lasarga mediamborganica

A PEP CORTÉS, AMIC I COMPANY

(València 27-3-2021; Alcoi 9-4-2021)

Pep Cortés tenia moltes qualitats, ho estem veient. Bon amic dels seus amics, era, a més, generós, creatiu, faener, disciplinat, d’esquerres, bon actor i director…, i millor persona. Ho sabem. A més a més va revolucionar des de ben aviat el panorama alcoià del teatre, fent-lo despegar cap a la renovació, la innovació i la professionalitat. L’equip de La Dependent ho saben millor que jo. Però a mi em toca ara destacar i recordar una vessant menys coneguda fora dels àmbits alcoians: la seua solidaritat i compromís amb la política del seu poble i, per extensió, la del seu País. I diguem política en tots els sentits: en el més digne i elevat, el que té com a objectiu la res publica (la catalana o la valenciana), i en el més corrent i vulgar, el del dia a dia i la militància. 

Pep tenia clar l’aforisme tan citat de Fuster, cada vegada de més rabiosa vigència: “la política que no fem nosaltres, algú la farà contra nosaltres”. I va veure que al seu poble, Alcoi, a principis de l’anomenada Transició, el valencianisme a penes si tenia presència social; i el que hi havia estava dispers i desorganitzat. És cert que un bon grapat de persones de diferents àmbits tenien sensibilitat per la llengua, per la cultura, per la  terra i pel País. Però no exercien cap lideratge d’opinió ni suposaven cap pressió davant les institucions. I s’hi va decidir a aglutinar-les. Calia parlar amb molta gent, prendre molts cafés, ser persuasiu, enganyar a més d’un… però es va proposar que Alcoi havia de presentar a les eleccions municipals una llista de persones compromeses amb la causa del País Valencià. I ho va aconseguir.

Ell mateix s’hi va implicar amb la campanya des del principi en tot el procés, encapçalant la candidatura i sense defugir aquells aspectes desagradables –o menys gratificants- que té una campanya: penjant cartells, omplint sobres, baixant al carrer…, però també aportant el que sabia fer molt bé: fer el “pallasso”, en una campanya que molts recorden encara, “UPV, xè que bé!”, amb música i tot. No va aconseguir representació, per poc, però era una bona llista on hi havia gent jove i gent gran, treballadors, advocats, mestres… Bastants dels que l’acompanyaren han sigut després empresaris, funcionaris o regidors. Però no solament no es va desanimar (mai l’hem vist deprimit), sinó que va continuar compromés amb l’activitat cultural del seu poble amb unes obres i un plantejament realment novedós, sempre en valencià: per exemple, obres com Cadiram, o Ací no paga ni Déu, jo les he vist al meu institut.

Però alguna cosa va canviar des d’aleshores a Alcoi. Pep havia sembrat, i un moviment esperançador iniciava el seu camí: ja mai més ha faltat a Alcoi oferta política nacionalista, comptant sempre per descomptat amb la presència i participació en les diferents candidatures de Pep Cortés, que es reservava simbòlicament el darrer lloc. Però tot i que anava l’últim, col·laborava en tot el que podia i des d’on estava. I no es desentenia. Al contrari, cada nit electoral ens telefonava a veure com havia quedat la cosa: si el resultat havia estat favorable, s’alegrava com el que més; si desfavorable, sempre trobava paraules de consol i d’ànim. Ens sorprenia, i ens gratificava, la fermesa i seguretat de les seues il·lusions i les seues conviccions, sense defalliment, optimista: sempre s’ha mostrat com una roca que resisteix tots els temporals de la mar, fort, segur, sòlid… 

Per això Pep és, en aquest sentit, el tipus de personatge que cal recuperar i incloure en el “santoral” laic d’homes bons de la nostra societat, perquè com ja ens advertia un dels set savis de Grècia, Bias de Prienne, “els dolents en són més”. Per això no solament cal tenir grans personatges com a referents: escriptors, empresaris, polítics… (els “homenots” de Pla). També altres, com Pep, menys coneguts potser però tan coherents i alliçonadors -o més- que els “grans”, també fan falta pel seu exemple i compromís, per la lluita diària, pel seu testimoni modèlic… I això, com diu Nucio Ordine dels clàssics, “ens ajuda a viure”.

Si, com deia Plató, en el seu famós llibre, “els bons van als dinars del bons”, Pep estarà ocupant un lloc destacat en el banquet del filòsof grec, estarà entre els millors homes.

El col·lectiu nacionalista que ara existeix a Alcoi, té de Pep Cortés un record afectuós, entranyable i agraït, quasi devot. Per molts anys, Pep!

Font: Paco Blay./

ajudesparentalcoi

 

ua


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *