foradia aproop

El tocadiscos de Joan Fuster

Una peça teatral farcida de música en viu a partir d’una selecció de textos fusterians que reflexionen sobre el moviment cultural de la Nova Cançó

Anys 70. Ens situem al carrer Sant Josep de Sueca, a la casa natal de l’intel·lectual Joan Fuster, una construcció de 1909 amb sales i cambres de sostres alts que quan fa fred o humitat costen Déu i ajuda de calfar. Toca a la porta l’amic Josep Pla. Ve de viatge i arriba xopat per la pluja persistent que cau a la Ribera del Xúquer. Fuster no està sol, l’acompanya el jove que dos dècades més tard serà el seu hereu i marmessor, el també escriptor Josep Palacios. Pla diu que té fred i Fuster, amb la seua sornegueria habitual, li indica a Palacios que pose en marxa el tocadiscos amb la música de Vivaldi perquè així, escoltant-la, el prosista de Palafrugell podrà sentir l’escalfor que necessita.  

L’anècdota va ocórrer realment i es narrada pel novel·lista català al dietari ‘Notes per a Sílvia, (1974. Destino). Aquest fet és el leitmotiv d’un espectacle  engrescador produït en el marc del Festival Barnasants. 

El tocadiscos de Joan Fuster és una peça teatral farcida de música en viu a partir d’una selecció de textos fusterians que reflexionen sobre el moviment cultural de la Nova Cançó. Pau Alabajos ha fet l’adaptació teatral i la direcció musical, mentre que la direcció escènica va a càrrec del dramaturg Gabriel Ochoa. Ambdós construeixen un trencaclosques de pensaments, aforismes i dissertacions que són la base per a una entrevista fictícia i una tertúlia teatralitzada entre l’assagista de Sueca, interpretat per l’actor Alfred Picó, i una jove periodista, representada per l’actriu Lara Salvador. El diàleg transita des de la música clàssica a la lluita antifranquista del grup de cantants Els Setze Jutges i la importància de la cançó durant la transició democràtica. En l’escena, cada vegada que posen un vinil al tocadiscos hi ha una actuació musical en directe. Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Al Tall o Pi de la Serra conformen la banda sonora teixida per músics i cantants nascuts després de 1975 com és el cas de Feliu Ventura, Meritxell Gené, Mireia Vives, Sandra Monfort, Cesc Freixas o el mateix Pau Alabajos. Ells i elles canten alguns dels himnes més simbòlics d’aquella etapa de la història recent i li reten homenatge a Fuster en el centenari del seu naixement.

Les actuacions tindran aquest recorregut:

23 i 24 d’abril – Teatre Principal, València / 30 d’abril – Auditori Palau de Congressos, Castelló de la Plana / 08 de maig – Teatre Auditori, Tàrrega / 11 de juny – Teatre Arniches, Alacant / 07 d’octubre – Teatre Ideal, Castelló de la Ribera / 21 d’octubre – Gran Teatre, Alzira / 23 d’octubre – Tama, Aldaia / 06 de novembre – Auditori Aielo de Malferit / 26 de novembre – Sala L’Horta, Castellar / 30 de novembre – Paranimf UA, Sant Vicent del Raspeig

Actualment, la casa de Fuster és un museu amb un gran llegat. La biblioteca conserva una col·lecció de més de 10.000 volums i l’arxiu atresora la correspondència (més de 20.000 cartes entre 1939 i 1992), els dietaris, els articles de premsa, etc. Entre ells podríem trobar el text escrit per Josep Pla on el fred i el tocadiscos són protagonistes.

La casa de Fuster -que tracto de conèixer- té una entrada per als carros que degué utilitzar anys enrere la família, i una gran part de la planta baixa forma una vasta entrada, al centre de la qual s’han fet dos envans, on Fuster treballa enmig de papers i de llibres. Sobre un moble que toca a la paret hi ha un tocadiscos. Quan a la porta Fuster em reconeix -cosa que no li és pas fàcil perquè vaig moll com un ànec-, m’invita a entrar al seu domicili i em porta a l’espai situat entre els dos envans.

– Però d’on veniu, amb aquest temps? em pregunta.

– Ara vinc de Ceuta, pràcticament en autobús.

– Plou molt…

– Sí. Plou molt. És una pluja positiva. La pluja no fa mai cap mal.

Amb Fuster hi ha un xicot molt jove, ben vestit, d’una excel·lent presentació física. Me’l presenta com a poeta. El jove em fa observar que ha traduït simplement algun llibre -amb la intenció, discretíssima, de desmerèixer-se. Del meu punt de vista, no ho aconsegueix pas. Traduir és molt difícil, potser impossible.

Dic a Fuster que, amb l’ajuda de la mullena que porto a sobre, sento que la casa és una mica freda. Fuster arronsa una mica el nas i demana al poeta que posi un Vivaldi al tocadiscos. «És un músic apassionant -em diu-, ens escalfarà l’ambient.»

Font: Amàlia Garrigós./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *