subscriutegrat subscriutegrat

Alcoi es prepara per a viure el primer eclipsi total de Sol des de fa més d’un segle

El 12 d'agost s'obri una trilogia astronòmica única que continuarà el 2027 i es tancarà el 2028

En poc més d’una setmana, el cel d’Alcoi serà testimoni d’un fenomen que no es veia des de fa més de cent anys: un eclipsi total de Sol travessant la península Ibèrica. El pròxim 12 d’agost, la Lluna es començarà a interposar entre la Terra i el Sol a mitja vesprada, i encara que la franja de totalitat travessarà bona part del nord peninsular, passant per ciutats com A Coruña, Burgos, Saragossa o Castelló de la Plana abans d’internar-se al Mediterrani cap a Palma, a la comarca de l’Alcoià el fenomen es veurà com un eclipsi parcial d’una magnitud extraordinàriament alta, del 99,56%.

A Alcoi, l’eclipsi començarà a les 19:39 h, arribarà al seu màxim a les 20:34 h i s’allargarà fins a pràcticament la posta del Sol, prevista per a les 21:00 h, la qual cosa deixa una duració total del fenomen d’una hora i vint minuts. Durant eixe màxim, el Sol es trobarà molt baix sobre l’horitzó, a només 4,19 graus d’elevació, i orientat cap a l’oest-nord-oest, per la qual cosa serà imprescindible buscar un punt amb l’horitzó ben net d’obstacles per a no perdre’s l’espectacle.

Aquest eclipsi no serà, però, un fet aïllat, sinó el primer capítol d’una trilogia de tres fenòmens consecutius. Un any després, el 2 d’agost de 2027, un nou eclipsi total tornarà a travessar territori espanyol, encara que la franja de totalitat quedarà limitada a l’extrem sud peninsular, entre Cadis, Ceuta i Melilla; la resta del país, inclosa la Comunitat Valenciana, viurà de nou un eclipsi parcial molt profund. La trilogia es tancarà el 26 de gener de 2028 amb un eclipsi anul·lar, conegut popularment com a ‘anell de foc’, la franja del qual travessarà bona part del sud-est peninsular, incloent-hi zones de la Comunitat Valenciana, amb el Sol ja molt baix. Després d’aquest tercer eclipsi, Espanya no tornarà a viure un eclipsi total fins a l’any 2053.

Per a gaudir de l’espectacle sense riscos, cal recordar que mirar directament al Sol, encara que estiga eclipsat en un 99%, pot provocar lesions greus i irreversibles a la retina. Per això és imprescindible utilitzar exclusivament ulleres homologades per a observació solar, amb el certificat ISO 12312-2:2015 i marcat CE, i en perfecte estat, sense ratlladures ni forats. Mai s’han d’usar ulleres de sol normals ni filtres casolans com radiografies, CD o vidres fumats, ja que no bloquegen la radiació que fa mal a l’ull.

Qui vulga fotografiar o observar l’eclipsi amb càmera, prismàtics o telescopi, ha d’instal·lar sempre un filtre solar homologat davant de la lent, i mai davant de l’ull; i una alternativa senzilla és la projecció per càmera fosca, fent un xicotet forat en un cartó i projectant la imatge del Sol sobre una superfície, sense mirar mai directament a través del forat. Cal supervisar en tot moment els xiquets i xiquetes, i com que a Alcoi l’eclipsi serà parcial, encara que molt profund, s’han de mantindre les ulleres posades durant tot el fenomen, sense llevar-se-les en cap moment.

Per a traure el màxim partit a l’espectacle, els experts recomanen fugir dels grans miradors panoràmics habituals i buscar més espais amb l’horitzó oest completament ras, ja que el Sol es postrarà pocs minuts després del màxim de l’eclipsi. A la comarca, alguns dels punts més recomanables són el Parc Natural de la Font Roja, on els clarions del bosc i l’altitud ofereixen una visió neta del cel i de l’horitzó, amb l’afegit d’observar com l’ombra avança sobre la vall; el Mirador del Menejador, dins del mateix Parc Natural i molt conegut entre els afeccionats a la fotografia de paisatge; i, en general, les zones elevades pròximes al nucli urbà d’Alcoi, Cocentaina o Benilloba, que gràcies a l’altitud mitjana-alta i l’aire sec de la comarca solen garantir cels més nets que a la costa. Amb permís de la meteorologia d’estiu, l’Alcoià i el Comtat es preparen per a viure, a última hora de la vesprada del 12 d’agost, un dels fenòmens astronòmics més recordats de les últimes dècades. 

Font: Ana Micó./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *