foradia subscriutegrat

Enric Mestre; Pur rostre de la ceràmica

Artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

Aquest alboraier va néixer l’any 1936, va ser professor a la facultat de belles arts de la UPV acadèmic de Sant Carles i avui dia, als seus 85 anys de vida, és considerat com un dels millors ceramistes a escala nacional i reconegut internacionalment.

Durant gran part de la seua vida, va decidir transmetre tots els seus savis coneixements sobre l’art pertanyent al professorat de la Facultat de Belles Arts de la UPV a València. No obstant això, a poc a poc va anar creant el seu gran futur com a artista, concretament dins el món de la ceràmica, ja que en el seu passat, al voltant de l’any 1964, va cursar estudis sobre vidrats artístics d’alta temperatura al Lycée Technique Henry Brisson de Vierzon, a França, gràcies a una beca de la Universitat de València. Aquests, van començar a l’Escola d’Arts i Oficis de València, on va conéixer a un gran amic seu i gran fotògraf Francesc Jarque. L’artista Va estudiar Dibuix a l’Escola de Sant Carles de València i Ceràmica a l’Escola Pràctica de Ceràmica de Manises i a l’Escola d’Arts Aplicades de València. Finalment, es va llicenciar en Belles Arts per la Facultat de San Carlos a la UPV, el 1982.

Des del seu estudi a l’horta d’Alboraia, Enric Mestre aplicava una tècnica rigorosa i fins i tot científica per construir peces de ceràmica amb uns objectius purament creatius i artístics. Incloent la preparació inicial de la seua matèria primera, el fang, l’artista intenta controlar sempre totes les llargues fases del procés de la ceràmica. A la construcció inicial utilitza planxes tallades acuradament que apega amb barbotina, una mena de farinetes preparades amb la mateixa pasta alleugerida amb aigua. D’altra banda, Mestre en cada peça que es va tancant, realitza forats de comunicació, ja que si no l’espai d’aire tancat que es formaria, faria que la mateixa figura ceràmica esclatés. Finalitzat el muntatge, realitza un intensiu procés d’acabat en les arestes i de polits i textures a la superfície. Sol aplicar engalba en algunes de les parts de les seues ceràmiques, la qual cosa li dona un toc més detallat, ja que l’utilitza per a un canvi en la textura de l’acabat. Un cop acabada la peça, és necessari un llarg procés d’assecat per eliminar lentament la humitat i així evitar trencaments tant en l’assecatge com en la cocció de la peça. Sovint, intenta dominar el foc per aconseguir colors i textures d’acord amb la seua especial visió de la ceràmica.

L’artista és un apassionat defensor del minimalisme i les línies depurades. L’innovador ceramista aposta des de sempre per l’experimentació amb els llenguatges artístics que envolten el mil·lenari modelat de fang. Però més enllà del trencament amb la ceràmica tradicional i el seu anhel dins de les avantguardes, aquest valencià troba inspiració en la seva més immediata quotidianitat: l’horta i les seues alqueries i les naus industrials que es disseminen al voltant de Meliana.

Les seues obres han format part d’exposicions individuals i col·lectives arreu del món, especialment a Espanya, Dinamarca, Alemanya, Suïssa, Regne Unit, Holanda, França i el Japó. No obstant això, en l’àmbit nacional, ha aconseguit grans èxits com formar part dels fons dels centres d’art més importants del País Valencià; des del Museu de Ceràmica de Manises, fins al Museu de Belles Arts de València, i fora del País Valencià, formant part de museus com el d’Art contemporani de Madrid, el Museu de Ceràmica González Martín, o el de la ceràmica a Barcelona. A més, les seues creacions també es troben en nombroses col·leccions particulars i ha realitzat desenes de murals en ceràmica per a empreses i entitats.

Gran defensor de la tècnica artística coneguda com a ceràmica, Mestre s’identifica amb un art minimalista i contemporani que trenca amb tot allò establert fins ara, creant unes ceràmiques impressionants i modelades al seu propi gust a base d’una tècnica personalitzada fomentada per la precisió i detallisme de cada una de les peces que fan que agrupades formen explícites peces plenes de misteri amb un petit toc de sensualitat i que el converteixen en el pur rostre de la Ceràmica.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón./


participalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *