foradia camaraalcoi

Juan de Ribera: Figura de progrés tradicional

Valencià nascut el 1935, al si d'una família de llarga tradició artística i amb un llegat de pintures "no convencionals" al món modern de la seua època, ens trobem davant d'un dels grans de València, el pintor que va saber avançar la seva transmissió artística davant de la realitat del contemporani

Durant els seus primers anys com a artista, va tenir de referents ni més ni menys que el seu pare Rafael Berenguer Coloma, pintor i crític valencià, però sobretot el seu avi Rafael Berenguer i Condé. Quan arriba als primers anys de maduresa, s’inscriu a l’Escola d’Arts i Oficis de València i posteriorment va ingressar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Fins aleshores la seva vida ha estat marcada per unes pautes a seguir, privant-lo de la llibertat de pintar amb la tècnica que ell cregui més necessària per a les seves pintures, però això dura ben poc, fins que comença el seu camí cap a l’art d’una manera subtil i alhora embellidora quan posa el seu primer autoretrat a l’oli, que presentarà a l’Exposició Biennal d’Art del Regne de València i aconsegueix la Beca de Protecció Escolar. No obstant això, uns mèrits després, és elegit com a membre fundador del Grup Parpalló, participa en la 1a Exposició que aquest grup realitza a l’Ateneu Mercantil de València, amb les obres Sepúlveda i Cases del raval de Segòvia i al II Saló de Tardor de l’Ateneu Mercantil rep Menció especial per Barrio Viejo, quadre que va ser adquirit pel pintor Francisco Lozano, que formava part del jurat.

És tan sols el simple fet que l’artista no només ens mostra la seva faceta artística, sinó que al seu torn, apareixerà la faceta jurídica-artística i crítica a causa del seu mèrit dins l’àmbit artístic. No obstant això, a la seva pintura trobem una cosa peculiar que ens incita a seguir visualitzant les seves obres, obres Plaça Bisbe o Ruïnes del Grau, una cosa massa realista per al que es posa de moda aleshores; es tracta d’un pintor que intenta mantenir les seves arrels i que per tant intentarà ressorgir el realisme a partir d’obres de pinzellada solta que alhora li atorga un toc d’expressionisme que va cultivar al voltant dels anys seixanta incrementant posteriorment la densitat matèrica, considerant el seu art com un realisme de nova empenta.

Ha realitzat innombrables exposicions individuals i les seves obres es poden trobar a Institucions i Museus d’Espanya i Estats Units. Entre elles, trobem una de les galeries valencianes més importants en conflicte dictatorial com va ser la Sala Mateu, creada per Jose Mateu, on va exposar les seves obres durant els anys 70, igual que la membració d’un dels focus mediàtics més importants del moment com va ser el Grup Parpalló, un grup on gairebé tots els joves van ser tutelats per Vicente Aguilera Cerni, el qual va escriure un text inèdit al catàleg de la mostra. A més, Ribera també fundador del grup D’Art Actual i del MAM (Moviment Artístic de la Mediterrània).

Des dels seus bodegons íntims als homenatges a artistes clàssics com Velázquez o El Greco, la selecció permet endinsar-se en l’imaginari i la tècnica “absolutament personal i reconeixible” d’aquest autor, ple de motius religiosos, paisatges desballestats, escenes de pobresa, visions de València, nus i alguns retrats. Es tracta de concebre l’art com és, i no com es vulgui al moment, no com volen els altres.

I és que una cosa curiosa de l’artista, és la seva relació d’admiració cap al seu homònim Sant Joan de Ribera. Va ser gran amant d’aquest, conegut per ser el fundador del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi, acreditat públicament amb el nom de ‘El Patriarca’. La seva relació amb ell era tan simple com l’admiració d’un valencià cap al lloc emblemàtic; volia saber, valorar i fer-los saber als altres l’atresorament d’aquesta figura.

Quant a les seves exposicions, no cal dir que van ser infinitament determinades i entre les quals trobem com a principals des de l’Exposició Grup Parpalló, Ateneu Mercantil, a València, fins a internacionalment, el Museu de Springfield (Massachusetts), Estats Units on es posseeixen obres seves.

Sens dubte a cadascuna de les seves pinzellades es nota que per a ell la pintura és un refugi de la vida, i la seva observació davant tots els petits detalls proporcionats escrupolosament a les seves obres, ens fan veure un Ribera humil, de gran labor pictòrica i amb un gran compromís i admiració envers les seues terres, envers la seua València. Amb encert puc dir que ens trobem davant de la pròpia figura de progrés tradicional.

Font: Yolanda Murcia i Mateo Gamón./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *