foradia pressupartialcoi

Tirisiti: “Jo sóc de poca dutxa, però ara les mans sí que me les rente”

Estem ja prop del Nadal i un dels protagonistes d’aquesta època en Alcoi és Tirisiti. Hem pogut parlar amb ell i ens ha contat com ha passat aquest any que marcarà les nostres vides

  • Bon dia Tirisiti, com està la teua família? Algú ha tingut Covid-19?

No l’hem tingut, però hem estat molt a prop.

  • Per què?

Conec a gent que sí que ha estat malalteta, però s’han posat bé ja i ja tenen ganes de vindre a veure-mos.

  • Enguany amb aquesta situació tens més ganes de treballar?

Sí, tinc ganes. I estic emocionat. Perquè veiem que era molt difícil fer les representacions, i ara que estem en la recta final per a començar la campanya escolar, tinc il·lusió.

  • Com vas portar el confinament amb Tereseta?

Sas que passa? Com jo estic confinat quasi tot l’any sempre, i sols em trauen els de la Dependent per a pegar bacs per ací, en exposicions o en alguna presentació d’eixes de les ‘monaes’ que fan ells, doncs jo estic confinat sempre. Aleshores no em va suposar un gran esforç. A més, com el confinament va ser després de finalitzar una campanya molt bonica, ha estat tranquil.

  • Aleshores, no vas fer tutorials de cuina ni de bricolatge?

No vaig fer res. Teresa sí que em deia: “Fes alguna cosa Tirisiti, que en 9 mesos sense fer res és massa”, i jo li deia que no, que havia de descansar per a preparar-me. Però sí que tinc que dir-te que per açò no estàvem preparats, i mira que jo he vist pandèmies… Jo ja estava actuant quan la Grip Espanyola, que diuen malament, en l’any 1915, i la vaig vore passar.

  • Ara hem de complir mesures de seguretat, portaràs la mascareta en les funcions?

En el Teatre ens han dit estos, que estan preocupats per la seguretat, que mentre que estem actuant se la podem llevar, però, que si entrem en el camerí a descansar un poc me la he de posar, això si, m’han dit que em rente les mans més, perquè jo sóc de poca dutxa, però ara les mans sí que me les rente.

  • Diuen que d’ací poc tenim una vacuna, tu té la posaràs?

A mi ja el bou em va posar una vacuna que em va deixar apanyat per a tot el temps. De moment, fins que no veja si són els de Carroseria la Moderna, si són els de Fisher Price, o els de l’Oxford, els de les sabates, jo no puc dir-te res… Però si ens ho recomanen les autoritats sanitàries, jo faré el que siga necessari, perquè si he viscut més de 150 anys, que menys que viure altres 150 per a fer gaudir a la gent.

  • Deixem la pandèmia un poquet enrere, i anem a parlar d’actualitat.

No m’asustes.

  • Què penses de la peatonalització del centre? Per què a tu t’afectarà no?

A mi m’afecta moltíssim, una barbaritat, i això que no tinc cotxe. Aleshores m’afecta, encara que vaig poc en autobús, tot siga dit, per què jo ho tinc molt a propet de casa tot. I això que ara no hi ha tants comerços en el centre de coses de menjar, hi ha que anar als supermercats, però jo ho tinc tot molt a la mà… Que si vaig a la roba a Fernando Cano, que si em prenc un cafenet en el Daylis o en el Plaça 78, que si m’acoste al MasyMas, ho tinc tot molt a prop i no em fa falta tant de rebombori. Per això el dic que em pareix una iniciativa interessantíssima i que estan fent-la en molts llocs, que ací la gent es cabreja, però jo també estic cabrejat amb moltes coses.

  • Per què estàs enfadat?

En el món, perquè estic fart de tot.

  • Enguany les úniques festes que tindrem en Alcoi són les de la teua funció. Tens ganes de què tornen les de veritat?

Jo sí que tinc ganes que tornen… I saps en qui pense molt?

  • En qui?

En els festers, per què jo tinc molts amics de filà, I quan passen i em giren l’esquadra és molt bonic i és molt emocionant. Però sobretot pense en tota la gent que treballa al voltant d’eixe món, que viuen de confeccionar, de fer metalls, carrosses… A més, inclús alguns d’ells treballen també per a Falles, que jo ho sé, que vaig anar a València i vaig veure a uns d’Alcoi treballant en la Falla de Na Jordana. En eixe col·lectiu de treballadors pense molt.

  • Si hagueres de triar a algun personatge de l’actualitat a qui convidaries a les funcions?

A tot el món, a tots. Els majors, menuts, iaios… Ens esforçarem perquè siga seguir i complir les mesures de seguretat, per fer una campanya que estiga bé. Perquè tu estàs parlant amb mi, Tirisiti, però, ací som una quantitat de perots de fusta que atalba. Aleshores vull convidar a tot el món, estic sentimental.

  • Parlant un poc de l’actualitat mundial, que sé que mires les notícies… Han sigut les eleccions d’Estats Units, i Trump ja no és president, que et pareix aquesta notícia?

A mi em pareix ideal, perquè em pareix un tros de suro com la catedral de Burgos. El que passa és que la culpa no la tenen del tot els americans, encara que l’han votat 74 milions de persones, que no són poques, són quasi tantes com en Cocentaina, aleshores, em pareix ideal, perquè diu i fa unes coses… Per què quan em va dir Tereseta que Donald, que en casa li cridem Donald, havia dit que ens posem lleixiu a les venes que açò ens ajudaria, és que jo no donava crèdit… Però, aquest home de a on ha eixit? Es veu que és una espècie d’aeròlit que ha caigut allí, però clar, moltes persones l’han votat i això s’ho tenen que fer veure eixes persones d’Estats Units d’Amèrica.

  • Tirisiti, m’ha agradat parlar molt amb tu, i espere que la campanya dels coles i les funcions d’aquest nadal tinguen molt d’èxit. Vols donar un últim missatge als teus lectors?

Vull donar les gràcies a tots, perquè pense que els xicots de La Dependent estaven prou desvariats, però estan posant tot el que poden, i vull donar les gràcies també a la gent de l’Ajuntament que s’ha esforçat molt i ens han donat unes perretes perquè puguem fer-ho. Estic ple de satisfacció.

I tinc que contar-te una cosa…

  • Sí? Conta’m

Estic amb les noves tecnologies, perquè vaig a fer un webinar en companyia de dos actors que ho fan molt bé, Conchi Doménech i Jordi Carbonell. Té de títol ‘La Tramolla de Tirisiti’. Estarà produït i dirigit per Luis Velez i per Juan Ruiz Jornet, i per Pepa Miralles. Perquè volen que jo viatge més lluny i que ens puga veure gent que no estiga prop.

Font: Belén Rivas./


pressupartialcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *