Foradia

Investidura fallida

columna per Sergi Rodríguez

Espectacular la quantitat d’excuses que ha posat el PSOE per no arribar a un acord de coalició de govern amb Unides Podem i espectacular la bateria de guerra mediàtica que ha utilitzat per justificar un argumentari que no se sosté per les seues evidents contradiccions.

El PSOE ha defensat durant dos mesos la constitució d’un govern format únicament per membres del PSOE, malgrat no tenir majoria absoluta. I al llarg d’aquest temps, no ha proposat cap altra possibilitat de govern. A dues setmanes de la investidura, però, obri eixa possibilitat inventant-se la fórmula de cooperació i no de coalició i fent un esforç desganat per aconseguir suport de l’esquerra des de fora del govern. 

Posteriorment veta al cap de la formació d’UP, que és imprescindible per arribar a acords des de l’esquerra. Ho fa amb la clara intenció de rebentar definitivament les possibilitats d’aquest acord, objectiu que no aconsegueix perquè Pablo Iglesias s’aparta de l’equació i desmunta molt hàbilment l’argumentari del PSOE. Pedro es veu obligat a proposar definitivament una entrada al govern a UP, sempre que els noms proposats tinguen el seu vistiplau, i apunta la necessitat de buscar gent independent i no militants de la formació. I ho fa després d’una primera intervenció en l’hemicicle del parlament on demana desesperadament a la dreta una abstenció i dóna l’esquena als partits nacionalistes per aprovar un govern de progrés; una situació que no li agrada gens ni miqueta com queda palès en el seu relat parlamentari. Una vegada i una altra, reclama a la dreta que amb la seua abstenció li permeta governar sense la necessitat d’arribar a acords amb l’esquerra.

Davant la negativa de la dreta, intenta convéncer UP perquè forme part del govern amb carteres ministerials de mínimes competències i falsificant les propostes fetes tot embolicant encara més les possibilitats d’acord. Així arriba l’última oportunitat d’investidura de la darrera votació sense acord, per a vergonya de totes i tots. Ara s’obri una altra possibilitat: la data màcima per arribar a un acord programàtic de govern de coalició és el 23 de juliol. Desitge, com qualsevol persona realment d’esquerres, que durant aquest període es puga arribar on no s’ha arribat fins ara. Però sóc molt pessimista amb la possibilitat d’arreglar la desfeta, perquè tinc la sospita que el PSOE el que realment busca és un acord “per raons d’Estat” amb la dreta. L’opció del PSOE no és una altra que conservar el règim del 78, reviscolar el bipartidisme i evitar qualsevol canvi que vaja encaminat a qüestionar els principis consagrats de la lectura més restrictiva i reaccionària de la Constitució. Un acord amb UP incomodaria molt els aliats històrics d’un PSOE sotmès a la voluntat de l’Ibex 35, de la banca i dels poders mediàtics neoliberals. Eixe és el principal problema. Els interessos d’aquests grups de pressió són “raons d’Estat”, com li agrada dir al PSOE.

I una altra raó més per la qual el PSOE finalment optarà per buscar l’acord amb la dreta és la resolució judicial imminent de l’anomenat “problema català”. Ja ho va apuntar també com a excusa per no arribar a acords amb UP. La va obligar a renunciar a qualsevol intent de diàleg i prosposta de solució perquè havia de ser el PSOE, com  a partit majoritari del possible govern de coalició, qui dirigira aquest procés. Però la visió del PSOE i la dreta respecte del procés català, és plenament coincident. No oblidem l’acord d’ambdós per aplicar l’article 155 a Catalunya i la consideració de polítics presos, que no presos polítics, dels dirigents independentistes. Davant la proximitat de la resolució de la sentència als presos polítics catalans, és molt previsible que el PSOE i la dreta facen pinya per contenir la insatisfacció, la ràbia i la mobilització que inevitablement es donarà principalment a Catalunya, però també al conjunt de l’Estat, entre els sectors més progressistes que defensem el dret d’autodeterminació per vies pacífiques i democràtiques.

En definitiva, només queda un camí: “acord d’Estat” amb la dreta o convocatòria de noves eleccions. Sembla que la probabilitat de les eleccions plana sobre totes i tots nosaltres perquè un acord de l’esquerra no pinta fàcil, sobretot tenint en compte que el “no és no” de Pedro Sánchez no es dirigeix a la dreta sinó a l’esquerra.

Font: Sergi Rodríguez Castelló./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *