Foradia ajualcoitel

Uns versos per a Isabel-Clara

Versos per Josep Sou

A ISABEL 2013/ Alcoi (Acrílic-mixta s/llenç, 162×114. Antoni Miró

La senda de les paraules s’encén de tristesa

quan l’enyor encara aixeca el vol

tímid, subtil, assajant torpement la nostàlgia.

I les engrunes sil.làbiques, tan dures com poden ser,

s’escampen entre les pedres d’un passeig solitari.

Ara, en el frec colpidor de les branques en el vent,

s’escolta cantar la pregona melodia

de notes lliures sense la imperícia d’un falç accent. 

És potser l’argument dinàmic d’un paisatge incert

com legítima esdevé la preguera encara minsa

recitada al nocturn d’un far brollador i tan sincer.

Mots en la concòrdia dels dies

nutritiu aliment per a la vida

pàgines per a la gratuïtat de l’existència.

– 

Cada línia supura per la ferida del tems

tot resseguint els misteris de l’univers. Dir

com parlar d’històries a cau d’orella, entre les dents.

Dir, també ara, i per sempre més,

els noms senzills de les coses

les petites joies que s’hi couen a l’ànima dels carrers.

Font: j. Sou./


ajuntalcoi

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *