Benestar animal, l’assignatura pendent
Reportatge d'actualitat per Ester Jordà
El Congrés de Rescat i Protecció Animal analitzava els reptes de futur davant el maltractament animal tant de companyia, silvestre o de consum.
Fa uns dies, el 10 i 11 de desembre tenia lloc a la Universitat Politècnica de València – Campus d’Alcoi el I Congrés de Protecció i Rescat animal organitzat per la Protectora d’Alcoi amb col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi. En la seua inauguració la pròpia regidora de salut pública, Tere Sanjuán, comentava que havia estat un plaer “donar possibilitats a este tipus d’iniciatives a través dels pressupostos participatius”.
El Congrés va començar amb l’exhibició de l’educador caní Miguel Checa, de l’escola MKAN, que amb 3 gosses, una d’elles subcampiona d’agility de la Comunitat Valenciana va aconseguir sorprendre als assistents amb les mostres d’ingeni de les peludes. Al mateix temps va impartir una xicoteta xarrada sobre la importància de “conèixer-se a un mateix per a poder oferir així el millor de tu al teu gos”. També va intentar explicar de manera amena i divertida la importància de “que has de ‘molar’ al teu gos, ell ha de fer-te cas perquè senzillament, li ‘moles’, i això és perquè passes temps amb ell i entens les seues necessitats”. Miguel ens va recordar que les necessitats dels gossos no són les mateixes que les de les persones i hem d’empatitzar i fer un esforç per entendre en cada moment allò que ells estan comunicant-nos.
L’exhibició van tindre lloc en la placeta Ferrandiz i Carbonell i en paraules de Sílvia Castillo, membre de la Junta, “hem tingut molta sort al comptar amb el recolzament des del minut zero de la UPV, en principi volíem fer el Congrés on line però quan vam decidir passar a la presencialitat la universitat és va bolcar en temps record per ajudar-nos en la seua organització”.
El Congrés va continuar amb la ponència de l’associació amfitriona, la Protectora d’Alcoi, qui, a través del seu president Daniel Pérez, va fer repàs a la complicació també a nivell administratiu de portar una associació. Daniel comentava que “les associacions necessitem que la gent s’implique, la ciutadania ha de ser conscient que sense la seua implicació és impossible portar i gestionar una associació sense ànim de lucre”. També va comentar la importància que les persones actuem davant de situacions de maltractament animal, que cal informar-se dels nostres drets i exercir-los en nom dels animals.
Per altra banda, el Congrés va comptar amb la presència del co-fundador del Santuari Compasión Animal d’Enguera. La Fundació Nueva Compasión gestiona un dels santuaris d’animals de consum humà més gran d’Espanya. En paraules del seu president Alberto Terrer “nosaltres rescatem animals la finalitat dels quals era acabar en l’escorxador, no tenien altra eixida, no tenien altra opció”. La complicació principal, sorprenentment, és la impossibilitat administrativa de tindre animals destinats al consum humà com animals de companyia. Encara que el cavall o el conill tenen una legislació més laxa ja que estan considerats també com mascotes no així de fàcil ho tenen les cabres, borregos, vaques… En el seu cas qualsevol xicoteta malaltia suposa el sacrifici d’eixe exemplar més els que conviuen al costat, per molt que s’assegure que eixe animal no anirà mai a parar a la cadena alimentària el sacrifici del teu animal és obligatori. Una trista realitat que obliga al Santuari a discussions continues amb el personal de Conselleria i a extremar les precaucions per tal de preservar la vida dels habitants del Santuari.
El professorat d’Alcoi també va tindre un espai on varen explicar el projecte pioner d’educació en valors. Així Ana Pellicer i Gemma Pérez, professores de l’IES Cotes Baixes i IES Pare Vitòria respectivament abordaren la importància de la conscienciació dels joves en el respecte animal a través del seu projecte interdisciplinari “Una setmana molt animal”. L’objectiu d’aquest projecte que es porta a terme en els tres instituts públics d’educació secundària obligatòria, els dos citats anteriorment i l’Andreu Sempere, es pretén conscienciar l’alumnat mitjançant activitats amb col·lectius i particulars relacionats amb el món animal com ara la protectora d’Alcoi, Ester de Gracia (terapeuta felina) o la unitat canina dels bombers de Cocentaina.
Gemma va destacar que aquest projecte es durà a terme la setmana abans d’acabar les classes per tal de conscienciar sobre la tinença responsable d’animals i evitar, així, regals que acabaran abandonats.
També es va contar amb la presència del guarda forestal de la Carrasqueta, l’alcoià Carles Esteve, enginyer tècnic forestal i llicenciat en ambientals, qui va fer un completíssim repàs a les espècies amenaçades de les nostres serres, la legislació que es protegeix, els mecanismes per a denunciar i va ressaltar la importància de “quan vegem un animal mort en la serra cal cridar a les autoritats competents i no tocar res per tal de poder fer les esbrinacions oportunes”. En el cas del verí, cal una actuació ràpida per tallar la transmissió en la cadena tròfica.
Els insectes no anaven a quedar-se fora d’este Congrés i menys tenint a Salvador Andrés de l’Associació Abeja Silvestre que va donar consells de primers auxilis per a una abella com posar-la al solet o donar-li confitura. A més, va explicar el gran problema de les abelles i és el paràsit de la varroa que és culpable de la mort del 80% dels ruscs (“colmenas”) actuals i de tractament quasi impossible. “Este paràsit és originari del sud-est asiàtic portat ací accidentalment per apicultors, allí l’abella autòctona després de mil·lennis d’evolució va desenvolupar un moviment que aconsegueix espolsar-se’l de damunt, però les nostres estan molt lluny d’arribar a eixe punt encara” explicava afligit Salvador. També va explicar el procediment de rescat de bresques i ruscs que solen acabar en l’alberg apícola municipal de Mariola amb la il·lusió de que puguen sobreviure i facen la seua important tasca de pol·linització.
Hi va haver també l’oportunitat de fer preguntes i conèixer les vies administratives i penals per denunciar casos de maltractament animal a càrrec de l’advocada especialitzada en benestar animal, Mercedes Camps. “Heu de ser conscients que davant d’un maltractament no es prou en comentar-ho a les xarxes socials, el que cal fer és anar a posar la denúncia o al menys un registre d’entrada a l’Ajuntament per tal de fer-lo coneixedor dels fets i donar inici a un procediment” encoratjava Mercedes. Perquè la seua ponència va tractar precisament d’això, en fer valdre i empoderar a la ciutadania per realitzar les actuacions oportunes que obliguen als poders públics a donar resposta a situacions que vulneren el benestar animal.
Pedro María Mójica, veterinari titular del Centre de Recuperació de Fauna de Santa Faz va vindre disposat a que els i les assistentes isquerem preparats per saber com actuar davant d’una situació d’emergència. Va comentar la importància d’hidratar sempre bé a l’animal amb sèrum fisiològic i si no en tenim, amb aigua en sucre com a primera mesura per a després cridar al Centre i seguir les instruccions. Pedro María explicava que “en el cas d’un centre de recuperació d’animals salvatges el nostre contacte ha de ser mínim amb els animals, s’ha d’evitar ‘troquelarlos’ amb la nostra presència perquè això dificultaria alliberar-lo de nou en el medi natural”. Comentava també que l’animalet que més necessita de la seua cura són els ‘vencejos’ (falciots) ja que sols a 2020 van replegar més de 400 i l’ajuda de moltes persones que van cuidar els que es trobaven va possibilitar salvar a molts més. Electrocucions, hams, botulimia, perdigons, enverinament amb plom… són algunes de les principals causes d’ingrés d’animalets que si no fora per este servei de Conselleria hagueren trobat la mort amb seguretat.
I si el Congrés l’obria la Protectora va ser la veterinària de la Protectora qui el va tancar. Una emocionadíssima Mª José Blanquer, veterinària de Vetersalud, va explicar els casos que més li han impactat en esta última etapa amb la Protectora d’Alcoi ja que ella ens contava: “vaig viure la Protectora quan estava en Alcassares, recorde que el primer dia que vaig anar em vaig posar malalta i vaig estar dies sense dormir, la situació era deplorable”. Res a vore amb ara on “els cuidadors i els voluntaris tracten als animals amb moltíssima estima i estem donant-los els millors tractaments, amb medicació i cures tal i com faríem si estigueren a casa”.
Amb aplaudiments, llàgrimes d’emoció i molta complicitat entre assistents i ponents que, malgrat no conèixer-se entre sí van compartir opinions i experiències, va finalitzar este Congrés, el segon organitzat per la Protectora. Entre rialles feien la broma: “ara s’animem a pel tercer”. Vista la qualitat de les ponències sols ens queda dir-los… aviseu-nos perquè estarem preparats.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi