Foradia ajualcoitel

Jorge Rodríguez: “No hem deixat de ser qui érem ni de pensar com pensàvem”

Entrevistem a l'alcalde d'Ontinyent després d'una extensa i molt interessant conversa amb el líder de La Vall Ens Uneix

Va estar expulsat del partit socialista per la seua imputació al cas Alqueria, en procés d’instrucció. En tan sols un mes i mig, va recuperar els ànims gràcies a la creació d’un nou partit, La Vall Ens Uneix, que guarda molts projectes després d’aconseguir, sense cap tipus de dubte, la confiança de la gent. Una entrevista que no té pèrdua.

  • En un mes i mig es crea un partit que arrasa a Ontinyent, del qual n’ets el líder. Què ha fet Jorge Rodríguez per aconseguir el 65% dels vots en aquestes darreres eleccions municipals, amb victòria aclaparadora?

Jo crec que la gent d’Ontinyent sabia que el seu alcalde podia ser mil coses però que és una persona honrada, ho tenien clar. Molts cops que vam rebre, moltes coincidències i moltes traïcions, d’alguna manera van reforçar encara més la imatge de què ací no hi havia gat amagat. Al llarg de huit anys, la ciutat ha viscut un canvi; hem aconseguit que Ontinyent estiguera al mapa de les inversions. Era el deute històric de la Generalitat amb el nostre municipi. Per una banda, s’ha valorat la gestió feta, però també la proximitat.

  • Quina responsabilitat, també.

Sí. És un orgull, però també un gran vertigen. Sempre intentem estar a l’altura d’aquesta confiança depositada. És molt encoratjador. Vam tindre set regidors, la primera vegada que jo vaig ser alcalde, 14 en la segona i 17 a la tercera. Et sents molt acompanyat pel poble.

  • Quina és la idiosincràsia de la Vall Ens Uneix. La raó de ser.

La Vall és un partit municipalista, per damunt de tot. Té molt clar que la construcció de la transformació social no es fa amb els canvis ‘de cromo’, sinó des de la consulta ciutadana. Anar des d’allò local fins el global. A partir d’ahí és un partit que té representació en la Diputació de València -la Vall ha aconseguit un diputat-, permetent traslladar la veu dels pobles de la Vall d’Albaida fins ací. És un partit clarament socialdemòcrata, però que està clar que ve d’on ve; de la meua expulsió del partit socialista. Està clar que tots aquells que estem ara en la Vall, de camí, no hem deixat de ser qui érem ni de pensar com pensàvem.

  • És una conseqüència, una reacció, al malestar patit en un partit gran.

Sí. D’alguna forma sí. Es demostra que, quan deixen de fer campanya electoral, estos partits s’obliden bastant de municipis com Ontinyent. Mai s’arriba a parlar del problema de finançament de l’administració local. És un repte que està ahí. Estan tan esgotats que als petits municipis no arriba. No es parla dels problemes que tenim els ajuntaments, el problema a l’hora d’ofertar places públiques. Per això és bo que hi haja partits que posen en el centre del discurs els assumptes municipals.

L’altra cara de la moneda. El partit que representes, pel seu caire municipalista, pot tenir un recorregut més curt, políticament parlant. Què en penses?

Jo sempre he pensat allò de ‘el movimiento se demuestra andando’. La vida et va portant a moltes coses. Sempre recorde que el Bloc, inicialment, era un partit important a les comarques centrals valencianes, però no a àmbit autonòmic, sempre es quedava fora del parlament. Avui en dia, la vicepresidenta de la Generalitat és de Compromís, que no deixa d’integrar al Bloc dins seu. La realitat, el dia a dia, les il·lusions i la força de la gent ens durà a què acaba convertint-se la Vall, que en aquest moment té tres alcaldies en majoria absoluta i el diputat provincial.

  • De fet, la sisena força política, al País Valencià. Important la reducció que, tornant a la realitat local, ha aconseguit el govern del deute, que vau trobar en 20,4 milions d’euros.

Quan arribem al govern en 2011 ens trobem amb aquest deute. Hem tancat aquest any amb 6,8 milions. Confiem en concloure el 2020 en 6,2. Implica una reducció de 14 milions. Això té dues qüestions positives: la disminució del deute permet fer front a altres reptes, com l’adquisició del terreny on ubicar l’hospital d’Ontinyent. Si no haguèrem ‘netejat’ l’endeutament, no hauríem pogut reaccionar, perdent l’oportunitat. Hem pogut incrementar les inversions, gràcies a què les administracions superiors han apostat per Ontinyent.

  • Entre els projectes, l’hospital, que acabes de mencionar, els jutjats i el pla Edificant.

Nosaltres tenim aprovats uns 20 milions per al pla Edificant. Ahí es sumen uns 32 pel tema de l’hospital, més el jutjat, que al final s’ha optat per traslladar-lo a un altre desplaçament, al mateix barri del Llombo, i l’Ajuntament l’ha adquirit, a través d’una inversió de 500.000 euros, i ara comença el procés de cessió. Jo crec que són els tres grans eixos de la política de la Generalitat cap a Ontinyent. També és cert que, a causa de la DANA, s’han generat unes noves necessitats, com renovar el col·lector d’aigües brutes d’Ontinyent, que el riu es va emportar en una part important. El govern autonòmic ha fet una novetat: portar directament a terme algunes d’aquestes actuacions, essencials i necessàries, que igual no es veuen tant.

  • Quin paper podem dir que desenvolupa actualment Ontinyent al País Valencià?

Jo crec que és una ciutat que es té molt en compte. Des de l’anterior legislatura de la Generalitat, especialment, i en esta. Hem aconseguit fer vore que no se’ns havia tingut, com a ciutat, la consideració que mereixíem.

  • Què ha canviat?

Jo crec que, sobretot, el canvi del Consell. Essencial. Jo sempre diré que Ximo Puig és un president municipalista, i això és molt positiu. Ell ve de ser alcalde, sap de què li parles. D’altra banda, amb Mónica Oltra, s’ha aconseguit que la sensibilitat també entrara al Consell. Que els problemes de persones no solament es pugueren veure en xifres. La tercera qüestió essencial és el canvi en la forma de fer política. És radicalment diferent quan tu funciones en base a pleitesia, el ‘si vull et done i si no, no et done’, a crear-se línies sobre recursos públics, on pots concórrer com a ajuntament. També bona part s’ha degut al govern d’Ontinyent, que sempre ha tingut una actitud proactiva, el fer veure que Ontinyent no estava demanant res que no li corresponguera.

  • Trobes a faltar el teu paper a la Diputació de València? Com veus la tasca?

No el trobe a faltar per a res. A mi m’agrada molt la política de la gent, de poble, el contacte. En el moment en què estàs a una administració més gran, el contacte ja és amb els alcaldes i alcadesses. Per dir-ho d’alguna manera, el nivell d’informació ja ve filtrat. En l’àmbit local veus com es produeix la transformació, hi ha molt de feedback. La sensació de què, allò que fas, arriba a la gent, certament. Si a això li sumes la meua eixida dramàtica, doncs no, no ho enyore per a res.

  • En un nivell inferior, el Consorci de les Comarques Centrals. Que realment fa un paper simbòlic, no? Sembla no tenir cap funció.

No, jo crec que no. Ningú sap realment què és allò que fa. Quan es va ficar a Toni Francés com a president, ja es va dir que no deuríem fixar estructura pròpia. I no posar diners si no eren per executar projectes concrets. Jo crec que pot tenir un paper important com a ‘lobby’, que crec que és a allò que deuria de jugar, i no esdevindre una nova administració paral·lela. No té sentit parlar de llevar les diputacions i fer açò, és contradictori. Jo crec que el poder ha de passar directament de la Mancomunitat als municipis, els intermediaris solen generar més ineficiència que altra cosa. Buscant punts comuns: nosaltres, per exemple, tenim el pla estratègic de territori que funciona molt bé en Alcoi, Ibi i Ontinyent. També, quan hem volgut alçar la veu en nom del tren, ens hem unit també amb Alcoi i Xàtiva.

  • És la manera de vertebrar.

Clar. Eixa és la manera que jo entenc que pot servir el Consorci de Comarques Centrals. Traslladar una opinió, ja siga al govern espanyol, a la Unió Europea, i que aquesta no siga d’un únic poble, sinó d’un territori amb nexes en comú.

  • Qui serà el pròxim president del Consorci? Roger Cerdà, alcalde de Xàtiva, ja va manifestar el seu desig.

Si és Roger, comptarà amb tot el meu suport. Per a mi és una persona molt vàlida, som amics de fa molts anys. Roger ja em va dir que ‘com veia el percal’, i que Toni no volia seguir, ho va anunciar. Em va preguntar que, si tirava avant, com ho veia jo. Li vaig dir que perfecte.

  • La teua desvinculació amb el PSOE, ha ‘suavitzat’ la relació amb l’oposició?

No, jo crec que més bé a l’inrevés. Ni ha millorat ni ha empitjorat. Nosaltres hem tingut sempre la sort, en l’anterior legislatura, amb un plenari de cinc partits, de comptar amb una gent magnífica, molt educada i correcta, encara que tingueren opinions divergents. Sempre sumant. Fins avui, no hem tingut una oposició en bloc votant en contra. Fins i tot, a l’últim pressupost, l’hem votat amb abstenció del PP i de Compromís. Ha anat canviat, açò.

  • Un pressupost, a més a més, que ha anat creixent.

Sí. I d’alguna manera jo crec que l’oposició entén que atén les necessitats bàsiques del poble. És cert que nosaltres sempre hem intentat donar participació a l’oposició, sempre negociem, malgrat comptar amb 17 regidors.

  • La política d’Estat hauria d’aprendre de vosaltres, els alcaldes dels petits municipis.

No solament la política, sinó la societat, que hauria d’aprendre a normalitzar el pacte. Un acord no és un desastre ‘per se’, pot ser-ho. Depenent de les persones i tindre una base en comú. Malauradament, en política a voltes es dóna més valor a eixir en la foto. Quan som capaços d’evitar la lluita d’egos i posar en valor allò que ens uneix, no hem de tenir eixe problema a l’hora de governar.

  • Està Jorge Rodríguez dolgut en el PSOE?

Sí. Sobretot perquè crec que s’ha actuat injustament i diferent amb cadascú. La sensació de què alcaldes amb una imputació s’han pogut presentar i altres que no, pel partit socialista. S’ha actuat d’una manera molt arbitrària. També estic content perquè pense que, allà on no et volen no vas a estar-hi. Podria entendre-ho si es tractara d’una acusació d’haver furtat o haver-se beneficiat de l’exercici d’un càrrec. Però si es tracta de certs contractes, que pot ser que estiguen ben fets, o no, i queda fora de tota sospita que no ha hagut cap benefici personal, ni ha hagut res il·legal respecte a cap benefici a tercers, no entenc que el partit haja actuat així.

  • En quin punt es troba ara mateix el cas Alqueria?

Està en instrucció. Tardarà bastant. Quan nosaltres arribem a Divalterra, Imelsa en eixe moment, la UCO -Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil- està allí, físicament – l’entrada en gener de 2016 va provocar la detenció d’un altre expresident, Alfonso Rus-. Nosaltres, doncs, ens plantegem dos possibles camins: tancar l’empresa, suposava acomiadar a 800 persones i perdre la tasca que es fa de silvicultura en tota la província, o bé tractar de reflotar l’empresa. Decidim aquesta segona via, ficant una generació reforçada amb una sèrie d’alts càrrecs, que exerciren unes determinades funcions genèriques a l’empresa, al mateix temps que direccions d’àrea. Entre el partit socialista i Compromís, lògicament, decidim que cinc dels càrrecs foren d’un partit i altres cinc de l’altra. El dubte ve de si eixos nomenaments són o no correctes, si podien fer-se a través d’una contractació directa, diguem-ne, o haurien d’haver estat objecte de concurs públic.

  • Pel que dius, tot fa pensar que ha estat una maniobra interna del propi partit.

Sí, jo això també ho he pensat. No he entés mai el voler llevar-me del mig.

  • El futur que et planteges per a Otinyent.

Continuar amb aquesta legislatura amb tota la força i il·lusió. Tenim grans reptes: la part educativa és molt important. L’aposta per la universitat, també és importantíssima, el tenir quatre carreres actualment en Ontinyent. També, fer allò que es puga en matèria d’educació i treballar en l’àmbit de les empreses industrials i promoció econòmica, per ajudar en la reducció de l’atur. La part de treballar per la disminució de les conseqüències del canvi climàtic i la protecció del patrimoni van a ser, també, dos punts essencials del programa.

Font: Marta Gisbert./


ajuntalcoi

artacasamuntany

Una resposta de Jorge Rodríguez: “No hem deixat de ser qui érem ni de pensar com pensàvem”

  1. M.Àngels Mora Ferrero 24 de gener de 2020 en 17:52

    Crec en el meu alcalde i tot lo que ha manifestat…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *