Foradia ajualcoitel

Un nou 8 de març

• S’apropa un nou huit de març, una data emblemàtica per al moviment feminista que enguany, i per caure en diumenge, no anirà acompanyat de vaga general feminista. • Reportatge per Teresa Mollá Castells

Encara hi ha veus que no creuen necessari que commemorem aquesta data cada any. Normalment són veus masculines que veuen com una amenaça les veus de dones que s’alcen exigint igualtat real i equitat real amb els homes. Són persones (també hi ha dones) que consideren que a l’Estat Espanyol, les dones ja gaudim de la igualtat real que consagra la Constitució del 78. És, just en aquest moment, quan cal recordar-los que les dones encara patim una bretxa salarial de, segons les fonts, al voltant d’entre un 12% i un 23%. Bé segons les fonts i la jornada treballada, perquè som les dones les que majoritàriament ens ocupem en jornades parcials, que generes menys retribucions i, per tant també generaran menys pensions. I, per què som les dones les que ocupem majoritàriament les contractacions a temps parcial? Doncs perquè les tasques de les cures familiars i de les tasques relacionades amb el benestar de la família a tots els efectes, recauen, també majoritàriament, en les dones.

També caldria recordar a aquesta gent, que cada any són assassinades al voltant d’un centenar de dones pel terrorisme masclista i pel simple fet de ser dones. Per res més. I en el fons d’aquest terrorisme està ben assentada la desigualtat de tots els tipus.

O l’explotació sexual de les dones als prostíbuls-presons de tots el pobles o els pisos que hi ha per tot arreu on, habitualment són els homes, els que consumeixen a dones que prèviament han estat consumides i explotades, comprades i venudes per altres homes, per tal de satisfer el seu desig sexual sense que importe gens que elles no els desitgen gens ni mica. Comprar dones i xiquetes als bordells implica creure que amb diners tot es pot comprar, fins i tot persones. Perquè no oblidem que les dones, totes, som persones amb drets humans que són sistemàticament trepitjats, en cada ocasió que un home consumeix a una dona.

L’altra manera de consumir i explotar a dones és mitjançant l’explotació reproductiva o, cosa que és el mateix, els ventres de lloguer. Que, almenys per a mi no deixa de ser un negoci de compravenda de persones com ho són les criatures nascudes per aquest procediment. I la privació a les mares i a les criatures del seu vincle emocional i de la pèrdua de l’estirp genètica i biològica de les criatures. Això si, les mares gestants són, en massa ocasions segrestades durant l’embaràs i d’aquesta manera es controla tot el procés perquè el “producte” siga el desitjat. Una vegada més, el desig d’uns s’imposa al drets de les dones gestants.

El sistema patriarcal està íntimament lligat al capitalisme. Això el moviment feminista fa molt de temps que porta afirmant-ho. I que aquesta aliança és nefasta per al conjunt de dones i xiquetes també ho estem denunciant fa molt de temps. Però és que no podem (ni volem) deixar de fer-ho perquè el que està en joc són, ni més ni menys, les nostres vides.

Estem fartes que se’ns considere ciutadanes de segona des de sempre i que cada dret aconseguit siga sistemàticament qüestionat i fins i tot revisat com ho va fer fa quatre anys Ruíz Gallardón, amb el tema de la reforma de la llei de l’avortament a qui li vàrem parar els peus i li va costar dimitir del Govern.

Estem fartes que ens diguem com hem de viure des de púlpits de totes les religions que, a més i dins dels seus llibres sagrats prediquen violències contra les dones i marquen territoris de cara als nostres cossos i les nostres sexualitats.

Estem, també fartes que ens intenten tutelar, homes que, en massa ocasions ni coneguem, dient com hem de vestir o moure’ns. Fartes de tindre por de caminar soles pels carrers fins i tot de dia perquè ens han fet creure que l’espai públic és masculí i que tot el que h i ha en ell és susceptible de ser posseït, fins i tot les persones.

I aquests són només alguns exemples dels motius que fan tan necessàries les reivindicacions i mobilitzacions de cara al 8 de març, on totes i cada dia més tots, hem de recordar, també, que si ens podem manifestar o fer vaga com els dos anys anteriors és, precisament per la lluita digna de moltes dones que van pagar amb les seues vides “l’atreviment” de voler ser ciutadanes lliures, amb vides dignes i amb igualtat de drets que els homes.

A totes les precursores del feminisme actual, a totes les mestres de vida que he tingut l’enorme sort de trobar-me en la vida, a totes elles, moltes gràcies i seguim endavant en aquest huit de març i en tots els dies que sabem que han de ser, cadascun d’ells, un huit de març. Continuem amb les lluites …

Font: Teresa Mollá Castells./


ajuntalcoi

ajualcoiturisme

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *