foradia camaraalcoi

S.O.S. Tenibilitat de Ximo Canet

Columna d'Art per Josep Sou

«Solament s’inventa mitjançant el record»

Alphonse Karr

El dia 1 de desembre de 2021, i a la casa de Cultura d’Alcoi, s’inaugurà l’exposició S.O.S. tenibilitat, de l’artista Ximo Canet, mostra que conclourà el proper dia 28 de gener de 2022. A la inauguració assistí un nombrós públic que volgué acompanyar el pintor en aquesta seua darrera proposta creativa. 

Moltes són les possibilitat d’acarar aquesta exposició, i diverses les maneres, clar està, d’aproximar-nos-en. Hi ha, per a nosaltres, una evident realitat que sobrevola tota la mostra: l’enorme sinceritat que dimana del pensament, i per tant de les mans, del seu autor. Sí, Ximo Canet és un artista compromès, des de sempre, amb la integritat de la casa comuna: la Terra. I del seu fet creatiu s’hi deslliura tot un corrent plàstic que circula en aquesta mateixa direcció: els plàstics (ara tan menyspreables i avorrívols), el maltractament del medi ambient, els residus execrables, la natura somorta i el deterior malaguanyat també de la vida, s’hi disposen ensems per facilitar-nos la lectura escaient. Doncs, per contra, l’estima que el pintor, subtilment i com un bell tast enlairat, regracia, ens arriba a copsar de seguida, tot obrint-nos, eficaçment, les portes de la seua sensibilitat. 

Ximo Canet ens mostra l’exposició a la Casa de Cultura d’Alcoi./

I efectivament, si la sinceritat ha estat per a nosaltres la matèria primera amb què s’han executat totes i cadascuna de les propostes artístiques, una altra característica, i ben evident, que hem pogut assolir, ha estat la sensibilitat. L’autor d’aquesta mostra pinta exactament com ell és. I açò no és massa fàcil de trobar. La proximitat de la pintura vertebra una unitat comprensiva a través de la qual ens podem introduir sense gaires esforços. I per què? Doncs perquè Ximo Canet té la virtut del treball amorosit, i empra les eines de la imaginació incorporant les palpitacions del dir immediat. Les textures i els colors són els de la vida, els del tast de la vida, aquells que condimenten i formulen la guarda de la memòria. I des dels colors, també, se’ns arrabassa cap als cims d’una victòria intuïtiva, amanida per a significar el fet joiós de la troballa que done forma definitiva i escaient al deliri creatiu. 

I encara en podem trobar de majors aportacions en aquesta mostra de l’artista Ximo Canet. Ens referim, ara, a la voluntat investigadora del pintor. Les tècniques emprades diuen de la curiositat, del treball continuat i esforçat, també de la necessitat d’obrir noves i significatives maneres d’abordar el fet creatiu, com també d’encunyar el segell propi al relat de les històries pictòriques que ens vol traslladar.

I hem trobat a l’endins de la memòria aquests versos de Eduardo Marquina que refereixen molt bé l’esperit harmoniós i multidisciplinari de Ximo Canet, i que pertanyen al Poema I: «Sal de mar y virginidad/de lumbre; especies sutiles/y colores; oros, añiles/-y un aliento de tempestad…» doncs així veiem, nosaltres, l’obra del pintor: un desig imponent de comunicació; també la vocació per fer-nos comprendre a prop dels elements senzills que nodreixen el nostre espai vital; albira la fecunditat que suposa tenir-ne força cura del nostre entorn; interpreta la bellesa quasi metafísica en la aprehensió de la mediterrània; proclama la lucidesa a l’hora d’ésser companys en la transformació que deu abocar en la revolta definitiva per salvar, i salvar-nos, del materialisme irredempt…tantes coses veiem, tanta voluntat manifesta el pintor, tanta veritat com hi ha al si de les propostes que ens posa al davant…

     I hem deixat, per finir el nostre comentari, unes poques línies per a manifestar una altra virtut de l’artista Ximo Canet. Es tracta del sentiment. Aquesta pulsió que s’hi manifesta només de vegades (com una raresa) i que no sempre és suficientment entesa i apreciada. En l’artista, el sentiment és una mena de gaudi. És una manera reviscolada d’aportar energia a la seua obra, i per extensió a la vida de tots aquells que l’envolten. Des de la passió per l’existència, des la voluntat d’anar, sempre, un pas més enllà, la pintura de Canet reverbera els edificis interiors de l’experiència, tot formulant noves vies de conquesta. El sentiment és en Ximo Canet una realitat augural per entendre les vies d’expressió artística. De vegades, com deia Cocteau: «…cal sentir abans de comprendre». I aquest món resta mancat, potser, d’una mica més de sentiment.

Mercès la Càtedra Antoni Miro d’Art Contemporani de la UA i l’Ajuntament d’Alcoi, avui tenim el privilegi d’acompanyar Ximo Canet en la seua aventura. Moltes gràcies.

Font: j. sou./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *