Resposta popular davant l’amenaça de desallotjament de Cals Flares
El desatllotjament, previst per a l’1 de desembre, s’ha ajornat sine die fins que els diferents agents implicats arriben a un acord sobre el futur de l’immoble. Per Pau Sellés, periodista
Nombroses persones es concentraven el passat 28 de novembre al Centre d’Alcoi per denunciar la problemàtica que s’està vivint amb Cals Flares, el Centre Social Okupat (CSO) i Autogestionat que des del 2007 dinamitza el barri del Partidor i sobre el qual recau una ordre de desallotjament.
La Sareb, coneguda com ‘el banc dolent’ i nova propietària de l’immoble, tenia previst el desnonament aquest 1 de desembre, encara que la pressió popular i la intermediació del Consistori alcoià han aconseguit aturar sine die el desallotjament.
Ara, l’Ajuntament i l’Assemblea de Cals Frares -col·lectiu que gestiona el CSO- estan condemnats a entendre’s si no volen que l’edifici entre a formar part del catàleg d’actius de la Sareb.
L’esclat del problema
Tot va començar en anunciar-se l’adquisició de Cals Flares per part de la Sareb. Tal com expliquen des de l’assemblea, aquest ens “és en realitat és una immobiliària d’«actius tòxics» (…) les sobres de la bombolla immobiliària rescatades amb diners públics”, considerada a més “la major immobiliària d’Europa i que té actualment milers d’habitatges buits repartits per tota Espanya”. La pregunta que es fan és la següent: “de què serveix que este espai passe a les mans de la Sareb. Realment volem permetre un nou edifici abandonat al centre d’Alcoi, que acabe caent igual que tants altres?”.
Cal dir que la resposta popular davant d’aquesta situació no s’ha fet esperar. En primer lloc amb una concentració convocada per a tres dies abans del desallotjament, i que no fou cancel·lada malgrat haver-se ajornat el desnonament. La concentració va començar al cor del Partidor, a escassos metres d’on es troba Cals Flares -al carrer Font del Vidre-. Escortats en tot moment per la policia nacional, i amb instruccions per part dels organitzadors d’acomplir amb les normes de distanciament imposades per la Covid-19, desenes de persones recorreren els carrers del Centre amb crits de denúncia contra l’especulació immobiliària.
Abans de l’inici de la mobilització, un dels portaveus de l’assemblea es dirigia als presents, apuntant a la “lluita col·lectiva i la pressió popular” com a causes per la suspensió del desallotjament, i agraint a tots aquells que d’una manera o altra havien col·laborat en aquesta consecució. Es referia a les persones que setmanes abans havien penjat pancartes de denúncia a diferents parts de la ciutat, així com als que s’havien adherit a títol individual i col·lectiu al manifest penjat al web defensemcalsflares.org. Així i tot, el portaveu recordava el caràcter temporal del desnonament i la necessitat de “seguir lluitant per un Cals Flares viu, autogestionat i autònom”.
Intermediació de l’Ajuntament
L’alcalde Toni Francés amb la regidora d’Habitatge, María Baca, es van reunir amb representants de Sareb per a traslladar-los el malestar social generat; un encontre on es van valorar diferents vies d’actuació. La que finalment es va plantejar fou la de cedir l’usdefruit de l’edifici al Consistori per a ús cultural durant un màxim de 4 anys a canvi d’un lloguer mensual que permetera l’establiment de l’Associació de Veïns ‘El Partidor’ en Cals Flares.
L’acord però, no va satisfer als membres del col·lectiu, que després d’una assemblea entre els seus membres van descartar la proposta. “Si hem de negociar preferim estar en millors condicions; no podem acceptar l’acord sota l’amenaça d’un desallotjament imminent”, reconeix un dels membres del col·lectiu amb el qual s’ha pogut posar en contacte aquest mitjà. Així doncs, el futur de Cals Flares queda pendent que les tres d’aquesta equació aconseguisquen posar-se d’acord.
13 anys fent barri
Després d’anys d’abandonament Cals Flares va ser okupat el 2007 per “donar una solució a la manca d’espais socials i comunitaris”, segons apunten al manifest per la defensa de l’espai. Des de llavors s’han fet múltiples activitats de caràcter lúdic, formatiu i cultural com l’espai de la biblioteca i l’hort popular, presentacions de llibres, debats, concerts que han ajudat a donar veu a l’escena musical local, tallers d’autoaprenentatge de serigrafia, soldadura, autodefensa, ioga… Es tracta de l’únic espai d’aquestes característiques en les nostres comarques, un lloc que diferents col·lectius i persones d’altres pobles i ciutats han fet seu al llarg dels anys i els ha permés desenvolupar activitats diverses.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi