncer de próstata amb motiu de la celebración al mes de novembre del moviment mundial Movember per la salut de l'home • Destaca la necessitat de portar un estil de vida saludable per previndre qualsevol tipus de cáncer • Explica que les vacunes encara estan en un estat molt inicial en la investigació

Jose Manuel Sastre Oncoleg Verge Lliris Alcoi

José Manuel Sastre és oncòleg de l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi i tracta als pacients malalts de càncer de pròstata en estat avançat. Atén a poc més de 50 homes a l’any la malaltia dels quals es troba en estat metastàtic. Ens parla amb motiu de la celebració el passat mes de novembre del moviment mundial Movember, que preten conscienciar a la societat de les malalties, a vegades una mica tabús, que pateixen els homes, com és el cas del cáncer de próstata.

  • Per què es parla molt del càncer de mamà i tan poc del de pròstata?

En primer lloc, per l’impacte que té el càncer de mama perquè afecta a moltes dones i té moltes possibilitats terapèutiques. En el càncer de pròstata no disponiem fins ara amb ningun fàrmac efectiu i a més afecta a una població que és molt més vella. La mitjana d’edat del diagnòstic sol ser de 70 anys. Però jo crec que a partir d’ara tot va a canviar un poquet perquè en els fòrums científics està parlant-se molt del càncer de pròstata per l’aparició de nous medicaments que van a ajudar molt a les persones malaltes.

  • Quins són els principals factors de risc d’este tipus de càncer?

Hi ha tres factors que estan totalment recorreguts. El primer és l’edat, a major edat, major probabilitat de tindre la malaltia. Després està l’ètnia, és més freqüent en persones de pell negra. I per últim la història familiar, és molt més freqüent amb els antecedents de tindre germans i pares afectes de càncer de pròstata. A més s’ha vist que hi ha un gen que es diu ‘braca 2’ que augmenta les probabilitats de patir càncer de mama però també en el de pròstata. I després hi ha altres factors que no estan totalment consensuats, però que possiblement el que més impacte tinga és l’estil de vida, és a dir, la dieta, la falta d’exercici físic i l’obesitat.

El càncer de pròstata és el segon tipus de càncer que més afecta els homes

  • Sempre es parla de la necessitat d’una detecció temprana per a un millor diagnòstic, que pot indicar que es pateix d’esta malaltia?

Normalment tot tipus de càncer i este també, són asimptomàtics d’entrada, fins que arriba a estadis més avançats. En el cas del càncer de pròstata ens trobem amb problemes obstructius, que això també és típic d’una hipertròfia de pròstata. Se solapen els símptomes. Respecte al ‘screening’, la detecció precoç, no s’ha demostrat en este cas que vaja a disminuir la mortalitat, però sí ajuda a identificar-lo en els estadis inicials que el tractament té moltes probabilitats de ser curatiu. Per això la recomanació és que a partir dels 50 anys es faça una determinació de PSA en sang i un tacte rectal de forma anual o bianual.

  • Un gran percentatge dels afectats són majors de 65 anys. Poden els joves patir-lo?

Sí, hi ha però és molt poc freqüent. Quan apareixen estos casos has de sospitar que hi ha una mutació genètica i sobretot si afegeixes que hi ha antecedents familiars.

  • Quina és la probabilitat de recuperació?

Si es detecta en estadis inicials, la recuperació és del 90-95%, però quan més avançat és el tumor menys probabilitats hi ha de curar-lo. Té una característica i es que és un tumor de molt lenta evolució i per això inclús en estats avançats pots esperar supervivències de fins i tot cinc anys.

Hi ha més pacients en estadis inicials però els Tracten en el departament d’urologia i radioteràpia. L’edat mitjana és de 70 anys

  •  Quina és la teràpia més efectiva?

Depén dels estadi en el que estiga la malaltia. En els estadis inicials hi ha dos opcions, que són igualment efectives, que són la cirurgia i el tractament de radioteràpia. L’única diferència que hi ha entre un i altre són els efectes secundaris, per exemple, la cirurgia pot donar molta impotència que en persones de 60 anys pot ser important si encara tenen una vida sexual activa i la incontinència d’orina. Mentre que la radioteràpia dóna més incontinència però afecta menys a la impotència, però hi ha més risc d’inflamació. A l’hora de decidir cal comentar-ho també al pacient.

  • Ningú té la cura contra el càncer, però a EEUU s’han començat a fer les primeres investigacions amb vacunes. Com actuen? Són efectives?

Les vacunes estan encara en fases molt inicials en la investigació. El càncer de pròstata no és que siga dels tumors més immunògens, és a dir que tinga capacitat de mobilitzar el sistema immune i més tenint en compter les edats de les quals parlem en les que el sistema immune ja no està igual que en edats més joves. És una línia d’investigació que hi ha ara oberta però encara no hi ha una evidència científica al respecte.

  • Com es pot prevenir la seua aparició?

El ideal sempre és la prevenció. El millor per a qualsevol tipus de càncer i per al de pròstata en concret és un bon estil de vida saludable, dur una dieta correcta on no s’abuse de les carns roges, caldria prendre Omega 3 però en forma de complements alimentaris sinó l’omega que porten els aliments com els fruits secs, les verdures i la carn (però esta sempre sense abusar). Els complements alimentaris s’ha vist ara en estudis científics que tenen efectes perjudicials per a la salut, inclús incrementar el càncer de pròstata. El que cal fer sobretot és evitar l’obesitat, perquè sí que s’ha vist una relació molt clara amb el càncer. I fer exercici físic.


ajualcoiturisme

culturalcoi

 

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *