Dones invisibles, dones amb endometriosi
L’androcentrisme que durant molts anys ha hagut de soportar la societat, ha fet que moltes malalties que sols afecten a dones, i concretament, a les menstruacions, hagen sigut oblidades per part de la comunitat científica. Ara, cada vegada són més les veus que criden per a lluitar per la investigació i la visibilització d’elles, entre les qual està l’endometriosi
Són cada vegada més les dones que el dia 8 de març ixen al carrer a reivindicar els seus drets, la igualtat, i que criden per a lluitar contra la violència masclista. Unes igualtats i uns drets que encara costen de reconéixer en molts sentits; com a l’àmbit laboral, familiar, o en la nostra seguretat als carrers, ja que som més vulnerables a patir atacs, i així ho podem veure també a les xifres de víctimes de violència de gènere. Però, a més, aquesta desigualtat afecta en el sector de la medicina i a l’estudi i investigació d’algunes malalties que pateixen sols o majoritàriament les dones. I una d’aquestes malalties precisament es commemora el dia 14 de març, l’endometriosi. Encara que cada vegada se li està donant més visibilitat, per a gran part de la societat és desconeguda, per això, aprofitant l’ocasió, reivindiquem una realitat que moltes vegades està silenciada.
S’estima que entre el 10 i el 15% de les dones en edat fèrtil, és a dir, uns dos milions de dones a Espanya, la pateixen, i la seua falta en la investigació influeix la tardança en el diagnòstic (una mitjana de set/huit anys segons els càlculs del Dr. Pere Barri, cap de l’equip interdisciplinari de l’Institut Dexeus de Barcelona), i en que siga complicat trobar un tractament efectiu.
Però, primer de tot hem de conéixer un poc de què tracta l’endometriosi. El més important que s’ha de saber sobre ella, és que cada pacient la pot patir d’una forma diferent, ja que existeixen diferents graus de gravetat segons s’haja desenvolupat la malaltia. L’endometriosi consisteix en el creixement de teixit endometrial dins i fora de l’úter, és a dir, pot estar als ovaris, les trompes o inclús es poden donar casos en els quals aquest teixit ha crescut a altres òrgans com els intestins, els pulmons i inclús el cervell. Aquest teixit rep el nom d’endometriomes, i poden provocar reaccions al sistema autoimmune, inflamacions que causen forts dolors a les pacients, tant a les menstruacions, com en altres moments del cicle, o durant i després de les relacions sexuals. També pot arribar a danyar òrgans i que no funcionen correctament; i més, la infertilitat, amb un 50% de les pacients amb aquest problema segons l’Asociación de Afectadas de Endometriosis (ADAEC).
A l’afectar de diverses formes, els tractaments poden ser molt diferents com antiinflamatoris per calmar el dolor durant les regles, anticonceptius per tal de regular-les, o hormonals, que eviten les menstruacions o poden induir una pseudomenopausia. En el cas de considerar-se una “endometriosis profunda”, és a dir, el grau més greu, el tractament serà la cirurgia, per a poder eliminar eixos teixits que estan provocant fortes molèsties i que la vida de les pacients no siga completament plena.
I més enllà del que és l’endometriosi, com viuen les pacients el seu dia a dia? En molts dels casos, són molts els anys que les pacients busquen una solució als seus dolors, però malauradament, per falta de visibilitat i d’investigació, són molts els i les ginecòlogues que encara pensen que el dolor en la menstruació és normal, i no, no ho és. Aquesta explicació per part de la sanitat no sols provoca que la malaltia continue desenvolupant-se, també genera un malestar psicològic, perquè les pacients no se senten compreses per part dels metges. Finalment, quan arriba el diagnòstic, i el primer que es pregunta la persona afectada és si l’endometriosi té cura, però, per desgràcia la resposta és que no. És una malaltia crònica, i ja no sols això, sinó que tampoc es pot saber com anirà desenvolupant-se, ja que, la falta d’estudi fa que no es coneguen les seues causes, encara que molts apunten que podria tindre un fort component hereditari.
Una pacient d’endometriosis ha de viure situacions que provoquen frustració. Per exemple, un dia pot sentir-se bé, però l’endemà no tindre forces ni per a alçar-se del llit; ha d’explicar constantment que és la seua malaltia, i ha d’escoltar com la mateixa societat li lleva importància moltes vegades per ignorància, i per continuar amb el pensament que molts anys s’ha inculcat sobre els cicles menstruals, i és que fan dolor. L’estat d’ànim d’una pacient va canviant constantment, perquè en molts casos no es poden fer plans a llarg termini perquè no se sap quin serà l’estat físic i psíquic que tindrà eixe dia. La falta de recursos mèdics, fan que els tractaments no sempre siguen els adequats, i, en el cas que la pacient haja d’entrar a quiròfan, moltes vegades no se sap quines seran les conseqüències de la intervenció, i com afectarà, ja que, es pot perdre part de l’aparell reproductor, o per complet; o inclús que afecte altres òrgans, és a dir, afectant ja a altres especialitats fora de la ginecologia.
Com expliquen Raquel Sánchez Varo i Maria Victoria Ortega Jiménez al seu article a theconversation.com, la falta de coneixement sobre salut menstrual es pot veure al baix nombre d’articles científics sobre el tema, si es comparen amb altres processos fisiològics, una cosa que es pot comprovar a la base de dades ‘Pubmed’. I és que segons indiquen, la ciència ha crescut en una societat androcèntrica, i durant molt de temps es va pensar que les dades científiques obtingudes a l’estudiar a individus mascles es podia extrapolar a les dones, una cosa que la comunitat científica ja ha admés que és un error. Durant molt de temps els canvis hormonals de les dones van considerar-se com un inconvenient a l’hora d’estudiar malalties, ja que era més dificil interpretar resultats d’alguns experiments, i per culpa de tants anys sense donar importància a les dones, ara moltes pateixen aquestes conseqüències
Com bé reclamen des de l’ADAEC: “La normalització del dolor femení, és la primera causa d’ostracisme i desconeixement social al qual ens veiem sotmeses. És per això que necessitem que trenques aquest silenci amb nosaltres i ens ajudes a deixar de ser INVISIBLES”.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi