Foradia parentesisajudalcoi

L’addicció a les xarxes socials, l’altra pandèmia

Connectats i a la vegada soles. Mai aquest oxímoron havia adquirit més significat que durant el passat 2020, quan el confinament i les restriccions ens han allunyat els uns dels altres, però la tecnologia ha permés un contacte permanent

Al centre del debat en aquesta realitat 2.0 es troba l’ús que fem de les xarxes socials. Entre els apocalíptics que veuen una alienació inherent al seu ús, i els integrats que parlen dels beneficis d’una societat global i en línia, les xarxes van redefinint la manera amb què ens socialitzem.

Una simple ullada a les estadístiques ens ajuda a conéixer la magnitud del fenomen. El 3,7% de la població espanyola entre 15 i 64 anys fa un ús compulsiu d’Internet, el que suposa 1,1 milions de persones i eleva un 0,8 el percentatge assolit en 2017. L’increment és particularment visible entre la gent jove, i és que l’ús de xarxes socials per part d’adolescents ha crescut un 170 % durant el confinament. Dels 37 minuts diaris en 2019 als 83 d’aquest 2020 entre els usuaris de 4 i 15 anys.

Segons els experts, les causes d’aquesta creixent addició les hem de buscar en la insatisfacció personal, la depressió, la hiperactivitat o la simple falta d’afecte. Pilar Cerdà, de l’associació el Bancal – Espai Respectuós, afegeix a la llista la falta d’autoestima. “És necessari treballar la reflexió i l’autoconeixement; totes i tots tenim una essència única que s’ha de preservar“, afirma Pilar, qui reconeix que “les persones amb una autoestima baixa són més vulnerables a l’efecte de les xarxes“.

L’obsessió per aconseguir ‘likes’ i altre tipus de ‘feedback’ sembla fruit de l’intent per assolir intensa, però breument, una sensació de satisfacció. Però aquesta dependència pot ser contraproduent a llarg termini: aïllament, baix rendiment, canvis de conducta o alteracions del somni poden ser alguns dels efectes.

Aquestes alteracions es veuen agreujades pel fàcil accés que presenten les plataformes en línia. De fet, alguns estudis assenyalen que les xarxes tenen una capacitat d’addicció major inclús que la del tabac i l’alcohol, entre altres coses per la seua gratuïtat i senzillesa d’ús.

Com identificar l’addicció?

Els senyals d’una possible addicció són visibles en el dia a dia de qualsevol usuari. Perdre la noció del temps quan s’està connectat, o inclús mentir sobre el temps invertit a la xarxa; sentir excessiva irritabilitat quan la connexió falla o resulta molt lenta; consultar el telèfon mòbil només alçar-se del llit; tindre la necessitat de publicar i fotografiar tot el que succeeix; explorar contínuament les publicacions dels contactes…. Tots ells fenòmens que ens poden alertar d’un problema que a la llarga pot tenir una major incidència.

Alguns simples consells poden ajudar a combatre aquesta tendència, com ara establir un temps mínim de 15 minuts entre connexions; prescindir del mòbil en moments clau del dia (desdejuni, menjar o sopar); deshabilitar les notificacions automàtiques; o posar el mòbil en silenci i no utilitzar-lo ni com a rellotge ni com a despertador per a evitar la temptació. També és aconsellable reduir el nombre de contactes en xarxes socials, així com desinstal·lar aplicacions i abandonar grups de WhatsApp prescindibles.

Gestió des de l’administració local

En Alcoi és la UPCCA (Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives) l’encarregada d’abordar la problemàtica de les addiccions des de l’administració local. Acostumats a lidiar amb els abusos d’alcohol i estupefaents entre els jóvens, fa dos anys que han intensificat els seus programes d’actuació envers les addiccions en línia. A l’abús de les xarxes socials en sumen altres dos: els videojocs i els jocs d’atzar. “Les addiccions derivades de les noves tecnologies presenten una simptomatologia molt similar a la d’altres substàncies, com ara la síndrome d’abstinència o la falta de control“, ens conta Alicia Ureña, tècnica de l’UPCCA. Reconeix que és un problema que anirà en augment a causa de les noves tendències d’oci dels jóvens, a la majoria dels quals costa veure sense un mòbil a la mà.

Costa negar la realitat; l’altra pandèmia avança a passos agegantats. Per a ella no tenim ni vacunes, ni compareixences diàries d’un comité d’experts, ni indicadors d’incidència acumulada. Soles el temps permetrà conéixer les conseqüències d’un fenomen que també té una elevada càrrega viral. El problema dels seus efectes serà que de tan naturalitzats ens costarà apreciar-los.

Font: Pau Sellés./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *