Uns versos per a Isabel-Clara

Versos per Josep Sou

–

La senda de les paraules s’encén de tristesa

quan l’enyor encara aixeca el vol

tímid, subtil, assajant torpement la nostàlgia.

I les engrunes sil.làbiques, tan dures com poden ser,

s’escampen entre les pedres d’un passeig solitari.

Ara, en el frec colpidor de les branques en el vent,

s’escolta cantar la pregona melodia

de notes lliures sense la imperícia d’un falç accent. 

–

És potser l’argument dinàmic d’un paisatge incert

com legítima esdevé la preguera encara minsa

recitada al nocturn d’un far brollador i tan sincer.

Mots en la concòrdia dels dies

nutritiu aliment per a la vida

pàgines per a la gratuïtat de l’existència.

– 

Cada línia supura per la ferida del tems

tot resseguint els misteris de l’univers. Dir

com parlar d’històries a cau d’orella, entre les dents.

Dir, també ara, i per sempre més,

els noms senzills de les coses

les petites joies que s’hi couen a l’ànima dels carrers.

–

Notícies que també el poden interessar

L’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi acull la tercera edició de les Jornades d’Animació

L’edició d’Avalem Experiència 2018 conclou a Alcoi

El PP urgeix regularitzar la gestió del Teatre Principal