lasarga

Ferran Puig : “El poder polític ha d’assegurar la supervivència de tots, no la riquesa d’alguns”

Parlem amb l'enginyer i periodista Ferran Puig Vilar del que porta fent durant més d'una dècada

Al nostre país no hi ha hagut un treball de divulgació més valenta i completa, que el que porta fent durant més d’una dècada –per amor a l’art i sobretot a l’Àrtic- l’enginyer i periodista Ferran Puig Vilar, que just ara està publicant un especial sobre l’estat d’aquells punts clau en el seu prestigiós blog ‘Ustednoselocree.com’.

Pàgina que va ser premiada per la seua labor fa anys, i –casualitats de la vida- li va entregar el guardó l’actual ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. 

  • Què és un tipping point climàtic? 

És un punt de no retorn, d’inflexió en l’equilibri d’un element o subsistema significatiu (permafrost, Amazones, la circulació termohalina, Groenlàndia) una vegada sobrepassat genera un canvi de fase, portant al sistema a un nou estat que pot -o no- ser d’equilibri. Hi ha 15 especificats i 9 d’ells estan en fase de degradació o ja sobrepassats. Entre ells s’interrelacionen provocant trencades d’efectes.

  • I quin és l’estat dels punts de no retorn i com es relacionen?

Groenlàndia està assumit que es fondrà per complet. Ja no neva tant com s’està fonent. L’Antàrtida occidental amb tota probabilitat també. Entre les dos, el nivell de la mar ja pujaria 10 metres. Però, clar, si només fora això. Resulta que en abocar el desglaç grans quantitats d’aigua dolça -per exemple en les costes de Groenlàndia- això afecta als corrents per factors de salinitat, densitat i temperatura. La circulació termohalina, ja alentint-se molt, fins i tot podria arribar a detindre’s, accentuant els hiverns freds en el nord. A més, com tot està connectat, la circulació termohalina influeix també en el Pacífic, en els fenòmens de “El Niño/Super El Niño” amplificant-los i fent-los més freqüents. Aquests esdeveniments tenen associats sequeres -i per tant megaincendis- en l’Amazones. Com et pots imaginar, això augmenta la desforestació acostant al propi Amazones al seu punt de no retorn, en el qual s’anirà convertint en sabana. Tot això augmenta les emissions de carboni amb la qual cosa el cicle de realimentacions s’autoreforça. 

I encara ens quedaria parlar, entre altres, de l’enorme problema del permafrost.

  • Podríem dir que són com els òrgans d’un cos, és a dir, si falla el fetge, el renyó, la resta d’òrgans, òbviament patiran? 

Molt ben vist, efectivament. S’influeixen mútuament i depenen els uns dels altres. I seguint amb aqueixa metàfora, ara hem de deixar de ser els patògens que degraden aqueixos subsistemes o òrgans de la Terra i ser més aviat glòbuls blancs, el sistema immunitari. Regenerar-los, en la mesura que siga possible. Deixar de degradar i començar a reparar. I esperar que siga suficient per a evitar la cascada sistèmica que suposaria haver passat el punt de no retorn global, que ens portaria a la Terra Hivernacle anticipada per alguns dels millors científics vius que tenim.

  • Hi ha relació directa entre la degradació dels punts de no retorn i l’augment dels fenòmens extrems tipus “Filomenes”, DANAs, etc…? 

Si vas buscant la causa trobes òbviament l’augment del CO₂ i l’augment de la temperatura en tots aquells fenòmens, és una causa indirecta. Les “Filomenes” es donen amb més freqüència per una feblesa del “corrent del Golf” o Jet Stream, que perd la seua adherència al pol nord i això provoca que es desestabilitze el patró de temperatures i fenòmens habituals també més al sud. 

  • Pitjor de l’esperat. Així has definit una tendència: que les previsions científiques solen pecar de conservadores i són revisades usualment a pitjor. Com ha ocorregut en el cas dels punts de no retorn, que es pensava que no es veurien compromesos fins a arribar als 5º, després als 3º, als 1’5º… Per què ocorre això?

Estan els factors inevitables, la ciència no sols és un mètode, és un procés, i a vegades hi ha tant de debat, que s’obvia el problema fins que no hi haja una conclusió més consensuada. Per això les opinions més extremes no solen considerar-se. Espentar el coneixement científic cap avant té riscos; per exemple, si la ciència fora més atrevida, el negacionisme organitzat aprofitaria per a continuar retardant l’avanç. Tot això ajuda al fet que es donen altres factors d’autocensura que podrien ser més evitables. I que ocorren també perquè a segons quines posicions, molt contràries a la “lògica” del sistema, no els renovarien els fons d’investigació si diuen coses massa catastrofistes o revolucionàries. És complicat, ells mateixos es pregunten si estan fallant-nos comunicativament a la resta.

  • I què proposaries? 

La meua opció és anar generant comunitats adaptades, resilients, diguem, en els intersticis del sistema, per estar millor preparats per al problema climàtic-energètic . Al mateix temps que no es nega la possibilitat de la transformació política -que no sembla fàcil- ni tampoc continuar donant la batalla cultural -que ja no arriba a temps-. Totes les vies sumen. 

  • Teresa Ribera, l’actual ministra de Transició ecològica, va ser la que et va entregar el premi a la labor divulgativa del teu blog Què li demanaries? Activar ja l’Assemblea climàtica per a tractar d’accelerar el lent procés del canvi polític?

Jo no voldria estar en la seua pell. Tot això que hem parlat, ella ho sap. És important tindre en el govern a algú que, almenys, ho sàpia. Tinc estima per ella. Li diria que malgrat que fa el que pot, i que enfront té vertaders mastodonts -organitzacions, multinacionals, lobbies- i que el seu marge d’actuació és limitat, done joc. 

Les assemblees, no sols la climàtica, també una energètica, degudament assessorada per experts valents com per exemple, Antonio Turiel, ens ajudarien a preparar-nos millor per al que ha de vindre.

  • Dilema: Si espantem massa molta gent es bloqueja, i si no espantem prou la gent no s’assabenta de fins a quin punt estem malament. Un estudi recent apunta al fet que l’emoció que més activa és la ràbia, la ira.

Bé, fins ara no hi ha hagut a penes acció, precisament per potser un excés de tebiesa, de moderació. El que sabem és que no infondre por no funciona. Mira per exemple la llei de canvi climàtic. Sembla que es fa alguna cosa però no resolen climàticament gens significatiu. El que hauria de fer el poder polític és assegurar la supervivència de tots, no la riquesa d’alguns. Encara que, això sí, la por té molt perill. Cal estar atent a l’ús de la por com a eina de control. 

Font: Juan Bordera./


firamodernistaalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *