El nou palau de justícia d’Alcoi: Punt i final a 16 anys de despropòsit
• L'acord per a permutar tres edificis del Consell pels nous jutjats tanca una operació del PP marcada per les irregularitats • El projecte del palau de justícia es va desenvolupar en 2004 sense un conveni previ i el seu pressupost inicial es va triplicar.

L’acord per a permutar el nou palau de justícia d’Alcoi per tres edificis propietat del Consell, aprovat en el primer ple municipal de 2020, li posa el tancament definitiu a un projecte d’infraestructura judicial que es va iniciar fa 16 anys enmig de denúncies sobre irregularitats i que acaba ara amb una forta polèmica política. Aquesta operació atípica ha sigut, sense cap gènere de dubtes, una de les pitjors herències de l’etapa del PP i la seua resolució definitiva ha suposat un considerable esforç negociador entre la corporació municipal alcoiana i el govern autonòmic.
L’any 2004, sent alcalde d’Alcoi Jorge Sedano i Miguel Peralta conseller de Justícia, l’Ajuntament d’Alcoi decidia assumir pel seu compte la conversió a palau de justícia d’un vell edifici de la Plaça de la Mare de Déu que va estar ocupat en el seu moment per l’Escola d’Art. El projecte començava amb mal peu, ja que la corporació municipal assumia el cost d’una mena d’infraestructura que en la resta de la Comunitat Valenciana era pagat sempre per la Generalitat. A més, els treballs de rehabilitació s’iniciaven sense que existira cap conveni previ entre el Consell i l’Ajuntament, en un procediment clarament irregular. I per si això fóra poc, el pressupost inicial de les obres es va disparar, passant dels 1,1 milions d’euros previstos a 3,6 milions. Aquesta circumstància es va deure a reiterats i importants errors en el disseny de l’immoble, que va haver de ser modificat en diferents ocasions.
Durant més d’una dècada, les obres dels nous jutjats van estar acabades, però les dependències judicials no es podien obrir per divergències entorn de les compensacions que havia de rebre l’Ajuntament. La falta d’entesa entre els governs d’Alcoi i la Generalitat del PP va mantindre paralitzat un equipament de primera necessitat, mentre es continuava utilitzant el vell palau de justícia de la plaça d’Al-Azraq, que no oferia ni els mínims requisits exigibles per a donar aquest servei.
La incomprensible actitud dels governs municipals de Jorge Sedano es converteix en el centre d’una forta polèmica política. Partits com el PSOE, EU i Compromís dediquen des de l’oposició fortes crítiques al PP i insinuen l’existència d’il·legalitats en el procés. En la campanya electoral de 2015, el candidat d’UPD arriba a presentar una denúncia per prevaricació i per malversació de fons públics davant la Fiscalia Anticorrupció.
Aquesta situació es desbloqueja amb el canvi de color polític en la Generalitat, a partir de 2015. Amb l’arribada del Botànic s’inicien els primers contactes entre la corporació municipal socialista i la nova Conselleria de Justícia. Aquestes negociacions se salden amb un acord aprovat en 2016. Un any després, en 2017, els nous jutjats obrin les seues portes, desocupant-se l’edifici de la plaça d’Al-Azraq. Acaba així la part més substancial d’un procés absolutament enrevessat, que al final es va prolongar durant 13 anys.

Una vegada obert el palau de justícia, quedava per resoldre un tema especialment complicat: les compensacions que ha de rebre l’Ajuntament d’Alcoi per la seua inversió en les obres i per la cessió d’aquestes dependències al Consell. Aquesta part del tràmit es completa en el ple municipal celebrat el passat 3 de gener, en el qual la corporació aprova permutar els jutjats pel centre social de Zona Nord, l’escola infantil d’aquest mateix barri i per un edifici d’oficines al carrer Major. Aquesta solució rep els únics vots positius del PSOE, sent rebutjada pel PP, Compromís i Guanyar, mentre rep l’abstenció de Ciutadans, Vox i Podemos.
Des de l’oposició s’acusa el govern municipal de cedir els jutjats “a canvi de res”, en entendre que els tres immobles permutats ja estaven sent usats per la corporació. Des de l’oposició es demanen compensacions econòmiques o terrenys que puguen tindre utilitat. El portaveu popular, Quique Ruiz, va més lluny en les seues crítiques i qüestiona obertament el paper jugat pels seus predecessors en el PP, Jorge Sedano i Miguel Peralta, criticant als socialistes per no haver-los exigit responsabilitats.
Enfront d’aquests sectors més crítics, el govern municipal defensa l’operació apel·lant a les nombroses complexitats administratives llegades pel PP, assenyalant que aquestes permutes són l’eixida menys dolenta a un problema de difícil solució.
Enmig d’aquests debats, queda encara sense aclarir el futur de l’antic palau de justícia de la plaça d’Al-Azraq. Aquest immoble abandonat està situat en una zona urbanísticament estratègica i la situació de la seua propietat pot marcar futures actuacions en una zona de la ciutat que porta dècades convertida en el gran forat negre de l’urbanisme alcoià.
Comenta i participa-hi