Rafa Climent: “L’economia valenciana està estabilitzada, no hi ha ralentització”
Entrevistem al conseller d'Economia Sostenible al darrer número de EL GRAT
La fira Heimtextil ja té conclusions. Aquesta és la primera de les preguntes que li fem al conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. El veí i anterior alcalde de Muro aborda assumptes que van des de la política local fins el Brexit. Amb ell, coneixem com respira aquesta segona legislatura del govern autonòmic.
- Conseller, acaba de vindre del seu viatge a la fira Heimtextil. Quines han estat les impressions?
Sí. Hem estat a la fira de Frankfurt donant suport a les empreses del tèxtil valencianes. De 106 empreses de l’Estat espanyol, 66 eren d’ací, del País Valencià. Pràcticament un 63%. És el cinqué any que represente a la Generalitat com a conseller d’Economia, per posar en valor un sector que jo crec que ha guanyat el seu equilibri. Portem cinc anys que el món del tèxtil s’ha assentat. I solament hem de vore números. Estem per damunt dels 2.000 milions d’euros en facturació, dels quals 1.000 són d’exportacions, aproximadament, i portem un creixement continuat. En els darrers quatre anys, tenim 150 empreses més al tèxtil al nostre territori, i tenim més de 2.000 persones en els darrers dos anys afiliades a la Seguretat Social. Estem al voltant de 20.000 treballadors i treballadores en aquest sector. Hem de posar en valor tots aquestos números. El tèxtil també està adaptant-se al moment disruptiu i a la realitat que estem vivint amb molta connexió en els objectius de desenvolupament sostenible, tenint en compte eixa transició ecològica, atenent al canvi climàtic. Jo crec que ha estat una bona fira, i així ens ho han fet saber les empreses que estaven allí exposant. Malgrat allò que es diu d’una certa ralentització de l’economia, sembla ser que està funcionant bé, el sector del tèxtil.
- Amb aquestes bones notícies, doncs, podem afirmar que serà 2020 l’any del tèxtil?
Nosaltres hem fet una aposta decidida des del primer moment per tots els sectors industrials del nostre territori. Això ho hem treballat amb els agents, tant amb els sindicats com amb el món empresarial i recoltzant-nos moltíssim en els instituts tecnològics. Fruit d’això és un pla, el Pla Estratègic de la Indústria valenciana. Ja portem la tercera convocatòria, que estem implementant-lo. El pla naix des de baix. Aquest any tindrem, entre ajudes a associacions i directament als sectors, 35 milions d’euros. Ja hem tret eixes ajudes anticipades, per valor de 32. Si la demanda no cubreix la resta de sectors, tenim la possibilitat d’incrementar, perquè són ajudes interconnectades. L’any passat va passar i vam arribar a superar els 3 milions d’euros d’ajudes en el pla. Hi ha altres ajudes en les quals treballem, en l’àmbit de la indústria 4.0, tot allò que té a vore en la digitalització, a càrrec de l’IVACE, que dirigeix Júlia Company; a més, en projectes com ara CREATEC-CV, creació de noves empreses, i fins i tot també en comerç exterior. A nivell d’internacionalització, també està tenint moltes ajudes, sobretot per a les fires. Hi ha una sèrie de sinergies, de transversalitats, que ajuden al creixement de les nostres empreses.
- Aquesta segona legislatura al govern autonòmic, que no estava gens clara pel seu grup, que finalment agafa Agricultura. És per fi el moment de materialitzar els projectes començats a la primera?
Jo estic content per la continuïtat de la Conselleria, sobretot, del conseller. Significa donar la possibilitat, de tot allò que has planificat pràcticament en la primera, poder implementar-ho en aquesta segon. També podem parlar del Pla Estratègic valencià de l’Empreneduria, 2019-2023, amb projectes vinculats amb l’economia social i el cooperativisme. O el pla e-commerce, de com digitalitzar el petit comerç. La segona legislatura dóna peu també a pensar en renovar eixos plans, de cara al futur. Jo crec que, per no ser ambiciosos, sent positius en aquest segon mandat, hem de ser humils, fent-ho de baix cap a dalt. Amb molta participació amb aquells que estan implicats, com he dit.
- Com va la convivència amb la nova força integrada a la Generalitat, Unides Podem, en aquesta reedició del Botànic?
Jo diria que molt bé. Jo crec que hem consolidat el projecte polític de gestió de la Generalitat Valenciana incorporant al Consell a Unides Podem. Abans teníem un suport extern, amb els dos partits que estaven al govern, PS-PV i Compromís, i teníem que dialogar molt aspectes com ara que el pressupost tirara avant i s’aprovara a les Corts. Ara hem donat un pas endavant en eixa negociació prèvia, que ja ix tancada, directament, des del govern de la Generalitat. Hi ha menys problemes, doncs, al legislatiu. Hem donat un pas més de reforç en aquest Botànic II, que genera menys problemes per aquest debat previ que comente. Quan arriba a les Corts, ja està tot molt trillat.
- Amb la creació d’aquesta nova Conselleria d’Innovació, per primera vegada amb seu a Alacant, la directora Júlia Company sí va comentar que podia afectar a algunes competències. Com ho veu?
No. Jo crec que hem de canviar mentalitats i consciències, és molt díficil, és més fàcil canviar una llei. En la política estem massa acostumats a ‘açò és meu, aquesta competència és meua i ningú la pot tocar’. Crec que hem de començar a ser transversals. Tot allò que fem ha de ser consensuat i dialogat. És importantíssim que les conselleries es comuniquen, estiguen lligades. Tenim comissions interdepartamentals per a coordinar les polítiques del Consell. I això no sol passar amb altres governs. Nosaltres ho hem tingut clar des del primer moment, amb l’Observatori de la Indústria, o comissions en l’àmbit de la Innovació, per citar-ne alguns exemples. Sí és cert, jo crec, que hauria de ser la Conselleria d’Innovació qui tinguera la capacitat de coordinar tot el sistema innovador del País Valencià. Nosaltres tenim als instituts tecnològics, que estan ajudant moltíssim al tipus d’empresa xicotet i mitjà, que poden ‘utilitzar’ altres conselleries, clar. Per tant, ningú entén ací, que aquestos últims no estiguen en Economia perquè han d’estar al costat del teixit productiu de la indústria. Ahí és on vam tenir un debat, que ja es va tancar -els instituts depenen d’Economia, i el seu pressupost de l’IVACE, amb 50 milions d’euros-. Tot allò que té a veure amb la innovació i la transferència a l’empresa estem fent-ho des de la conselleria.
- Pel que fa a una escala més global, com està afectant a les empreses valencianes el procés del Brexit?
El Brexit ens afecta d’una manera directa, sobretot perquè nosaltres tenim el turisme des del Regne Unit, tenim molts britànics ací, i el seu poder adquisitiu. I el sector de l’automoció. Davant d’aquestes afeccions, hem de ser proactius: quan es tanca una porta, hem d’obrir-ne’n dues, això de les finestres se’m queda curt. Els nostres productes eixen tant a l’exterior, que hem de generar nous mercats. Nosaltres ens vam trobar amb una xarxa d’antenes a l’exterior que estava morta, en 2015. Teníem tres. En aquest moment, estem parlant de vore 40 arreu del món; persones contractades en 40 mercats, que ajuden a les empreses a entrar-hi. Estem superant els 30.000 milions d’euros en exportacions, que són el 30% del nostre PIB. Estem treballant d’una manera racional i fent factible que la nostra economia es mantinga, donant-li cada volta més pes a la indústria, perquè pensem que genera més estabilitat i ocupació més digna.
- A costa de baixar el sector servei serveis, com va comentar a una entrevista recent?
Jo, quan parle del sector serveis, no estic posant en evidència el comerç, que és importantíssim, el 12% del PIB, ni tampoc pose en la palestra el turisme, que també és important. Pose l’interrogant en aquelles persones tan intermediàries que tenim ahí que no generen productivitat com a tal. Hem de guanyar en aquest sentit, en el primer i segon, a canvi de poder baixar eixe 73% de ‘servitització’ de la nostra economia.
- Fer polític de baix cap a dalt. Què està passant al seu poble, on ha sigut alcalde durant anys, a Muro?
Això s’hauria de preguntar, sobretot, a aquelles persones que han arribat a un acord. No hem de perdre de vista que la llista més votada al poble és Compromís. Si som respectuosos, el més lògic és que seguira tenint l’alcaldia. I més, des de l’àmbit ideològic, entenc que dos regidors socialistes i dos d’Esquerra Unida, el més normal haguera estat un pacte a huit, amb Compromís a l’alcaldia. Com tot en la vida, en les poblacions de menys habitants, on es coneix tot ‘lo món’, es produeixen certs personalismes, que atempten moltes vegades per a allò que s’ha de decidir i a una gestió adient. Per a mi és antinatural que Esquerra Unida tinga una alcaldia sent pràcticament la llista menys votada, i menys antinatural encara que hi haja un pacte amb el Partit Popular i Ciudadanos. La fulla de ruta és diferent. Ahí, la idea és clara: Compromís ha governat vint anys i, d’una manera o d’altra, s’ha de trencar això. Atén més a anar ‘contra’, que anar ‘a favor de’.
- Com a veí de Muro no està gens content, puc deduir que no està gens content.
No. Des del primer moment. Com a veí del poble, he de dir que no m’agrada eixe govern. I més quan n’hi havia un de progressita, amb possibilitat de tirar endavant, amb huit regidors. No entendré mai en la vida eixe govern. Jo he estat d’alcalde i mai en la vida hagués pensat pactar amb Ciudadanos i el PP. Sempre han estat a l’altre costat. Sí he pactat amb PS-PV i Esquerra Unida, per exemple. Inclús tenint majoria absoluta Compromís, en la primera legislatura vaig oferir una regidoria als socialistes, que ho van denegar. Jo sé qui són els meus aliats de deveres i sé qui són els meus adversaris reals, enemics, de cara a tirar endavant un projecte de poble, de vida. És evident que, independentment dels conflictes interns, de cara a fora s’ha de donar una visió de marca ideològica. La gent es pensa que al Botànic I no em tingut ‘rifirrafes’? Em calme moltíssim de criticar, que és allò que podia fer.
- Aquesta visió comarcal que volia aplicar-se a les cambres de comerç?
El canvi de normativa en aquest sentit depén del govern central. Nosaltres vam intentar mediar en aquelles províncies on hi ha cambres locals, com és el cas d’Alacant, Oriola i Alcoi, per tal que tinguen àmbit comarcal. Ens van dir que no. Vam intentar parlar amb el Consell de Cambres per treballar uns convenis que ajudaren a les seues homòlogues d’Oriola i Alcoi. Nosaltres, per primera vegada, estem ajudant a les cambres d’una manera molt singular i específica; en el pressupost de l’any passat van haver 50.000 euros, per a les dues. Enguany hem repetit eixes ajudes.
- S’ha parlat molt en campanya electoral sobre precarietat laboral. Com està combatent-se actualment?
Si tot va bé, prompte anem a aprovar el decret de l’Observatori del Treball Decent. És un dels objectius del nostre seminari d’estiu. Crec que és el dia 21 de juny, quan el presentem, al Palau de la Generalitat. Estarem els agents econòmics i socials, els sindicats, les diferents conselleries… Volem treballar en temes que ens ajuden a millorar la precarietat, l’escletxa salarial, de gènere, bàsicament. Potenciar la igualtat i treballar en l’economia submergida, per una ocupació digna.
- Altres projectes de futur que puga avançar, conseller.
A mi m’agrada sempre posar en valor projectes estrela de la nostra Conselleria, com és la modernització dels polígons industrials. Anem a treure ajudes per a energies renovables, directament pels ajuntaments. Aquesta línia és nova. Unes àrees industrials abandonades, jo diria, que en tota la democràcia. Ha hagut d’arribar un conseller de Compromís per obrir els ulls en aquest sentit. Altre dels projectes damunt de la taula és el model d’energia distribuïda. Anem a tirar endavant ajudes a les Comunitats Energètiques Locals.
- Tornem als objectius inicials. S’ha aconseguit tallar amb l’especulació, aquell fantasma que es cernia sobre l’economia valenciana?
Sí. És molt complicat, en el sistema en el qual vivim, dir que hem eradicat l’especulació d’avui per a demà. Allò que podem dir és que desenvolupem polítiques d’economia real i productiva. Des de l’administració i el govern del Botànic, ha de quedar clar que no fem polítiques per especular, sinó perquè l’economia del dia a dia funcione. Tot va encaminat a açò. Que totes les polítiques dels diferents sectors funcionen. Aquest és l’objectiu. Jo no tinc la vareta màgica per controlar si s’ha eliminat l’especulació, sobretot en el tema financer. Però, al menys, aquest govern sí té una visió molt clara. Necessitem temps…
- Calen, doncs, algunes legislatures més, no?
Sí. Normalment un projecte d’un govern determinat, per a poder veure resultats, cal un mínim de deu anys. Eixa realitat de saber què volem ser de majors, estem en un moment molt de canvi, disrruptiu. Una empresa que no tinga avui cinc metres per a vendre en cinc minuts, amb un clic, no funcionarà, per exemple.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi