foradia ivace

Avant el cor. Mostra col·lectiva dels alumnes de l’Escola de Belles Arts d’Alcoi

«A l’estudi no existeix la sacietat», E. de Rotterdam

El passat 5 d’octubre, i fins el 25 de novembre que romandrà oberta, s’inaugurà, a la Casa de Cultura de la ciutat, la mostra col·lectiva dels alumnes de l’Escola de Belles Arts d’Alcoi, amb el títol Avant el cor. Les professores: Tamara Vallejo, Lorena Macías i Montse Ripoll han tingut cura de l’organització i també l’exhibició de l’esmentada exposició.

Amb caràcter bianual l’Escola de Belles Arts surt de les aules per a mostrar el resultat que l’aprenentatge dels seus alumnes va aconseguint. I no sembla massa agosarat de dir que els treballs que avui se’ns lliuren als nostres ulls són força satisfactoris: assoliment de tècniques, implicacions de la realitat, vastitud de gèneres emprats, rigor en el tractament de la matèria pictòrica i compositiva, i un llarg etcètera, són els atributs que llueixen els artistes en formació. I a vegades ens resulta un tant inoportú dir açò dels alumnes en formació, doncs la qualitat i l’alçada dels treballs ens semblen molt i molt extraordinàries. 

Diversos són els àmbits d’atenció d’aquesta gran exposició: bodegons, les tècniques mixtes,  els Kirigami, gravats, jocs de composició i color, tinta xinesa sense dibuix previ, taller de filferro, esbossos ràpids a carbonet i els models al natural conformen bona part de la mostra que avui comentem.

I la grandesa de les propostes potser estiga subjacent a l’endins de la il·lusió desbordada que podem intuir a l’esperit de tots i cadascun dels participants. No és tracta d’un món convergent, doncs, clar està, els interessos són diversos, però la magnitud de l’experiència rau al fet mateix de la naturalitat en el comportament individual. És com una festa, aquest aplec de voluntats. És com un exercici de vocació sense límits ni mesura. Potser siga, al remat, un encontre no pas casual només, doncs impera el regne de la causalitat: des dels orígens de la incertesa s’arriba a les conclusions formals per capir i reafirmar un xic de bellesa.

I en açò també tenim una engruna satisfactòria a l’experiència educativa. Un guiatge adequat configura la virtualitat dels interessos particulars; també, però, l’obertura de nous camins, o bé horitzons, facilita la tria oportuna de les direccions a seguir. O la continuïtat del discurs temporal quan s’abraona amb la determinació de fer guanys d’incalculable valor. O com diria Alfons X el Savi:  «La universitat (al nostre cas que ara ens ocupa universalitat) és l’ajuntament de mestres i deixebles …», i així ho veiem nosaltres, ara i ací. Mercès a la decidida vocació d’abastar una altra dimensió dins el món de l’art, les persones convenen en afermar la voluntat d’aconseguir nous límits, conduents a creuar noves fronteres vitals.

I mai no ha de faltar aquesta expressió artística en la militància del quefer creatiu. L’univers s’eixampla quan possibilita noves exploracions, nous territoris on legitimar l’entrellat generós i unànime. L’art potser siga el motor de l’experiència humana fent camí cap a l’infinit. El trajecte, però, pot esdevenir-se, clar que sí, col·lectiu.

La gratitud a Toni Miró i la Càtedra que du el seu nom, també a la Casa de Cultura per donar cabuda a aquest nou projecte artístic ciutadà i a l’Ajuntament per col·laborar i fer possible la continuïtat dels Cicles Expositius a la Ciutat.

Font: Josep Sou, Dr. Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani UA./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *