foradia becasivace

Pablo de Gracia: “La Cambra sempre ha estat per a les empreses en aquest moment de pandèmia”

El president de la Cambra de Comerç d’Alcoi, Pablo de Gracia, ha estat fent un balanç sobre els quasi quatre anys que du al càrrec

  • Vas començar la teua presidència en la Cambra de Comerç en l’any 2018. Quin és el balanç d’aquest període?

És positiu. Un dels primers objectius d’aquesta legislatura va ser obrir l’entitat a la societat. La Cambra en anys anteriors havia de fer un treball molt important internament perquè hi havia una situació econòmica en la qual s’havia treballat, i en el moment en el qual es va donar eixa solució, ja estàvem en el moment de donar una nova imatge a la societat, i presentar i promocionar els serveis que pot donar la Cambra a les empreses, i inclús ampliar-los. Crec que no sols s’ha obert a les empreses, també a la societat. Tenim la sort en Alcoi de poder disposar d’una entitat com aquesta, a més, en un edifici modernista que obrim per a poder ser visitat.

  • Per al 2022 s’han convocat, des del Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme, eleccions camerals. Tens pensat tornar-te a presentar?

Si, efectivament, s’ha publicat. Ja podem dir que és l’inici. La meua idea és tornar a presentar-me a les eleccions. Quan accedeixes a un lloc tan rellevant, a la presidència, has de dedicar-li temps perquè si vols donar-li una forma, i unes línies estratègiques de treball, has d’estar ahí, deixar temps personalment, o de la meua empresa, és un sacrifici, i són pros, perquè l’equip que he tingut és fantàstic, i he tingut la sort de treballar amb ells. Part de tot el treball és gràcies a ells. Al final el que és important és el temps, però he decidit aparcar alguns projectes professionals i empresarials meus temporalment per a tornar a presentar-me, perquè volem de cara al 2022 iniciar projectes nous que veníem arrossegant del 2021 i almenys veure’ls nàixer i madurar durant la següent legislatura.

  • Has parlat sobre la pandèmia, i algunes de les tasques que s’han fet. Com va afrontar la Cambra la situació d’aquesta crisi econòmica que ha provocat la Covid, i com s’han ajudat a les empreses?

Hi havia molta incertesa, les empreses no sabien què fer, si anar o no a fer faena, si s’anava, en quines condicions era. El primer que vam decidir en la Cambra va ser informar-se des de fons directes, és a dir, des dels ministeris que corresponia i amb Sanitat, i informar a totes les empreses quina era la situació de cada moment, perquè no ho sabien i necessitaven una font d’informació fiable. Per exemple, si necessitaven un justificant de mobilitat, nosaltres facilitàvem eixe model i ho explicàvem. Vam fer rotació de personal i sempre va estar oberta durant tota la pandèmia, per a qualsevol necessitat, i els que no estaven presencialment, continuaven teletreballant, per la qual cosa no hi ha hagut un paró de l’entitat. Un altre exemple ha sigut l’exportació, si una empresa exportava, necessitava tota la documentació que es fa des de les Cambres de Comerç, i estàvem oberts per no paralitzar eixa part tan important. A partir d’ahi vam intentar amb molts contactes amb el consell de Cambres i amb la Cambra d’Espanya, conéixer en cada moment que era el millor per a les empreses, com programes. Si necessitaven conéixer més sobre digitalització, que són projectes que en la pandèmia s’han hagut de dur a terme si o si, hem intentat assessorar-los i explicar les ferramentes per a fer-ho. 

  • Supose que van canviar molts plans, i projectes que no s’han pogut fer. Que s’ha quedat per fer?

Es va prioritzar el tema de digitalització per a empreses. S’han quedat pendent altres programes que no s’han pogut posar en marxa, com el d’ajudar a majors de 45 anys a trobar treball, o altres programes que no puc avançar ara, però que sí que es faran de cara a 2022.

  • És a dir, que aquests projectes pendents sí que van a realitzar-se, no?

Sí, al final, la Cambra té uns recursos limitats. Es poden desenvolupar ‘x’ programes, i al final són els que necessiten les empreses. Si en 2022 canvien de pensament les empreses, s’haurà de canviar, però normalment els que són per a trobar faena, són iguals. Per exemple, un dels programes estrelles, ajuda als xavals de menys de 30 anys, que estiguen en el programa de Garantia Juvenil, i els fem una formació que servisca a les empreses, o que puguen ajudar-los a crear una nova iniciativa empresarial. S’ajuda de forma troncal, i se’ls assessora per a poder aconseguir faena. És un programa que té molt bons resultats i en 2022 ho potenciarem, perquè ara mateix hi ha una franja de gent jove, qualificada, que té dificultats per a trobar faena.

  • Amb què et quedes de tot el que s’ha viscut?

A pesar del que ha passat de la pandèmia, hem aprés la capacitat d’adaptació i solidaritat de les empreses. L’adaptació perquè s’han adaptat els mitjans de producció per a poder fabricar el que en eixe moment ha fet falta, com material sanitari; i solidaritat, perquè s’han entregat aquests equips de forma gratuïta en llocs que feia falta. Això és un punt a favor. No hem d’oblidar açò, i hauríem de potenciar-ho, encara que no hi haja una pandèmia, tindre eixa mateixa adaptació i solidaritat.

  • De cara a un futur pròxim, novetats que ja puguem conéixer?

Tenim pensat sol·licitar la creació d’una oficina acceleradora de pimes. Serà un punt en el qual puguen vindre empreses per a assessorar-los, ajudar-los i tindre ferramentes per a millorar la seua posició, i accelerar la seua constitució. No puc avançar més. També volem potenciar altres programes com el de digitalització, incrementar els programes que ajuden al comerç, perquè necessitem una ciutat amb comerç, no tot pot ser plataformes digitals, perquè sinó no hi hauria poble. 

  • Actualment, quin és l’estat del teixit empresarial a Alcoi i comarques?

El teixit econòmic crec que deuríem de replantejar-ho. Tenim un pes molt important de serveis, després un segon pes que és la indústria, després la construcció, i per últim el sector primari, l’agroalimentari. No és una cosa d’Alcoi, l’evolució de l’economia mundial, ha sigut un augment del pes dels serveis, no és que Alcoi estiga perdent indústria, l’està perdent tot el món, perquè al final hi ha països que han apostat més, que tenien unes condicions diferents, salarials, sindicals, com els asiàtics, que s’han quedat tota la indústria. És moment de replantejar-se què volem fer. Hi ha dos camins: un d’un creixement descomunal, amb dos xifres de creixement de PIB anuals, o un creixement més sostenible, més solidari. El primer passa per fabricació massiva, en països asiàtics, i l’altre, que crec que és el que hem de fer, és abastir-se de tot el que necessitem. Si podem fabricar microxips a la nostra comarca ho hem de fer, hem de tornar a fabricar i que el pes de la indústria puje, perquè, tindre productes de quilòmetre 0 ajuda al medi ambient, que és una obligació de cadascú de nosaltres, i generaríem més indústria, més llocs de faena, tindríem més I+D+i. L’altre sector oblidat és el primari, perquè ens hem adonat, que a més de la necessitat de productes fabricats tenim també alimentaris. 

  • Estàvem parlant dels joves i de crear riquesa, per aquest motiu, des de la cambra, com s’està donant suport als emprenedors?

Saben que tenen la Cambra per a qualsevol necessitat. Per a preguntar com buscar finançament, ajudes, inversors. Nosaltres som una entitat tutelada per la Conselleria d’Economia que té l’objectiu d’ajudar a finançar a través de l’Institut Valencià de Finances als emprenedors que tenen activitats que estiguen orientades a eixe canvi de paradigma econòmic. Estem per a ajudar-los.

  • Has parlat algunes voltes de la digitalització. La modernització i la digitalització de les empreses és important per al seu creixement. Ara mateix un empresari què ferramentes té per a poder millorar el seu negoci?

Des de la Cambra tenim dos programes que són el Big Cámara i el InnoCamara, que fan un diagnòstic, perquè cada empresa té un nivell de digitalització. A partir d’ahí es fa una projecció de futur, perquè sàpiga els passos a seguir, i després buscar certes ajudes perquè una empresa o un comerç que té sols un ordinador, i un programa de contabilitat, puga implantar un mòdul informàtic per a gestionar els clients. Després es fa la posada en marxa i seguiment d’aquest programa.

Font: Belén Rivas./


ivace

campusgandiaupv

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *