lasarga itealcoi

Un any de l’Ingrés Mínim Vital

Article per Jaume Brotons

Com sabem es va aprovar el 29 de maig de 2020 una ajuda estatal per a les persones en situació més vulnerable, l’Ingrés Mínim Vital, ajuda de caràcter No Contributiu de la Seguretat Social. Les raons de la seva aprovació eren -tractar de mitigar la situació d’extrema pobresa i precarietat d’àmplies capes de la població, entre ells adolescents i la infància, sectors de la població injustament colpejats per les diverses crisis econòmiques i ara per la Pandèmia.

Les Ajudes socials per a famílies precàries i per als menors en particular a l’Estat espanyol, disten molt d’acostar-se a l’tipus d’ajudes que es donen a l’Europa més avançada, sense anar més lluny la prestació que donava la mateixa Seguretat Social “Prestació de Fill a càrrec “(els antics punts que rebien els nostres pares), estaven fins a l’entrada en vigor de l’Ingrés Mínim Vital, en imports ridículs (341 € anuals per cada menor -28,41 € de mitjana al mes), per a rendes de fins a poc més de 12000 € a la Unitat Familiar, i es va aprovar per part del Govern de Coalició una ampliació d’aquest import per a famílies en situació d’exclusió severa de 588 € anuals (una mitjana de 49 € al mes), no hi havia per res, un veritable insult per les famílies precàries.

D’altra banda existia i existeix una diversitat de Rendes Mínimes a cada Comunitat Autònoma, amb requisits, imports i durada diversa, el que va portar al Govern espanyol a aprovar la creació l’Ingrés Mínim Vital i amb caràcter compatible amb les Rendes autonòmiques. No obstant això els mateixos Governs regionals van treure decrets modificant les mateixes Rendes Mínimes Autonòmiques, que en general i com així a la Comunitat Autònoma Valenciana, feien incompatible l’import que es cobrés del nou Ingrés Mínim amb la Renda Valenciana, no el dret a tenir altres ajuts complementàries que dóna la Renda Valenciana que permaneixen, com l’ajuda d’habitatge, la de subministraments o la diferència d’imports si l’Ingrés Mínim és menor.

Que ha passat amb l’Ingrés Mínim Vital al llarg d’aquest any. Doncs ho hem vist, tenia com a objectiu arribar a prop d’un milió d’unitats familiars (3,5 milions de beneficiaris) abans de finalitzar 2020, i va arribar a només 165.000 famílies i unes 400.000 persones en aquesta data.

Ha sortit l’IMV ple d’imperfeccions, la més greu ha estat tenir en compte, no la situació que es donava en 2020 amb la Pandèmia i tantes persones quedant-se sense feina i moltes que treballaven en B i sense tenir mobilitat perdent els seus ingressos i fa que moltes famílies havien canviat a pitjor durant l’any passat i mentre a l’hora de resoldre els expedients de l’IMV, es tenien en compte els ingressos de 2019 en creuar les dades amb Hisenda que eren situacions diferents – la majoria el 2019 estava treballant i tenien ingressos- i això ha provocat la denegació de moltes sol·licituds. Una altra era exigir a les persones que vivien soles el fet de demostrar que ho feien de forma independent durant tres anys (la majoria joves) que fa que els excloïa d’accedir a aquest ajut. També el fet que persones que no tenien cap grau de consanguinitat i vivien sota el mateix sostre – coneguts, amics, familiars llunyans, que els deixaven estar vivint a casa seva per no deixar-los literalment al carrer, davant la falta d’habitatges i el no tenir ingressos, quedaven exclosos.

S’han anat modificant les exigències per fer que arribi l’IMV a més persones, així i tot es deneguen moltíssims expedients (el 70% de les sol·licituds) i s’adonen quantitats que no correspondrien tenint en els ingressos reals de l’any 2020, any de la pandèmia i amb molta més Precarietat i no com sa fet en els ingressos de 2019. També s’estan sobrepassant els terminis per a la seva resolució de l’IMV, que és de 6 mesos, trigant en alguns casos més de deu mesos davant la necessitat de tantes famílies precàries.

Tot això necessita ajudar a moltes persones perquè puguin reclamar, i que el tornin a demanar l’IMV i exigir el cobrament d’aquesta ajuda tan necessària per a tanta gent. Des del nostre Col·lectiu No+ Precarietat Alcoià-Comtat, seguirem ajudant a la gent en precarietat en aquest cas i en altres per millorar la seva qualitat de vida, davant de tanta desigualtat en els temps que vivim.

Font: Jaume Brotons, membre del Col·lectiu No+Precarietat Alcoià-Comtat./

ua


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *