foradia ivace

Unes festes per a totes i tots?

Mirada al món per Ester Jordà

Després d’estos anys sense música festera als carrers les ganes d’escoltar-la han arribat a uns extrems en la meua ànima que mai pensava que viuria. Pense en el matí del 22 d’abril, amb la Diana, amb eixa música màgica que no te la creus fins que l’escoltes.

Es prou conegut entre els músics parlar que a eixes hores, a trenc d’alba, amb el fred de la nit encara als dits i la humitat als pulmons la música que eix d’eixos instruments gelats no es la mateixa que unes hores després escoltarem pel c/ Sant Nicolau. Alguns parlen de màgia i de vibracions, altres giren el cap i diuen que soles és l’absència de soroll. Siga el que siga, escoltar la música festera de la Diana emociona a qualsevol persona sensible a la música, encara que no a la Festa.

Perquè cal diferenciar entre els festers i la resta de ciutadania. Mentre que els festers passen estos dies anant a la filà la resta de la ciutadania queda supeditada a vore com s’ho passen bé ells, com sembla que eixos dies anar vestit dona ‘bula’ per fer allò que vulguen o com malgrat els nostres aplaudiments i paciència seguim quedant-se al marge d’una Festa que, no oblidem, és local, i es subvenciona amb diners de tots (festers i no festers).

És usual que a la resta de pobles les Festes vagen acompanyades de concerts o altres tipus d’activitats per tal que la gent que no participa en filaes ni comparses (la gran majoria) tinguen opcions lúdiques més variades. Ací com a oportunitat d’oci et queda la plaça de Dins o alguns pubs on pillar beguda i beure fins a la borraxera aguda.

Escoltes a molts polítics parlar de l’oci alternatiu per als joves, es manté un edifici i el personal d’un centre juvenil preciós amb una completa programació d’activitats anual. ¿I a Festes? Quan més perill hi ha d’iniciar-se amb l’alcohol o d’acabar en coma etílic simplement es deixa tot a que l’Associació de Sant Jordi organitze els actes i l’Ajuntament oblida eixe contracte no escrit amb la ciutadania no festera que demanda activitats lúdiques obertes. Si, obertes, que les festes, les filaes, són tancades.

El públic és així relegat a una mena de ‘clac’, aquelles persones que acudien pagades als teatres i que la seua única missió era realitzar aplaudiments en els moments concrets i estipulats.

Font: Ester Jordà./


ajualcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *