Articles d’opinió i textos intimistes, els nous treballs literaris de Teresa Mollà
L'escriptora d'Ontinyent ha tret a la llum dos llibres: 'Día a día en tiempos raros' i 'Perquè em dona la gana'. Un recull dels seus textos durant el confinament i El Levante
- Durant el confinament vas traure uns textos en un blog i d’aquests textos has escrit el llibre ‘Dia a dia en tiempos raros’. Com va sorgir aquesta idea?
La idea naix per què a un amic sanitari que treballa com a neumòleg en l’hospital de Xàtiva, jo l’hi enviava els articles del Levante. Durant la primera setmana em va escriure molt angoixat per com estava la situació. Estava bastant desesperat. Jo en eixe moment li vaig dir: “Què puc fer per tu?”, i ell em va dir: “Per favor, escriu. Només en què escrigues alguna cosa ja ens ajudes a evadir-nos d’açò”. Això m’ho va dir un divendres i el dissabte el vaig dedicar a construir el blog en el qual vaig escriure fins al 31 de maig, que ja va haver-hi una saturació, i ho vaig deixar ahí.
- És a dir, els textos són una recopilació dels textos del blog?
No, estan tots els textos, però a més tenen una sorpresa.
- I quina és aquesta sorpresa, si es pot saber?
Si porten una tècnica incorporada en el llibre que es diu “Clickar”
- En què consisteix aquesta tècnica?
Mitjançant una fotografia pots incorporar vídeos, música, etc. És com un codi QR, però al ser una imatge, el text queda més complet, ja que poses una foto, meua en aquest cas, o de gent que ha col·laborat i m’ha cedit fotografies. Aleshores, la foto fa de codi, enfoques amb el telèfon la imatge des de l’aplicació, que és de descàrrega gratuïta, i ja veus el que hi ha, que normalment són vídeos amb cançons que a mi m’agraden. Són vídeos que tenen un tractament especial, per a eliminar la publicitat.
- A banda d’aquest llibre, també has tret un nou que es titula ‘Perquè em dóna la gana’, com naix aquest llibre?
Jo en El Levante comence a escriure en el 2016, però no és fins a gener de 2018 que em demanen que passe de col·laboracions puntuals a tindre columna pròpia, i em demanen que li pose un nom, i li pose ‘Perquè em dona la gana’, igual que la d’El Grat.
En aquest llibre estan tots els articles públics des de que tinc columna, fins a mitjans de setembre o així, que va ser quan vaig haver d’entregar el llibre a l’Editorial.
Una curiositat d’aquest llibre és que cada text porta inserida la imatge principal de la portada digital del dia que l’article va ser publicat. Al final de l’article està la data de la publicació perquè la gent tinga una contextualització temporal.
- En què diferenciaries aquests dos llibres?
Doncs primer de tot en les llengües, com això de la cooficialitat no crec, un ha eixit en valencià i l’altre en castellà. El del “dia a dia” va eixir en castellà perquè així m’ho va demanar el cos, i l’altre en valencià. A més, són dos tipus d’escriptura totalment diferent, ‘Perquè em dona la gana’ són articles d’opinió sobre la realitat objectiva, tenen components polítiques, feministes, parle de religió, de política, de polítiques feministes. L’altre són textos més intimistes, anècdotes, o també com el confinament em va ajudar a recuperar receptes tradicionals de cuina, escrivia de tot, del llenguatge ferotge i de com els mitjans de comunicació es comportaven quan el govern eixia a donar explicacions. Hi ha de tot un poc. Són 71 dies que el dona temps a tot, i a més, estant confinada en un pis de 90 m² tu soles.
- Es podria dir que és com una espècie de diari no?
Si, és el diari de 71 dies, acompanyat de fotos en blanc i negre i de música que acompanya al text.
- Pots donar algun detall més d’aquests llibres?
Els pròlegs han quedat preciosos, els han escrit dos persones que m’estime molt. El del ‘Dia a dia en tiempos raros’ és el nostre col·lega alcoià, Germán Llorca, que és molt amic meu, i ‘Perquè em dona la gana’ ha sigut una de les subdirectores de El Levante, Isabel Olmos, que va ser la que em va enredrar en aquesta història. Un és molt divertit i l’altre molt sentit.
- Tens pensat fer algun tipus de presentació per als llibres?
Si, estava previst, però la pandèmia no ho ha permet, una presentació el dia 20 de novembre a les 7 i mitja, en la Sala Gomis d’Ontinyent. La presentació formava part de les activitats que ha organitzat l’Ajuntament d’Ontinyent al voltant del 25 de novembre, que és el Dia Mundial Contra les Violències Masclistes que patim les dones. Però la faré, si es pot, en primavera
En la taula, estaran les dos persones que presenten els llibres, que són dos amics meus i l’alcalde representant a l’Ajuntament. El més curiós d’aquesta presentació és que no serà d’un sol llibre sinó de dos. Per a mi presentar un llibre em desgasta molt, així que vaig decidir agrupar-ho.
- Quan podrem adquirir aquests llibres?
De moment no estan, perquè el del “dia a dia” és un poc més laboriós pel tema dels codis. Jo volia que estigueren a la venda al mateix temps que presentem els llibres. Però no podrà ser i traurem els llibres en la data que anava a ser la presentació de novembre.
- Estarà sols en Ontinyent, o en altres localitats també el podrem comprar?
Encara no ho sé. Fa unes setmanes vaig parlar amb el nostre benvolgut Paco Agullò, i em va dir que intentaria vindre a la presentació i que veuria si es pot fer una presentació en Alcoi també. Així que si es fa presentació en Alcoi, es miraria alguna llibreria.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi