foradia ivace

Joan Castejón; autèntica pauta d’humanisme

Artistes al País Valencià per Yolanda Murcia i Mateo Gamón

Il·licità, va néixer un 17 de desembre de l’any 1945 i amb la pintura; arma que no va dubtar en utilitzar davant la nefasta situació de postguerra, i la qual defensà tant la renovació plàstica valenciana com la definició de l’avantguarda valenciana, es presenta com un dels millors protectors dels moviments del realisme i surrealisme en terres valencianes.

En un món de postguerra, on roman l’escassetat econòmica, la pobresa, on la manutenció familiar era gairebé impossible, el pintor es veurà obligat a posar-se a treballar en una fàbrica de sabates a la mateixa ciutat d’Elx. Als 17 anys, amb el consentiment de la seua família, l’artista abandona la seua llar per formar-se en la gran escola de belles arts de València, un gran pas per poder desenvolupar com diria ell mateix “la seua irremeiable vocació per l’art”. El pintor creu que aquesta ve d’una vida passada, i des del dia que va néixer sent que la porta dintre seua, la qual li va costar desenvolupar mitjançant un procés d’autodidactisme que a poc a poc va anar formant professionalment i va desembocar en grans obres magistrals com el políptic d’El Salt. L’artista té gran facilitat a l’hora de dibuixar, però sap valorar la dificultat de la tècnica del dibuix.

Als 18 anys, comença la seua etapa defensora contra els moviments franquistes i participarà en tallers i col·loquis amb el propòsit que l’art puga arribar el nombre més gran possible de persones. Les seues intencions van ser sempre acabar amb la ideologia dictatorial i fer un pas més endavant contra totes les pors que guardava després d’haver viscut part d’aquests temps dolents. Aquests moviments antifranquistes que es va trobar quan va arribar a València, el van ajudar a ratificar les seues aspiracions socials i, vegen que no era l’únic que protestava per aquest mal, va decidir fer un pas més enllà i es va iniciar a integrar-se dins d’un grup originat en terres il·licitanes en aquests temps i anomenat Grup d’Elx, un moviment de pintors que configuraran i definiran l’avantguarda valenciana de postguerra.

Els seus pensaments i entusiasme per la defensa d’aquest moviment, el portaran a la presó com a molts altres artistes en aquesta època, i fins i tot, en la seua reclusió, continuarà col·laborant pintant obres que envia a través de missatgeria a Grup d’Elx. Els mateixos integrants del grup en aquests moments, estan esperant que puga sortir d’entre reixes i puga fer acte de presència en aquesta agrupació, cosa que es farà realitat més endavant, on el grup es completarà amb la sortida de la presó de l’artista. El més curiós del Grup Elx és que les obres estaven a l’abast econòmic de gairebé tot el món i que un cop realitzades, en les exposicions on s’exhibien, es posava una nota amb les hores que s’havia tardat a fer l’obra, els costos del marc, bastidor, pintura, etc. Més tard sobre l’any 66, Castejón realitza la seua primera exposició individual a la galeria Mateu de València.

En els anys 70, l’artista arriba a les Illes Canàries com a part del grup de teatre La Caràtula i durant la seua estada allí es casa amb una dona anomenada Paca i s’estableix a les illes. Més endavant en el 74 tornarà amb Paca i Arminda, la seua filla, amb les quals va establir-se a la localitat de Dénia on a partir de llavors la seua obra comença a estar representada en museus i col·leccions privades.

Pel que fa a la tècnica que utilitza, es tracta d’un maneig excepcional del dibuix. En els seus traços es reflecteix cada detall en l’obra. Per crear aquestes peces amb la tècnica del dibuix, utilitza ceres sobre paper. Un cop dibuixa la seua silueta, va ombrejant amb la seua pròpia mà com si acariciés el mateix paper. D’altra banda, trobem que en les seues obres es presenten estils de la talla del realisme o del Surrealisme, els quals ens ensenyen que l’artista des de petit, mostra gran interés cap al cos humà, i que segons ell mateix, ha estat molt fluid i es mostra com el seu segon idioma, com “pensar sobre el paper”. Castejón en les seues obres ens dona a entendre que per poder transmetre la història des d’un punt de vista més il·lustratiu i didàctic, la figura humana serà la clau. Les seues obres sempre apareixen monocromades fins a arribar a la fi dels 80, on l’artista inclou en les seues obres el color i va obrint els espais.

En aquests mateixos temps, Castejón substituirà les seues ceres sobre paper per l’oli sobre llenç. Acabarà per tornar al dibuix, ja que la pintura per a ell és menys narrativa i el dibuix és més ràpid i es presta més a explicar històries, cosa que la pintura no pot aconseguir per a ell perquè la considera més introvertida.

Pel que fa a les exposicions, trobem que és un artista reconegut a escala nacional i fins i tot internacional, i trobem infinites exposicions com, recentment, la que li organitzà Toni Miró l’any 2019 a la llotja de Sant Jordi, o la seua participació en l’homenatge a Ovidi Montllor al mateix lloc; un homenatge que es va realitzar l’any passat i en el qual es va endinsar altra vegada, aquest març, al d’Isabel Clara-Simó.

Però sens dubte no s’ha de oblidar que Castejón avui en dia es presenta com a fill predilecte de la localitat de Dénia i que, tanta és l’estima dels Deniers per ell, que a octubre de l’any passat, van inaugurar en aquesta localitat l’admirable Espai d’Art Joan Castejón, un projecte expositiu sobre la gran trajectòria recorreguda per l’artista.

Sense cap dubte ens trobem davant d’un dels millors representants de surrealisme i realisme, una persona plena d’història i emocions que en el seu dia va lluitar per la seua terra i pels seus, però sobretot un gran artista que reflecteix perfectament la figura humana, una figura que l’ha convertit en el que és; l’autèntica pauta d’humanisme.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón./


upvalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *