La Sarga, Patrimoni Mundial, i finestra per descobrir el passat
Aquest important jaciment de la Península Ibèrica es pot visitar de forma guiada gràcies al Museu Arqueològic Camillo Visedo Moltó

En l’any 1998 La Sarga va ser inclosa en la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO dins de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. Un important privilegi que Alcoi, i concretament el Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó, té la responsabilitat de cuidar.
Aquest jaciment arqueològic data dels anys 5000 i 2500 aC. En aquesta època es va descobrir l’agricultura, i en moltes ocasions va anar acompanyada del treball alfarer. Estem parlant del neolític, que traduït literalment significa ‘Nova edat de Pedra’, encara que la seua principal característica va ser que durant aquest temps la forma de vida va canviar i estava basada en la producció d’aliments a partir d’espècies vegetals i de la domesticació d’animals.
Concretament en aquesta zona, els primers agricultors i pastors es van establir al barranc de la Cova Foradada, en un entorn privilegiat on van convertir en santuari els tres abrics, que són els que ara formen el grup monumental de La Sarga.
Arribar fins ací va ser cosa del canvi climàtic, que va provocar una conversió de l’economia de subsistència que hi havia fins al moment, que es basava principalment en la caça.
Totes les seues activitats queden reflectides gràcies al fet que, als tres santuaris que van crear a La Sarga, es va deixar constància del que feien mitjançant les primeres manifestacions artístiques de la història. Segons els experts, La Sarga és un dels jaciments que millor expliquen la seqüència artística de la Prehistòria al territori valencià, i en elles es poden veure clarament la representació d’activitats com la ramaderia i l’agricultura.
Encara que a simple vista poden semblar taques sobre la pedra, en realitat són pigments ocres mesclats amb aglutinats orgànics fins a fer una espècie de pintura amb la qual van representar el seu dia a dia, i que ara podem gaudir i descobrir com era la vida mil·lennis enrere. Com s’ha pogut saber després de diversos estudis, en aquest lloc se celebraven rituals.
A més, el jaciment de La Sarga és important, ja que es representen tres tipus d’art diferents, els més representatius de la conca mediterrània, que són: el macro esquemàtic, el llevantí, i l’esquemàtic. El primer d’ells fa referència als pobladors del neolític i les seues Imatges representen les figures humanes amb dimensions grans; el llevantí comparteix amb els pobladors anteriors el mateix territori i les escenes són d’un estil més naturista on els animals i els humans són els protagonistes; i per últim, l’art esquemàtic, es caracteritza per la simplicitat i representació de figures geomètriques.
En total s’han pogut identificar fins a 39 figures diferents, algunes d’elles descobertes en l’any 2007, quan va realitzar-se una neteja de les parets, però, és possible, que segons s’explica al document ‘La Sarga. Nuevas Imágenes, nuevas interpretaciones’, pot ser que hi haja més amagades sota la brutícia, líquens, i crostes de carbonats càlcics.

En aquests dibuixos es poden veure representades diferents figures, per exemple un arbre, un dels motius que major interés desperta als especialistes. Es pensa que podria ser un ametller, amb els seus fruits escampats pel sòl, encara que per la vegetació que hi ha en la zona, també es pensa que podria ser una carrasca.
Les figures humanes també estan representades, hi ha fins a 12 persones duent a terme diferents activitats com la recol·lecció, estan amb arcs i fletxes, segut amb els genolls flexionats…
I finalment, un altre dels elements que més apareixen en aquestes representacions artístiques són els animals, com cabres, que hi ha un total de 16 exemplars.
Per a poder descobrir en viu aquest important jaciment es pot reservar la visita a través de la web www.lasargareservas.com. A hores d’ara, a causa de la pandèmia, els grups per a fer aquesta activitat és d’un màxim de 25 persones. Es pot demanar més informació al telèfon del Museu Arqueològic d’Alcoi.
Comenta i participa-hi