Donem llum al suïcidi i veu al silenci
Setmana de prevenció del suïcidi, #Parlem, dirigida pel Club d'Amigues i Amics de la UNESCO d'Alcoi
Donar veu al suïcidi i veu al silenci és l’única manera de trencar amb la teranyina de la por, el mite i l’estigma d’un acte deliberadament iniciat i realitzat per una persona en ple coneixement del seu desenllaç fatal. D’aquesta manera ens interpel·lava el passat 18 de febrer el col·lectiu del Club d’Amigues i Amics de la UNESCO dins d’unes jornades dedicades a la prevenció d’aquest greu problema de salut pública.
No cal ignorar les xifres: Segons l’Observatori del Suïcidi d’Espanya, aquesta és la primera causa de mort no natural i duplica la dels accidents de trànsit. L’Organització Mundial de la Salut informa que cada 7,5 minuts hi ha una persona intentant llevar-se la vida a l’estat espanyol.
A la taula de la seu dels Amics de la Unesco hi havia tres veus amb focus diferents i complemetaris: el filosòfic, amb el professor Jesús Giner, el sanitari, de la mà de la psicòloga clínica Elsa Navarro i l’educacional, representat per Dolors López, coordinadora i professora del Pla de Prevenció del Suïcidi de la Conselleria d’Educació. Hi faltaria el focus periodístic, un element clau per a saber informar de manera adequada, sense sensacionalismes ni curiositats morboses que provoquen un efecte tòxic. Només hem de recordar com de malament van tractar els mitjans de comunicació la mort de l’actriu Verònica Forqué recentment. El periodisme, en molts casos, ha passat d’amagar els suïcidis -contribuint així a convertir-la en tabú-, a parlar-ne de manera desbocada, insensible i irrespectuosa. El llenguatge emprat als mitjans determinen les actituds socials i culturals de la societat que s’emmiralla en allò que veu en la tele o sent en la ràdio. Dolors López, qui també és vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana, ha elaborat una guia adreçada als professionals de la informació per al tractament de les noticíes de suïcidi que caldria tindre a totes les redaccions com una bíblia. Va ser esperançador trobar entre el públic, ben atenta i plantejant interrogants, a l’estudiant de periodisme, Abril Peidró, que està preprant el seu treball de Final de Grau sobre el suïcidi.

Dolors López és una dona increïble que s’implica amb la vida amb coneixement de causa. Una supervivent, com ho són tots els familiars que, després d’un llarg viatge per l’infern, arriben a sobreviure i a caminar per la vida amb unes altres sabates. “Quan mor el pare, eres òrfena, quan ho fa el teu marit eres vídua… I si qui mor és la teua filla?” Reflexiona l’autora del llibre ‘Te nombro’ (Mileni Arts) que ja va per la sisena edició. Una novel·la d’autoficció que pot ajudar a altres persones que també han de lidiar amb una pèrdua tan tràgica. Una obra que ha aconseguit posar el suïcidi i le seues víctimes en l’agenda política i ha impulsat programes de formació i projectes legislatius per a evitar-lo, perquè el suïcidi es pot -i es deu- previndre. Estem davant d’un problema complex amb múltiples causes interrelacionades. Per aconseguir l’eficàcia dels plans de prevenció es fa necessària la formació adreçada als sectors professionals que intervenen, d’una o altra forma, en les temptatives suïcides treballant des del municipalisme amb polícies locals, bombers o el professorat. La Federació de Centres d’Ensenyament de València ha mostrat la seua preocupació pels intents de suïcidi i les autolesions que ja tenen lloc en Primària. Entre el 30% i el 40% de les persones suïcides, també les més joves, han fet temptatives prèvies. Per eixa raó, aquest és el primer senyal d’alarma. Cal potenciar els factors de protecció: No ignorar els intents de llevar-se la vida, expressar clarament que eixa persona és important i fer-li saber que té suport. Sembla contradictori, però no ho és, aquelles persones que volen acabar amb la seua vida, no volen morir, el que desitgen es deixar de patir, afirma Dolors. Tot i que hi ha factors de risc com els trastorns mentals, problemes econòmics greus, conflictes de parella o familiars i malaties psiquiàtriques que poden desbordar a qualsevol ésser humà, no totes les persones que són desnonades, per exemple, es suïciden, de la mateixa manera que no tots els pacients diagnosticats amb una malaltia mental volen posar fi a les seus vides.
Dolors López nomena la seua filla en cada lletra que escriu, en cada seminari que prepara a conciència per a rebaixar la xifra de morts, per a perllongar la vida de la seua filla, per a trascendir la seua propia vida.
Comenta i participa-hi