Foradia ajualcoitel

La democracia es va aconseguir al carrer

Mirada al món per Ester Jordà

Baix l’etiqueta #LaDemocraciaSeGanoEnLaCalle diversos col·lectius, com ara el sindicat CC.OO, volien commemorar este mes de febrer els fets històrics ocorreguts des de la mort de Franco i fins a març de 1976.

Manifestació Alacant./

Recordem que només morir Franco, les Corts, que encara són les que va elegir el propi Franco, proclamen al Rei i confirmen a Arias Navarro com president. Milers de ciutadans veuen una continuïtat de la dictadura i decideixen eixir al carrer. Què reclamaven? Alçament dels topes salarials, amnistia i llibertats polítiques i sindicals.

I així milers i milers de persones van fer vaga per a plantar cara al govern per tal d’exigir millores ciutadanes i obreres. Sols a gener de 1976 van anar a vaga Correos, Renfe, Metro Madrid, Taxis, Telefónica, Renault, Michelin i el Sector de la Construcció, Agrícola i Educació calculant vora 1.000.000 de seguidors.

A Elda, el 23 febrer, el jove obrer Teófilo del Valle, amb sols 20 anys, mor pels tirs de la policia en una manifestació i més vint mil persones acudixen al soterrament.

El 3 de març a Vitòria, que estaven en vaga, la policia desallotja amb gasos lacrimògens l’església de San Francesc, on es realitzava una assemblea obrera. A l’intentar escapar dels gasos la policia metralla als i les vaguistes i van haver 5 morts i més de 150 ferits.

Càrregues policials (grisos) a Vitòria./

Com a resposta a eixos crims, el 8 de març 500.000 treballadors i treballadores van a la vaga a Euskadi (en la que serà la major mobilització obrera des de la guerra civil). A Biscaia, mor un altre jove de 18 anys, Vicente Antón Ferrero, per tirs de la Guàrdia Civil.

Al llarg dels 3 primers mesos de 1976 va haver-hi 17.731 vagues i 150 milions d’hores de treball perdudes, el que va suposar una Espanya ingovernable i inestable i, per tant, va suposar un desgast important al Govern continuista d’Arias Navarro, facilitant la seua destitució pocs mesos després.

La democràcia no ens la van regalar com sembla quedar en la memòria col·lectiva. La Transició no va ser tant exemplar com ens venen. Estem en deute amb totes eixes persones que van lluitar perquè hui gaudim els avantatges de viure en un país avançat. En les nostres mans està el no perdre’ls per a les següents generacions.

Font: Ester Jordà./


artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *