lasarga subscriutegrat

Pere Camps: “Barnasants no s’entén sense Alcoi. La ciutat és una de les ànimes de la cançó d’autor al País Valencià”

Sense anar més lluny, Alcoi acull enguany dues actuacions (Verdcel va actuar al Teatre Calderón l'11 de març, i Feliu Ventura serà a l'IVAM CADA el 8 d'abril) i també Bellreguard forma part de la programació per segon any consecutiu, amb les actuacions de Paco Ibáñez, Montse Castellá i Joan Isaac & Carme Sansa. • Parlem amb Camps sobre l'arrelament del festival als Països Catalans, l'actual context de precarietat, els joves talents de la nova cançó...

El ressorgiment de la nova cançó catalana no es podria entendre sense Pere Camps, director i principal artífex del festival Barnasants. 25 anys han passat des de la primera edició celebrada a les cotxeres de Sants, i l’esperit de reivindicació continua sent el mateix. El que sí ha canviat és l’estructura confederal, amb actuacions programades arreu del territori de parla catalana. •

El lema d’enguany és ‘Cultura! o Barbàrie’. Un missatge més vigent que mai en l’actual context de privació de llibertats d’expressió, precarietat, pandèmia…

La que més ens preocupa és la pandèmia autoritària, reaccionaria i antidemocràtica, que soles pot ser aturada amb la vacuna de la cultura. Estem vivint la crisi d’un model de desenvolupament econòmic totalment depredador. La pandèmia no és més que el resultat d’aquest model. Per això pensem en el Barnasants com un projecte de cultura en xarxa, no tant com un festival, que pretén reivindicar el pensament crític.

De fet la cultura pot ser una bona eina per a fer política.

Tot és política. Tot té contingut ideològic. La cultura et permet veure que quan Julio Iglesias canta una cançó, es tracta d’una cançó ideològicament reaccionària; que parla d’un model d’amor reaccionari. Si no tens capacitat crítica caus en el parany de pensar que allò que canta Feliu ventura és polític, i el que canta Julio Iglesias no.

Com han afectat les restriccions derivades de la crisi sanitària a l’organització del festival?

Hem tingut un any per a adaptar-nos. L’any passat el festival estava en la recta final quan ens van confinar. Ràpidament vam haver de reprogramar tot allò que vam poder, fonamentalment el nostre km 0, que per a nosaltres va des de la Catalunya nord fins a Guardamar, i des de Maó fins a Fraga. El que no vam poder reprogramar és el que venia de fora de les nostres fronteres lingüístiques. No vam poder portar artistes cubans, que era el nostre país convidat a 2020. Aquest any tampoc hem pogut; amb una mica de sort els podríem portar l’any que ve, però crec que fins a 2023 no ho podrem fer plenament.

Per a enguany teníem clar que les coses s’havien de fer sense por però amb prudència, perquè parlem d’una pandèmia que mata gent i per tant s’han de prendre mesures. A Barcelona per exemple hem reduït els aforaments de 300 fins a 120 persones.

Seguireu descentralitzant les actuacions al llarg dels Països Catalans?

Ja feia anys que apostàvem per una estructura confederal, incloent en la nostra programació al País Valencià i a les Illes Balears. És una llavor que s’anava cultivant i que dissortadament l’any passat es va haver de frenar a causa de la pandèmia. Enguany hem tornat a apostar per la cultura en xarxa a tots els territoris del nostre domini lingüístic, amb 25 concerts al País Valencià. Pot ser inclús una bombolla d’oxigen per a ciutats com València, que ha patit un tancament perimetral i que per tant està tenint poca activitat escènica. Ens agrada pensar que si programem un concert, ho fem per a programar esperança.

Quin paper juga Alcoi en la història del Barnasants?

Alcoi és clau. Va ser de les primeres ciutats del País Valencià que va voler formar part del Barnasants. Recordem el concert ‘Ovidi Simfònic’ de l’edició de 2016, una actuació fantàstica que es va enregistrar i editar, i que després vam repetir a Barcelona. El festival no funciona sense la voluntat dels que estan en disposició de tirar-lo endavant, per això vam veure amb alegria que Alcoi volguera tornar a formar part de la programació. Barnasants no s’entén sense Alcoi. La ciutat és una de les ànimes de la cançó d’autor al País Valencià i per això ha de jugar un paper actiu, més inclús del que juga actualment.

Al programa d’enguany se segueix apreciant una aposta pels joves talents.

Sempre ens hem caracteritzat per la barreja de veus clàssiques i veus emergents. Això fa que el Barnasants siga el punt de trobada i la referència de la cançó d’autor, especialment dels territoris d’àmbit llatí. Som un pont d’intercanvi i diàleg amb molts pobles del món. A més seguim sent una pedrera de joves artistes, i treballem pel que hauria de ser una cosa normal, i és que quan els cantautors presenten un nou treball, ho puguen fer a tot el seu territori de domini lingüístic. Al nostre territori hi viuen 15 milions d’europees i europeus, 10 milions dels quals coneixen la llengua i cultura pròpia. Aquest gran potencial permet enfortir la llengua i la cultura, a més de generar més llocs de treball.

Font: Pau Sellés./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *